vaig deixar la feina ara fa 2 mesos i he acabat agafant una dinàmica de vida relaxada… potser massa. pro en fi, ara en breu començo noves activitats!
a vore, no és q no hagi fet res de res, q m’he dedicat a preparar una mica la meua pròxima excursió, q començo la setmana q ve, passant tres mesos entre Austràlia i Japó, a volar, touristejar i mirar gadgets (mola eh? )
ah, i sobre els viatges, quan vai plegar, un company de curru em va cedir el senyor HappySad, un personatge d’humor variable q’indicava el nostre propi estat en les hores de laburru, i em vai decidir a endur-me’l pel món i fotografiar-lo a cada ciutat q visiti… podreu veure les seves destinacions a la columna de fotos (ja n’he penjat algunes del desembre).
també vai estar aprenent una mica d’electrònica i vai construïr una petita màquina de jocs minimalista (detalls frikis i demo a continuació)… Llegeix la resta d’aquesta entrada »
poc després d’escriure el post anterior, vai nar a vore Avatar… i manoi q xula!
com ja deia, els criteris per valorar una peli poden ser mol diferents, i no es tracta sempre de buscar un intríngulis intelectualista, doncs al cap i a la fi es tracta d’explicar una història, i això comprèn dos aspectes, l’argument en sí, i el medi. en el cas d’Avatar 3D, ja anava amb la idea de gaudir d’un entreteniment visualment atractiu amb un guió cliché i, he de dir, sobre el primer: Wow! la posada en escena és increíble, no només per la novetat tridimensional sinó tb per la qualitat tècnica de l’animació per ordinador. en fi, no em fondré en elogis pq paga més la pena nar i comprovar-ho q llegir adjectivacions apassionades.
amb una frase similar s’argumentava aquella mítica sèrie dels vuitanta: the A-team! ja tararejo la cansconeta només de pensar-hi… i veig vívidament un jeep saltant pels aires just al passar per un arbust ‘explosiu’…
gran sèrie, gran sèrie… és clar q amb la devaluació del fer-se gran, ara no passaria el criteri de qualitat pro hey, conservarà un bon record a la memòria.
el cas és q’ara en fan la peli… avui en veia el trailer (un tanc en caiguda lliure carregant-se un avió, how cool is that?!?!)
ok, està clar q no serà una peli de culte… però, cal?
A principis dels anys hippies, un tal Stanley Milgram es va preguntar com podia ser q, durant l’alemanya Nazi, hi haguèssin hagut tantes persones mancades d’escrúpuls com per organitzar i executar el plà de Hitler contra jueus, gitanos, negres, gays, membres de la SGAE… en fi, qualsevol individu no ‘àri’. Es tractava d’una poderosa tècnica propagandistica neteja cervells creada per Goebbels? d’algún defecte específic de la societat germana? era doncs, algo particular a un grup social/moment històric, o general de l’espècie humana (de raça ’superior’ o no).
Bé, segur q la propaganda va jugar un paper important (com sempre en qualsevol règim/forma de poder, propaganda i censura són fonamentals)… i, trivia, es veu q la connotació actual del terme ve donat pel seu ús pel govern nazi.
Pro a en Milgram segurament això no li resultava suficient explicació, i va voler comprovar si una societat ’sana’ com l’americana podria actuar com ho havia fet la teutona… Llegeix la resta d’aquesta entrada »
avui revisitava una peli q és considerada com un clàssic al món laboral informátic (o d’oficines, en general). si l’heu vista, eix acudit us farà gràcia:
http://abstrusegoose.com/a/213.htm
el cas és q ha sigut bastant oportú eix visionat, doncs coincideix amb la meua parada tècnica. la setmana q ve plego veles i fai un petit break laboral de dos o tres mesos durant els quals em dedicaré a entreteniments diversos. després ja buscaré feina per alguna banda, certament no per Irlanda q ja n’he tingut prou (bona experiència, pro ja toca canviar) pro possiblement i temporal (mentre manego paperam per nar més lluny) per UK, a vore q tal….
eno, qüestions personals a banda, sobre aquesta peli q deia, Office space (‘Trabajo basura’, a la nostra terra) és d’un temps en q la humanitat encara funcionava amb disquets quadrats (!) i tenia por q la fi del món arribaria, segons el calendari dels ordinadors, l’any 2000… Llegeix la resta d’aquesta entrada »
ara no fa gaire em vai acabar un llibre (q dona títol al post, d’Àlex Boese, aquí una web seva sobre enganys descoberts) q parlava d’experiments extranys q’els científics fan de vegades (si es q són com nens). aquest va vindre quasi seguit d’un atre, “13 coses q no tenen sentit” q parla d’anomalíes q els doctes homes no poden explicar (vaja, q no es posen d’acord i es barallen a l’hora del pati). la veritat és q vai gaudir d’amdòs, descobrint anècdotes i curiositats del món real i de la història de la ciència, així q voldria exposar alguns exemples q paga la pena conèixer, pq poden ser coses trivials de la vida quotidiana de les q no en som conscients, però q sabent-ho podem aprofitar o contrarrestar. com q són uns quants els casos q voldria mostrar, començaré amb un i ja niré parlant del tema en atres posts (i creo un nou tag al respecte)…
el cas q’he triat avui és un amb el q de segur ja us hi heu trobat i explica una mica la ‘fredor’ social amb la q ignorem l’ajuda al proïsme en certes situacions… Llegeix la resta d’aquesta entrada »
en el passat, no recordo haver-me trobat amb cristians de pura cepa… bé, potser algún… però no a sigut fins q vai pujar a Irlanda q’he pogut intentar tenir alguna conversa polémica amb tal classe…
el cas és q intento anar delicadament sobre certs temes, però tinc la sensació de q fàcilment s’em posen a la defensiva, agressivament, expressant les seves opinions… això ja em sembla indicatiu de q’algo no rutlla… q’es com un jueu nazi… o un gay homòfob, q està ocultament enamorat del veí, i es confronta amb ell mateix, rennegant-se i violentant-se cap a la seva pròpia natura, radicalitzant la seva postura i exaltant la seva agressivitat… Llegeix la resta d’aquesta entrada »
ahir al matí el termòmetre em demanava un Frenadol, i jo em preguntava quan de temps més estaré per aquí abans de marxar a terres més estiuenques…
avui l’ombra de l’hivern a afluixat, però notícies de retràs en paperams allarguen la meua estada… aix, quin patir…
pro bé, almenys a Irlanda puc fer comandes a thinkgeek (a Espanya no envíen, elis elis! ) acabo de fer compra, sí, l’excusa consumista contra qualsevol situació compromesa… com la q’es compra unes sabates fashion, o el q’adquireix un nou fashinant gadget (q ja tinc encarregat)…
a altres notícies, m’he trobat amb aquest interessant video-mapa q mostra les evolucions violentes de esta nuestra humanidad… Llegeix la resta d’aquesta entrada »
la veritat és q ja fa prou q no parlo de recomanacions de cine, pq no he vist quasi res q valgués la pena suggerir pro, ara q tinc una estona suelta al laburu… ahem… ok, ja q’estic, breu explicació del q fem (incís en paràgraf saltable):
estem a les últimes fases del projecte, quasi apunt per comenscar les proves dels sistema complet a nivell europeu… la gràcia és q cada membre de la unió (departament d’hisenda, q semos toos) implementa el seu projecte pel cobrament/repercusió d’impostos d’activitats comercials entre els 27, mitjanscant un sistema comú de missatgeria… així q ja vorem per on peta (q es poden donar diferències/errors d’interpretació de cada país sobre les especificacions de la commissió europea, per mol específicament q s’especifiquin)… pro en fi, tinguem fe, el projecte ha d’estar en producció l’1 de gener… qualsevol falla estarà llavors ja corregida i, de totes maneres jo, espero, ja no estaré aquí per vore-ho…
fa uns dies me vai trobar amb un posavasos suggerent. publicitat d’una teleco q proposava participar en un concurs de curts casolans, fets amb el mòbil, emulant de forma lliure grans escenes de la història del cine…
el cas és q, entre glop i pinta, em vai quedar en el limbo aquell en q’et trobes quan intentes recordar alguna cosa q sents mol aprop pro q no acaba d’arribar, aquell allò q’et deixa mirada perduda mentre barrines la resposta a una pregunta més o menys trivial q’ha quedat enterrada en algún racó (exemple: com es deia el saltamartí de l’abeja Maya?)
així, saborejant el fosc fruit espès d’Irlanda, m’en van venir unes poques, d’idees, per participar en la proposta… tot i q ja sabia q no m’embrutaria les mans en crear tal mini super producció:
)
) acabo de fer compra, sí, l’excusa consumista contra qualsevol situació compromesa… com la q’es compra unes sabates fashion, o el q’adquireix un nou fashinant gadget (q ja tinc encarregat)…
