… en parlaré un atre dia…
avui em sortiré per la tangent mostrant aquesta vinyeta còmica d’un còmic q visito freqùentment. en aquest cas, una explicació del modus operandi de l’informàtic molt ben trobada!
treta de la web traduída ací… q ve de l’original anglès, allà…
a tot això, després d’haver arribat a una edat de maduració en q toca pendre decisions importants, m’he passat a Ubuntu (q nunca es tarde para dejar Windows!)… amb lo q estic seguint el diagrama a base de bé! so far so good…
no fa massa parlava de promeses incomplertes (ací), el projecte de la Mirka, q recentment va presentar en una petita exposició.
podeu vore el seu treball ací, a la plana del projecte… pro ull q’encara està en fase de construcció…
d’altra banda, per bé o per mal, jo vai fer una promesa als q col.laboréssin aportant promeses fallides (encara podeu participar, q no és un projecte tancat): vessar mitja pinta… i como lo prometido es deuda (cliqueu per vore la vinyeta, a lo grande)…
passava aquest dissatbe per un carreró amb artesania local i em vai acabar persuadint per adquirir eix quadre…
xaval simpàtic, l’autor… quasi em sap greu comptar en q’es torni famòs i exitòs i mori en breu… per especular ;p
nah, bé, em va agradar el q feia per la mescla d’icons populars, i en eix cas destriat, la simetria de poders, del caigut Lenin al decadent capità america… amb la tendre admiració de l’Alicia davant un món extravagant…
i amb l’espeis inveider, l’avió (o taló d’aquiles del capità) i el cartellet paradigma del merchandising, as seen on tv… era difícil negar-s’hi…
PD: si, el tall és voluntari
… ja se q no interessa a ningú, pro vaja, estava l’atre nit, de nùvols interessants, experimentant amb l’exposició i apertura de la càmera i vai acabar muntant aquest breu clip… el deso com a complement/accessori de l’anterior timelapse…
ja fa vora un any q visc sense tele i no es troba a faltar eh…
el cert és q tinc una tele ben maca, pro sense conectar a les ones. la tinc per l’entreteniment de conectar-la a videojocs i descàrregues (sèries, noves o remakes, i pelis)… o sigui q sí fai vida televisiva, pro a la carta. no és millor això q passar-se la tarda ensimismat canviant de canals per vore quin redueix mínimament l’avorriment?
tinc clar q, si tinguès senyal, hi perdria més temps… i a sobre m’enteraria de tragèdies, desgràcies i les motos q les cadenes em vulguessin vendre, directament amb anuncis, o indirecta amb ideologies i comentaris (polititzats)
estic d’acord amb l’Àlex de la bèstia, q internet és el futur audiovisual de l’oci de sofà… incrementant la qualitat, i reduìnt el temps invertit… així doncs, optimitzeu: desconecteu l’aparell TDT i accelereu “l’apagón digital”! (més…)
fa uns mesos vai penjar un video timelapse (ací el post) fet desde la meua residència loft d’Adelaide road. si bé l’efecte queda bé, la vista q’es veu no val pas gaire, així q vai decidir fer una nova versió, amb les vistes millorades de la meua residència dúplex de North King street.
aquest cop afegint un panning per aprofitar la panoràmica… la veritat és q’el resultat dista de ser perfecte i el dia no va acompanyar massa, pro mira, ja farem amb eixa versió, q’entre pits i flautes ja ha costat prou.
aquí l’estri de baixa tecnologia emprat per sostenir, protegir (q plovia) i graduar el mòbil…
doooncs això… q ja fa dos anyets q vai comenscar a publicar (ahh, en aquells temps encara tenia a mà la tecla de trencar Cs)…
cert q’últimament ho tinc un pel abandonat (xuclat i engrescat amb atres projectes), pro tard o dora ja m’hi tornaré a dedicar amb més atenció… escriure continua essent un entreteniment agradable, i rebre de tant en tant la vostra visita també 
l’atre dia em va donar per passejar pels arxius, recordant algún vell divertit escrit o rebuscant entre linkets curiosos. lo dels posts de linkets va ser una temporada… vinculada a les batalles de links q feiem al curru (dos participants enviant anònimament una sel.lecció setmanal dels seus millors links i la resta de companys votant-los per determinar qui era el millor linkaire, o lo mestre en link saber), temps de T-Sys… (més…)
“salta!”, li va dir la Joana carinyosament.
“Pro, amor, em fotré una bona patacada des d’aquí”, li contestà l’Albert, medint les distàncies amb preocupació. Es trobaven en un balcó d’un tercer pis i si bé, les persones d’abaix no semblaven formiguetes, el ciment fosc i fred li resultava tan amenaçador com un camió Ebro dels antics tronant a 80km/h.
“No pateixis, tingues fe en mí, jo m’ocupo q no et passi res dolent. Creus q jo voldria q prenguèssis mal, cogombret meu?”, li xiuxiuejava ella amb un to melòs q amagava escassament el desgrat de veure’s qüestionada.
“Ja però és q segons les lleis de la física…” (més…)
de vegades la realitat es converteix en ficció, per exemple en una adaptació cinematogràfica ‘basada en fets reals’ o el colega q’explica la historia (ja alterada/exagerada per al ‘gran públic’) q li havia contat un del curru, sobre el seu veí Bartolomeu…
d’altres, la ficció es converteix en realitat, essent la forma més comuna el merchandising o venta de productes relacionats… és certament una forma eficasc de vendre motos i, si tens tanta vista com en George Lucas, forrar-te gràcies a aquest factor de satisfacció per acostar-nos a un món irreal q’ens és familiar i complau la nostra imaginació…
bé, si conto tot això és pq, d’alguna manera, necessito una base per excusar-me de comprar cert item de consum, a preu exagerat pro vinculat amb una sèrie de personatges esgrogueìts. la sorpresa de trobar tal producte em va poder, no sabia q existís al món real: (més…)
dooooncs, així s’em va quedar el jeto, després de l’activitat del dissabte…
i això q jo només documentava… i no Pietro, no va ser una sessió de Bukkake multitudinària (és lo primer q’has pensat, q tens la ment molt sucia!). es tractava d’un event conmemoratiu per l’aniversari de la Mirka, q vai preparar… (més…)
 | loxai a tu mataràs… |
 | KinkyWinky a tu mataràs… |
 | Arqueòleg Glamurós a tu mataràs… |
| Arqueòleg Glamurós a office space… |
| KinkyWinky a elefants en àcid… |
|
alter ego
