el somni q (quasi) ningú vol de veres…

qui no ha desitjat alguna vegada desfer-se de la seua vida urbana per allotjar-se en la natura i treballar per gaudir-ne el fruit sense intermediaris? tu no? vale urbanito de pro, doncs per la resta…

estadísticament, segur q’és un desig especialment popular pels dilluns… moment en q reiniciem la rutina, el soroll, les presses, els marrons, el d’allò i el d’això d’altre…

pro estadísticament tb, és un desig fugasc, amb el q somniem una estona i deixem passar… com si el fet de jugar-hi ja ens portés, una mica, fora de la civilització, cap unes platges blaues i calmades o unes valls tranquil.les i verdes…

parlo d’això per una invitació del món real a fugir, fugir a un preu no despreciable…

[UPDATE]

el nano q farfullava als cavalls…

una de les experiències més grates de la meua recent excursió a l’est d’eslovàquia va ser l’estansca a la granja equina d’un amic de la Mirka.

allà vai muntar a cavall per primer cop i, tot i ser un viatge breu i circular, amb la cara ja mostrava l’entusiasme… o així li va semblar al cap de granja, q ja per la nit, fent barbacoa i beguda popular regional (compte, molt de compte amb els esperits caseros q fan per allà… els carrega… eno no sé qui els carrega, però els carrega lo seu), em va parlar d’un programa d’intercanvi q planegen amb espanya per si m’interessava…

keep on moving…

vai marxar de casa els papis quan comenscava el 2001, per anar a compartir pis a Camp de l’Arpa amb un company de laburru i dues atres professionals del món IT, dos anys després em mudava per nar sol a Sagrera a un ampli, vell però barat pis, i uns tres anys després tornava al poble a una llar de la familia…

aquest últim llogarret el vai arreglar i decorar amb un estil i funcionalitat del q’estic prou orgullòs, em va quedar una cosa xula! pro no va durar, al cap de dos anys m’escoia l’interés per viure en terres extrangeres, així q vai marxar a Irlanda, passant per pisos o habitacions menudes…

ara, un any després fai un atre moviment rellevant, a un bonic dúplex i en parella i, com q sembla estable la idea de viure fora de la terra un temps (ja n’hi haurà ídem per tornar), toca abandonar el bonic pis de sancu per rellogar…

una visita fugasc…

fugascment baixava al poble el finde passat, amb dos objectius principals al cap: fer recollida del pis per rellogar-lo i distribuìr els instruments del meu últim projecte principal…

problemes tècnics van fer q’hagués d’ajornar el segon punt… gran púa pq ja tenia ganes de comenscar i només podia fer-ho baixant a la terra. sortosament, vaig poder enrolar dos agents q col.laboraràn per tirar-ho endavant en breu…

sobre el primer punt, la recollida… bé, comenscem pel principi…

dublin deployment howto…

Alguns demaneu més info sobre Dublín… aquí uns cinc cèntims no exhaustius i d’ordre no estricte (poden ser tasques paral.leles):
Idioma
ok, no cal q domineu l’idioma, pro si comensceu de zero o nivell hello/good morning/arrivederci us convindrà apuntar-vos a classes només arribar (i no s’hi val allò de “amb català ja passo”, eh Pietro?!? [y no te digo ná en conquense, y te lo digo tó ])… pots estudiar amb http://www.ef.ie (car, pro amb múltiples serveis) o http://www.workingenglish.ie (baratu), en qualsevol cas, alguns accents costen de pillar… pro en general la chent és prou pacient (amb l’exagerat creixement del país, stan acostumats a inmigrants de llegues extranyes)… i, eventually, s’agafa el ritme…

trip a Trim…

una visiteta de mig dia ens va dur a Trim, un poble a una hora de bus al nord-oest de Dublín. A banda de ser el llogarret on en principi es pensava muntar-hi el Trinity college fins q Francis Drake (Sir per uns, piratilla per atres) va dir q na nai; hi ha un castell, un q es veu q’era la bomba en el seu moment i, encara, el més gran castell normand d’uropa.