… estàvem de celebració, pel recent casori d’un company de curru… al Rosebud… i si bé no recordo els últims moments de la nit, si q tinc present una situació de primeres hores:
- en Manelic dret al meu costat, la seva dona, la Maria Rosa, asseguda a prop.
- passa la cambrera, i li fotu lleu i bromítica clatellada de penalització a en Manelic, per mirar fora de test.
- “Oye pq me arreas?”
- “ya q tu mujer no te ha pillado, alguien debe aplicar castigo divino”
- “tu lo crees? q no me ha visto?”
[...]
- “entonces, el protocolo es algo así como: 1) pasa niña bonita 2) Maria Rosa observa tus movimientos 3) tu miras a la niña 4) reprimenda y/o reproche a posteriori… no?”
- “correcto”
- “um… y si sabes q estás siendo controlado y q recibirás castigo… pq miras mujeres ajenas… como protesta/reivindicación o q?!?”
- “pues sí… para reivindicar (el derecho de todo hombre a apreciar el arte en movimiento del cuerpo femenino)”
… my hero… avui no ha vingut a currar… requiescat in pacem?
març 5, 2007 a les 5:19 pm |
Del tema de l’escaneig de dones tinguis o no compromís amb una femella (sigui verbal si ets modernu o amb papers si ets de tota la vida) és un tema que ha obert moltes controvèrsies i establert moltes discussions.
És el mascle culpable d’apreciar els valors d’altres femelles quan està en estats etílico-eufòrics o sota la influencia de les calentures profundes?
Com deia el gran poeta i pensador José Luis Torrente “es que las visten como putas”.
Tant rollo, per justificar la frase final …
salut i endavant amb el bloc!
març 7, 2007 a les 5:05 pm |
… és culpable l’home de ser un animal? i és culpable, senyores i senyors del jurat, és culpable, dic, de no controlar-se en un entorn suposadament civilitzat? ahh… um… pot ser sí… aquí ja cal jutjar cada cas individualment i considerar els atenuants q’esmenes (i els compromisos q denotes)…
Salut i força…
Torrente… és de l’escola d’en Bukowski, amb influències cañí i amalgama de l’espanya profonda… no? aahh… els clàssics…