ubuntu and me…

quan vai adquirir el portàtil q fai servir actualment (des d’un proveïdor americà), venia amb el sistema operatiu per defecte (i defectuòs): windows vista. ja coneixem prou la baixa qualitat d’aquest sistema (i si no ja t’ho dic jo), pro vaja, s’em feia feixuc re-instalar una alternativa més millor, com seria la versió prèvia de Microsoft, l’XP.
el cas és q en un any he anat aguantant amb parsimònia les ‘actituts’ anti-usuari del vista, fins q’acabat de petar del tot… i he decidit passar-me a linux Ubuntu, descartant completament l’anterior. si m’havia resistit tant al canvi és, bàsicament per dos motius, a saber:

another Another world

Avui parlarem d’un joc ben destacable per la Wii… pro mira, abans farem un flashback a lo Lost i retrocedirem quasi vint anys… ahí és ná…

Another world va ser una petita joia bruta i amagada de les masses en el seu moment, a principis dels noranta. Un joc q’innovava en certs aspectes, principalment per la tecnologia emprada, doncs va ser el primer en fer servir gràfics vectorials (formant polígons com els q’actualment es mostren en alguns mini-jocs flash), per l’estructura de talls cinemàtics (enllascant elements de la historia amb animacions generades en temps real), i/o per la seva interfície intuitiva, sense diàlegs ni comunicacions directes amb el jugador (la pantalla no mostra cap informació típica d’un videojoc, com sería la vida, municions, etc…).

jo, és q l’univers és taaaan gran…

l’atre dia vai na vore l’última peli trekki… tocava nar al cine per tenir la col.lecció de visionats completada. sí, sòc d’eixos.

val a dir q no tinc massa a dir de la peli en sí. la inspiració pel post va vindre en el senzill trajecte d’anar a comprar les entrades.

en fi, comenscarem per aquesta producció del director de Lost i després em poso al lio…

i parlant de jocs casolans…

he tingut temporades en les q m’he posat a crear algún joc basat en alguna idea q’em passava pel cap. normalment no els acabava (quan perdia l’alicient d’implementar la idea bàsica), i vai treballar principalment per plataformes mòbils… un mata marcianos, algún joc d’estrategia, i poc més…

en un moment donat, l’any passat, ja cremat de la meua empresa i buscant algún curru més creatiu, vaig haver de preparar un treball per a una entrevista amb Gameloft (um… ara em ve al cap q potser ja en vai parlar d’això… eno, és igual).

a tal efecte vai disenyar i implementar el q segueix…

qrol…

(versión en castellano más adelante, de momento estamos en fase de pruebas!)

ok, l’aventura comensca aquí i ara… aquest és el projecte personal en el q he estat currant desde principis d’agost… es tracta d’un joc de rol on-line basat en codis QR, on l’acció passa pels carrers de la ciutat!

per qualsevol lloc trobaràs un codi de tal tipus (els meus agents hauríen de comenscar a penjar els codis aviat, per Barcelona i Sant Cugat), aquest es pot traduìr amb el mòbil (més abaix indico com) en una url a la web q he contractat recentment. Conectant-hi amb el mateix mòbil… fent servir el plan de dades q tinguis amb el teu operador, aprofitant alguna wifi pròxima o, a males, guardant l’adresca i posant-la al pc quan arribis a casa… (pro vamos, aquesta última opció perd part de la gràcia presencial…) rebràs informació de què has trobat i decidir si vols tirar endavant (de vegades pot resultar virtualment perillòs, pro en tot cas, en eix món, la mort és un problema temporal)…

una Wii casolana i campechana…

ahir, llegint una guia fàcil per posar el Quake a la Wii vai destapar la caixa de Pandora home-brew!
el cert és q la recepta és ben fàcil, només et cal el Zelda: Twilight princess (per a la primera vegada), una SD i un pack de fitxerets (com el q s’inclou a la guia de dalt).
ràpid i a la brava, executes el Zelda i graves la partida, reset, menú de partides gravades Wii, borres la del Zelda, vas a la SD (amb el pack copiat), copies savegame a la memòria Wii (la versió de la teva regió), executes el Zelda, carregues la partida, parles amb el paio del davant del prota, i Matrix s’obre davant els teus ulls. Després d’una verborrea et surt el nou canal Homebrew, amb totes les aplicacions adients q tinguis a la SD.

Nicola Tesla, quin paio tu…

o de pq la bondat va en contra de la competitivitat comercial… de pq en el curru triompfen en major proporció (en la minoría hi ha l’esperansca) els individus socials o, més concretament, els paios llepaculs, vende-ciclomotors, o buitrejadors q succionen els atres (la minoría constructiva)…

bé, títol acabat, ara parlem d’en Nico…

aquest científic del segle XIX a XX, va inventar i proporcionar moltes de les tecnologies en les q’es basa la nostra vida moderna. Entre molts atres, va idear la tecnologia inalhambrica (abans q Marconi, q va emprar la tecnologia del primer per guanyar el Nobel per la radio… de fet està prou difosa la paternitat de tal giny), va fer els primers passos per als sistemes de radar, per establir l’ús de transmissió d’electricitat alternada (doncs les línies d’alta tensió amb contínua es fonen prou ràpid, a base de pèrdues energètiques), per aprofitar l’energia de cascades (Niàgra, per ser específic) i proposar l’inici del naixement del làser (q els posteriors descobriments quàntics portaríen a fer realitat), entre d’atres…

nou pc…

recentment he adquirit aquest trastet (el model a 2.2Ghz), un ’semi’ tablet PC… bufó, petit i de bon preu (600€, transport i taxes d’importació incloses), pesa un xic mes del q’esperava i la pantalla tàctil no serveix per escriure amb rapidesa sobre un teclat virtual català, és a dir q seguiré trencant les c i fent dièresi de mala manera pro ja va bé per fer el rotllo ‘Minority report’ de moure finestres amb els dits i tal… tb puc escriure ‘a mà’ pro mai m’ha cundit (des q putinejava amb pdas)…

el síndrome del copy/paste…

no, no em refereixo a allò de ‘reaprofitar’ d’una font, a un destí on lo copiat no acaba d’encaixar (com el típic trosc de codi en q falla algo pro sembla q tot hagi d’anar b, pq total ho has agafat d’un lloc q rulava)…

parlo d’una problemàtica q tinc a vegades… o, més aviat, com una angoixa d’estar sobreescrivint el clipboard (l’espai de memòria on es guarda temporalment allò copiat) i perdent ‘grans i estupendus’ continguts. passa quan estic entre varies coses: navegant, codificant, documentant i editant… i te dos fenomenologies o modalitats (normalment, la primera es produeix al cap d’unes quantes ocurrències de la segona):

ahir, només els corbs volaven…

aquest dissabte vai llogar un cotxe per nar a donar un tomb pels aires de Naas… el lloguer sortia més car q el bus+taxi q cal per arribar al camp de vol, pro donava més independència, algo q provaria útil…

el cas és q arribo i em trobo la pista tancada i deserta, el dia no acompanyava i els pilots havíen fet atres plans… ai las, i ara q? doncs ara agafo el cotxe i em perdo per Irlanda…