a la lluna la van violar el 69…

llunaviolada.jpg

avui m’ha vingut al cap aquesta reflexió q vai fer de jovenet… mentre intentava, sense èxit, festejar amb una noieta de l’institut, amb algo del botelló (ampolló?!?) del central park en sang… o sigui q vale, potser la idea no sedueix pro te el seu punt d’interés… reflexionem-hi…

després de segles de poesia i romanticisme parlant-ne, després d’homes més o menys sincers prometent-la, després de mil i una (+n) nits plenes on eix astre expressa un halo de misteri sobre la negra nit, i sobre ella mateixa…

van els llestos dels americans i creen el desencís, destrueixen el mite, el trepitgen, li claven bandereta, n’agafen mostres i situen el satèl·lit clarament definit en el món de la ciència i de la realitat… no es verdad ángel de amor, q’en esta apartada orilla, más clara la luna brilla y se respira mejor? no cariño, pasa q’estamos alejados de la contaminada urbe y la luna está en una afásia psicosoidal en la q la lunarita A, mineral predominante del cachibache aéreo, maximiza su reflexión hacia la tierra respecto al astro reinante… anda vamos pa casa q’hace rasca…

ainx… q sí, q q bona és la ciència per trencar la frusilería humana i per entendre la realitat, pro hi ha d’haver espai per tot, no? vull dir q ben cert és q la rosada és un procés de condensació, q l’angle del sol en la posta mostra rosats tons sobre l’atmòsfera, q la gravetat i el desnivell crea aigües caient o cascades i q la vida són complexes processos físics, químcs i/o quàntics… pro no per això desmereix bellesa… q hi ha moments per desxifrar el misteri i d’altres per gaudir-lo…

a tot això, em sembla recordar q’Umberto Eco va posar el títol de El nom de la rosa, precísament per l’innombrable nombre de voltes, significats i expressions q se li ha donat a tal flor al llarg de la història humana… q’una rosa és una rosa (q diria Mecano) i no té més… pro tants contextes i històries q’en creem/podem crear… dit d’altre forma perogrulla, q la realitat és una, pro són tantes mentides/fantasíes per a cadascú…

igual m’ha qdat algo cursi el post… jo q sòc tan raonable, empíric, casuístic i amb un punt d’idiota… pro en fi… no en sabíem més, teníem x anys… sigh!

About these ads

9 Respostes to “a la lluna la van violar el 69…”

  1. maivista Says:

    Cert, la ciència treu misteri, i la manca de misteri suprimeix la bellesa ja que la bellesa mesurada no es bellesa, sinó geometria i proporcions, longituds d’ona i espais limitats. Pura física.

    Quant mes sabem menys romàntics som… però què es el romanticisme o l’exaltació de la bellesa? Com l’amor.. es un estat de tonteria accentuat per ganes de fugir de la realitat. Mai dixit.

  2. Pietro Says:

    Ostres …

    el nom del post m’ha recordat els meus temps mossos quan les teories conspiratives eren el que més m’atreien .. i tot buscant per la xarxa …

    http://www.ikerjimenez.com/especiales/luna/index.htm
    http://ciencia.nasa.gov/headlines/y2001/ast23feb_2.htm (defensor)
    http://www.sangrefria.com/web/2005/12/24/la-llegada-del-hombre-a-la-luna/

    Cadascú, q’n tregui les opinions que vulgui …
    Jo buscaré sota el llit, com cada nit, al dolent de turno …

    Salut!

  3. loxai Says:

    q dràstica q’ets nena…
    l’estat de tonteria q dius, no forma part de la realitat? de la realitat biológica humana? no correspon l’emoció o sentiment davant imatges magnificents i meravelloses? no hi ha un espai dins nostre per la joia de la raó, i un atre pel plaer (o dolor) de l’emoció?

    i Pietro, digue’m Mulder pro I want to believe…

  4. maivista Says:

    yes yes.. i do agree. Les emocions son part de la vida, les obsessions també, les tristesses, les neures, les rabietes, les dolçors, les migranyes i les rampes a la cama… La joia de la raó es una eina més, estem d’acord. Així doncs el fet de calificar l’emoció no la col·loca en un lloc de menys rel·levància, només en faig una definició, qui la trobi desfasada que miri de quin color té el vidre…
    Mai re-dixit.

  5. maivista Says:

    el Pietro q’es cosí teu ?

  6. loxai Says:

    el Pietro és un colega d’aquellas locas fiestas universitarias… i de penúries d’examens…

  7. crmel Says:

    Bufff!! Jo tinc ganes d´enamorar-me, si, si!! Però no hi ha manera, tú!Serà que tinc el cervell massa ple?…avui he trobat un paral.lisme amb l´amor, acabo de rebre d´esborrany per fer la decla. de la renda (en toca pagar) i reflexionant….m´he emocionat, perque hi ha algú que no m´oblida…això si que es una història d´amorrrr!!

  8. loxai Says:

    les coses es troben quan no les busques… i no t’equivoquis q’hisenda (q semos todos) només et vol pel sex— diiic per la pasta… ;)
    sí q’es cert q l’amor… la química… o la serena conjugació harmónica de persones, é difici… pro és com la loto, no toca si no jugues… algo contradictori amb lo primer? um, pot ser…

  9. Pietro Says:

    … botifarra days al bar, Mai …
    ara la wii :p

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: