londunum, first strike…

ja fa més d’una setmana q’em vai instal·lar a Londres. crec q es bon moment per fer esbiaixades primeres impressions. Londres és una ciutat prou coneguda per tothom, tanmateix tothom hi ha de veure quelcom diferent…

visc a un barri low cost, envoltat de botigues de roba a l’engròs i kebabs de menú complet per menys de 4 €. entre carrerons i edificis baixos, sovint es pot veure el cogombre (o gerkhin o ‘pepinillo’) de Norman Foster, però només la punteta, resemblant un ull de Sauron, vigilant als súbdits.

Representació de "l'artista"

el metro és complexe. m’impressiona amb les seves interconexions i canvis d’agulles, amb aquest aspecte entre clàssic, de vapor victorià modern (o steampunk). no és pas com a Barna, de línies senzilles i delimitades. aquí cada línia te les seves ramificacions diverses i per cada andana hi passen diferents línies. una de les primeres conseqüències visibles de la seva complexitat és el fet q no són estranyes les parades entre estacions, amb el conductor informant q la pausa de dos minuts es deu a la congestió de les vies convergents.

hi ha barris per a tot en aquesta urbe del gran imperi, tots conxorxats amb aquest ‘underground’ q, com arrels feixugues i velles mouen l’energia, la vitalitat i varietat, de racons recòndits, foscos i húmits, a llogarrets oberts de metall polit i vidres estèrils.

m’imagino el transport públic com un vellet, feixuc i encorbat q, carregat amb el seu uniforme sobri, sagrat i caducat executa la mateixa feina des q’era més alt, un jove ben plantat. les formes, l’ordre establert esdevé una religió q manté les funcions vitals d’una ciutat; una litúrgia estoica i eterna. i això q’encara no he vist estacions fantasmes ni antics refugis!

en general, el q més m’agrada és aquest aspecte vintage, quasi lomogràfic, de vores carbonitzades durant la revolució industrial, de cases a maó vist, d’estructures vanguardistes de fa temps envellides i anticuades, però q mantenen la seva funció, tot i l’aspecte ranci, d’humitat de milions de pluges.

aquí els volums de grups culturals diversos són grans, molt grans. amb una població voltant els 8 milions, qualsevol minoria ja te un nombre de membres relativament elevat fent q cada color cultural tingui més força, més presència, al barrejar-se sobre la paleta. i quasi bé tota la comunitat es troba viatjant per aquestes arrels, aquesta vida subterrània q’esmenava.

caminant per la superfície, hom pot observar el canvi subtil d’esència urbana, doncs en menys d’un kilòmetre passo de la meva zona low cost, a una de restaurants exòtics (ja amb més cares britàniques), a un ambient hipster (ja amb posh vintage, botigues de vinils i inaguracions de grafitaires moderns) i acabant a la zona business (amb fràgils gegants de vidre).

és una experiència agradable caminar perdut, com q no és terra pròpia, cada carrer pot guardar diferències i contrastos culturals interessants. abunden mercats desfasats, amb relíquies del país, curiositats i personatges impactants… doncs encara tinc al cap a un home de formal vestimenta (jueu o turc ortodox, no sabria dir) mirant pornografia antiga, una màquina d’escriure d’aquelles de tecles rodones, d’esgrogueït fons i vores enfosquides, com de plata vella (confesso q m’encantaria tenir un teclat de pc amb tals tecles originals…) o una maleta gastada, amb elements de fusta i minipanys per tancar, d’un to taronjòs i viatjat… q a saber per on ha rondat…

m’encanta aquest vintage cutre i antic (no pas el posh)… i he de cuidar-me de no gastar-m’hi calers, jo q sòc tan pragmàtic i reaci a acumular objectes, he de posar tota la força quan em creuo (de casualitat potser intencionada) amb un d’aquests mercats. hi passejo, miro i remiro, tot recitant un mantra anti-consumisme…

d’altra banda, per les compres del dia a dia, ja m’agrada la similitut entre els productes d’Irlanda i Anglaterra… així no m’he de buscar noves marques… q m’encanten els Cadbury mini-rolls (aquí, terra d’origen, més barats!) i els Chocolatey Sponge Rolls del Marks&Spencer! i tinc una teoria sobre el menjar: q no deuen ser gaire bons cuniers (potser simplement mandrosos). la (gran) varietat i (bona) qualitat del menjar preparat disponible així m’ho indica… mmm, pastís de carn…

About these ads

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

%d bloggers like this: