provant el quick post…

agost 5, 2012

image

aquí una prova de post ràpid, q segurament faré servir per a l’inminent viatge. és probable q els pròxims posts sien en anglès per ser més accessible, però res q no es pugui traduïr a cop de google translate :) ah, la foto és vista al jardí de davant de casa

em falta plantar una criatura i tenir un arbre…

gener 15, 2012

fa unes setmanes em va arribar un oferiment de printcolor per a publicar el blog en forma de llibre. atret per la idea i encuriosit per la possibilitat de tenir aquests vora 5 anys d’escriptura digital en el mon real, em vai posar a maquetar seguint les instruccions per a impremta.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

buscant bosons de Higgs en felins…

desembre 22, 2011

fa anys vai escriure un article bromós q va arribar a publicar-se online. això era pel 2002, abans de popularitzar-se l’esfera blogaire i a mi em va fer prou il.lusió, tot i ser, de fet, una ximpleria.

el cas és q vai perdre el document original i, en desaparèixer la web on estava penjat, qualsevol rastre de l’article. pro avui he tingut un flash (back!): fer servir l’arxiu d’internet (un sistema q manté backups periòdics del interness) per localitzar el post i BINGO!

Aquest any he tingut el blog bastant deixat així q, per justificar els pressupostos milionaris, he decidit publicar tal beneiteria sobre com fabricar un accelerador de partícules… amb gats… i, evidentment, com qualsevol paper científic, en anglès… he estat temptat de fer algunes modificacions/correccions, però al final he decidit deixar-lo tal qual… enjoy!

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Java, Matrix i democràcia…

maig 30, 2011

en Java, un omnipresent llenguatge de programació (per internet, jocs i aplicacions, telèfons i electrodomèstics), es fa servir un bloc de forma: try{codi funcional}catch(){codi d’error}

la idea és executar comandes al try (com mirar l’estat de la compta del banc) i, si falla algo (p.e. la base de dades de clients a la web del banc ha caigut), executar el codi del catch per gestionar el problema (en aquest exemple, notificar a l’usuari q no pot veure els quartos).

la pel·lícula de Matrix segueix la mateixa idea: tothom es feliç en la farsa, però cal un ‘Oráculo’ per rebre als descontents, la falla imprevista, i gestionar-los.

de fet tot bon sistema necessita aquesta vigilància de desviacions, aquesta forma de gestionar l’inesperat, per mantenir el control i q el problema no escali fins a desestabilitzar i destruïr l’ordre establert.

i la democràcia? pues lo mismo… la principal diferència entre el sistema democràtic actual i altres formes com el feudalisme, dictadura, etc. és el control d’errors, dels descontents. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

londunum, first strike…

abril 3, 2011

ja fa més d’una setmana q’em vai instal·lar a Londres. crec q es bon moment per fer esbiaixades primeres impressions. Londres és una ciutat prou coneguda per tothom, tanmateix tothom hi ha de veure quelcom diferent…

visc a un barri low cost, envoltat de botigues de roba a l’engròs i kebabs de menú complet per menys de 4 €. entre carrerons i edificis baixos, sovint es pot veure el cogombre (o gerkhin o ‘pepinillo’) de Norman Foster, però només la punteta, resemblant un ull de Sauron, vigilant als súbdits.

Representació de "l'artista"

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

democracia 2.0…

febrer 6, 2011

en aquest post, descric una proposta de millora per al sistema de govern español. no entraré discutir alternatives de canvi (només parlaré de la meva idea) ni en detallar pq es recomanable el canvi (em sembla q, a aquestes alçades, el problema es prou clar).

ok, només cinc cèntims de pq es recomanable el canvi: la classe política ha esdevingut una xacra social, un punt feble q els lobbies poden atacar (léase, sobornar) donant origen al sistema corruptiu q converteix el millor programa electoral en paper mullat. d’aquesta forma, la classe política perd tot el seu sentit de delegat del poble (concepte principal en el sistema ‘democràtic’).

la proposta q expressaré a continuació es composa de dos elements:

- un de canvi estructural en la presa de decisions en el q la classe política cedeix part de les seves capacitats com a delegat, efectivament minimitzant tal figura i incrementant directament el poder del poble.

- un sistema d’auditoria de govern. una base de transparència per a la observació pública de l’execució de govern.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

mitja vida (i 9)…

gener 5, 2011

Pocs anys després d’aquella experiència, la Matilde, no podent apaivagar la culpa del seu esperit amb pregàries i confessions, va actuar. Va contactar amb els pares reals per explicar-lis que el seu fill no havia mort d’una otitis. El seu fill havia estat venut a uns pares afectes al franquisme. El seu fill era jo, i la mare autèntica, la Paquita. Aquesta temuda confirmació l’havia guardat pel final, deixant-me creure, potser amb enginy, que simplement navegava per històries del passat, per mantenir la meva pacient atenció en el fil de la història. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

mitja vida (8)

desembre 30, 2010

Segons em va explicar, als primers anys d’acabada la guerra civil, es va convertir en pràctica habitual l’apropiació i educació dels fills de republicans presos, per a benefici dels amics del règim (“Prohijamiento”, n’hi deien) o per la cura en centres “d’Auxilio social”. Era una fórmula per evitar la contaminació, roja, dels fills. Davant els casos que m’explicava, jo l’interrompia incrèdul, dubtant que allò hagués passat aquí, creient que el que em deia eren fantasies d’una ment castigada o extractes dels events mediatitzats d’alguna dictadura sud-americana. Llavors ella em mirava amb ulls mig plorosos i mossegant-se el llavi, desitjant de tot cor que la seva memòria s’hagués trencat com aquell rosari seu. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

mitja vida (7)…

desembre 25, 2010

Vaig tirar de tren. Era un viatge més lent però el meu cotxe no estava per històries. A més, vaig pensar, així podria anar més tranquil, deixant-me endur pel paisatge esborronat del trajecte. El que no m’esperava va ser haver de compartir el vagó amb una mare incapaç de controlar els seus dos (potser vuit) marrecs hiperactius, per molt que jo li llancés mirades flamejants.

A la mà portava aquella fotografia de l’home familiar. Tenia el cabell fosc, abundant i una mica fora de control, que contrastava amb la vestimenta formal de pantalons de tela, camisa blanca i armilla negre. Se’l veia feliç, amb l’esperança als ulls i un somriure murri, com dient “sí, sóc jo i aquest tros de dona és meva”. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

mitja vida (6)…

desembre 20, 2010

Frisós, vaig fer servir la clau d’escames per obrir-lo i descobrir què hi havia guardat la Paquita, què hi havia guardat jo mateix, sota promesa de petit gran home noble, en secret absolut.

A dins hi vaig trobar un floc de cabells, un anell i una fotografia rebregada. Aquesta última imatge em va sobtar. Davant d’una casa de poble hi havia una parella engalanada i somrient: la Paquita i un home alt i corpulent que l’abraçava. Si bé la primera sorpresa, el primer xoc va ser veure-la en un entorn que jo no coneixia, en una vida prèvia que jo ignorava, el que em va deixar perdut era la cara d’aquell individu. Hi havia quelcom familiar, com si l’hagués de reconèixer però essent incapaç de localitzar-lo en els meus records d’infantesa. No tenia aspecte de fumar cigars cars.

 

Aquella petita tasca d’investigació meva no m’havia dut enlloc. No havia alleugerat la reminiscència d’un passat ombrívol, no havia aclarit el perquè d’aquella clau, d’aquella incògnita rebuda. I, el més greu, ara hi tenia interès, ara buscava una resposta que matés una recança, una aflicció desenterrada.

Em quedaven dues vies per trobar més detall sobre aquella cara familiar o per trobar el sentit a aquella epístola de la Paquita: podia visitar al meu pare, doncs el tenia localitzat en un pis modest a pocs minuts de tren de casa meva. Tanmateix la distància creada en el silenci dels últims deu anys, només interrompuda en trucades nadalenques per insistència de la Laia, convertia aquesta opció en indesitjable i, de totes maneres, perquè havia ell de saber res rellevant sobre la vida d’una serventa? Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.