passava aquest dissatbe per un carreró amb artesania local i em vai acabar persuadint per adquirir eix quadre…
xaval simpàtic, l’autor… quasi em sap greu comptar en q’es torni famòs i exitòs i mori en breu… per especular ;p
nah, bé, em va agradar el q feia per la mescla d’icons populars, i en eix cas destriat, la simetria de poders, del caigut Lenin al decadent capità america… amb la tendre admiració de l’Alicia davant un món extravagant…
i amb l’espeis inveider, l’avió (o taló d’aquiles del capità) i el cartellet paradigma del merchandising, as seen on tv… era difícil negar-s’hi…
PD: si, el tall és voluntari
juliol 18, 2009 a les 10:39 am |
Un terme mitj entre BAnsky i Warhol! genial!