cinema per sota del underground…

fa uns dies me vai trobar amb un posavasos suggerent. publicitat d’una teleco q proposava participar en un concurs de curts casolans, fets amb el mòbil, emulant de forma lliure grans escenes de la història del cine…
el cas és q, entre glop i pinta, em vai quedar en el limbo aquell en q’et trobes quan intentes recordar alguna cosa q sents mol aprop pro q no acaba d’arribar, aquell allò q’et deixa mirada perduda mentre barrines la resposta a una pregunta més o menys trivial q’ha quedat enterrada en algún racó (exemple: com es deia el saltamartí de l’abeja Maya?)
així, saborejant el fosc fruit espès d’Irlanda, m’en van venir unes poques, d’idees, per participar en la proposta… tot i q ja sabia q no m’embrutaria les mans en crear tal mini super producció:

el meu balcó…

… ja se q no interessa a ningú, pro vaja, estava l’atre nit, de nùvols interessants, experimentant amb l’exposició i apertura de la càmera i vai acabar muntant aquest breu clip… el deso com a complement/accessori de l’anterior timelapse…

més moments, ràpidament…

fa uns mesos vai penjar un video timelapse (ací el post) fet desde la meua residència loft d’Adelaide road. si bé l’efecte queda bé, la vista q’es veu no val pas gaire, així q vai decidir fer una nova versió, amb les vistes millorades de la meua residència dúplex de North King street.

aquest cop afegint un panning per aprofitar la panoràmica… la veritat és q’el resultat dista de ser perfecte i el dia no va acompanyar massa, pro mira, ja farem amb eixa versió, q’entre pits i flautes ja ha costat prou.

aquí l’estri de baixa tecnologia emprat per sostenir, protegir (q plovia) i graduar el mòbil…

promeses incomplertes…

quan era més baixet li vai prometre a la dona del fill de la germana de ma avia q muntaria la maqueta de fusta d’un veler q’em va regalar…

quan ja m’acostava a la meva alscada actual em vai prometre q a partir d’aquell moment no ploraria per ximpleries, o almenys em resistiria davant aquells q’en gaudiríen…

a la meva ex-parella li vai prometre q li ensenyaria castellà, i q la portaria a fer surf…

varies vegades m’he promés, poc convenscut, val a dir, q deixaria de fumar…

promeses fallides, alguna amb quelcom d’esperansca per cumplir-la…

blog cumplidor…

doooncs això… q ja fa dos anyets q vai comenscar a publicar (ahh, en aquells temps encara tenia a mà la tecla de trencar Cs)…

cert q’últimament ho tinc un pel abandonat (xuclat i engrescat amb atres projectes), pro tard o dora ja m’hi tornaré a dedicar amb més atenció… escriure continua essent un entreteniment agradable, i rebre de tant en tant la vostra visita també

l’atre dia em va donar per passejar pels arxius, recordant algún vell divertit escrit o rebuscant entre linkets curiosos. lo dels posts de linkets va ser una temporada… vinculada a les batalles de links q feiem al curru (dos participants enviant anònimament una sel.lecció setmanal dels seus millors links i la resta de companys votant-los per determinar qui era el millor linkaire, o lo mestre en link saber), temps de T-Sys…

salta, salta…

“salta!”, li va dir la Joana carinyosament.

“Pro, amor, em fotré una bona patacada des d’aquí”, li contestà l’Albert, medint les distàncies amb preocupació. Es trobaven en un balcó d’un tercer pis i si bé, les persones d’abaix no semblaven formiguetes, el ciment fosc i fred li resultava tan amenaçador com un camió Ebro dels antics tronant a 80km/h.

“No pateixis, tingues fe en mí, jo m’ocupo q no et passi res dolent. Creus q jo voldria q prenguèssis mal, cogombret meu?”, li xiuxiuejava ella amb un to melòs q amagava escassament el desgrat de veure’s qüestionada.

“Ja però és q segons les lleis de la física…”

la fleca de la Mari…

en aquell moment no sabia q dir i, intuìa q, si ho hagués sabut tampoc hauria trobat les paraules. s’havia quedat palplantat en mig de la botiga, esperant alguna reacció per part de la clientela.

pro tothom el va ignorar, ell allà, despilotat entre baguettes, pastissos i marujes q comentaven les visites intempestives de la veina del cinquè segona.

“Potser ja estàn acostumats”, va pensar mentre les intimitats se li encongien amb el fred.

“Potser és com allò de la psicologia inversa, pro passant del fenòmen per intentar abolir-lo. Com una mena de teràpia passiva”.

el cert és q despullar-se a la fleca on pencava la Mari havia perdut la gràcia…

ja tenim una edat (per fer eixes coses)…

dooooncs, així s’em va quedar el jeto, després de l’activitat del dissabte…

i això q jo només documentava… i no Pietro, no va ser una sessió de Bukkake multitudinària (és lo primer q’has pensat, q tens la ment molt sucia!). es tractava d’un event conmemoratiu per l’aniversari de la Mirka, q vai preparar…

qrol deployed…

companys i anyes, sembla q ja tenim el primer pack d’aventures deployat per Barna (Rambles, principalment), així q ja es pot comenscar a jugar!!! (al qrol, recordeu?)

les ‘gincanes’ actuals són poques i senzilletes, q’estem en fase de naixement, pro vaja ja es pot nar provant, q’és lo important, aneu comentant precs i suggerències per ací…

jo miraré de posar-me de nou a fer millores a l’aplicació, q l’he tingut abandonada esperant aquesta primera distribució d’etiquetes (gràcies Nelson!!!!)

i parlant de jocs casolans…

he tingut temporades en les q m’he posat a crear algún joc basat en alguna idea q’em passava pel cap. normalment no els acabava (quan perdia l’alicient d’implementar la idea bàsica), i vai treballar principalment per plataformes mòbils… un mata marcianos, algún joc d’estrategia, i poc més…

en un moment donat, l’any passat, ja cremat de la meua empresa i buscant algún curru més creatiu, vaig haver de preparar un treball per a una entrevista amb Gameloft (um… ara em ve al cap q potser ja en vai parlar d’això… eno, és igual).

a tal efecte vai disenyar i implementar el q segueix…