al sòtan…

la planta q normalment visiten els “superiors” (i els curritus d’apeu, encarregats de missatgeria y manteniment), per aparcar els seus cotxes flamants i brillants…

avui tenia reunió en client, i m’havia de transportar el carro d’un amo… passant pel sòtan…

al obrir-se les portes de l’ascensor, una bafarada d’olors m’ha okupat el nas, una petita orquestra amb el gessamí de vocal, l’aroma de l’herba trepitjada de fons, i un fibló d’una oloreta familiar i de riure… i la combinació de sons, de nens jugant, orenetes ballant al vent, rierol d’aigua reflectint el solet artificial… sobtada imatge d’estiu al parc, quan m’esperava l’atre park…

– ostres, han convertit el pàrking soterrat de l’empresa en una zona d’esbarjo ajardina—abans q’acabés el comentari, q m’he trobat de morros amb un noi esbalotat, amb la llengua fora i transpiració abundant… i amb aquells ulls com plats mirant-me sobreexcitat q quasi bé no he copsat el seu aspecte general, abans no sortís foragitat perseguit per altre personatge, el seu rival…

era el primer, un trajat i canòs gerent… amb la corbata lligada a la cintura, esquivant les manasses del seu perseguidor, amb la camisa per fora i la corbata al cap, entusiasmats i capficats tots dos en l’empresa de l’atre… i s’han rigut ben a gust quan, entre els dos ha passat la jefa de comptabilitat amb la minifalda encongida per accelerar les gambades i la corbata del gerent passant, d’una mà… a l’atre… i d’aquesta al generòs escot q’ha deixat una camisa de botons perduts…

evidentment, evidentment, això no és normal, q l’últim cop q vai veure algún dels tres era entre esbroncades, secs comentaris i/o a alguna somnífera reunió (q’a saber de q’era, q sí, q m’hi vai dormir)… pro no em dona gaire temps de pensar q passa, doncs la farum familiar esmenada s’em acosta per darrera, em dona un cop a l’espatlla pq em giri i vegi, amb somrís exultant, al client q’havia d’anar a visitar… un funcionari calb i rafatot, i jo no sé si començar a presentar els resultats o convidar-lo a café, q segur és l’hora de descans…

– manoi, nanu, ja mirarem un atre dia, q ben a gust estem tots aquí—i em senyala 4 o 5 rotllanes, estirades i barrejades per la gespa i sota el sol virtual, de clients cantant cançons i compartint aquestes olors alegres (d’orígen, ara m’hi fixo, cert encens q va passejant de mà en mà), amb els del mono blau, els de seguretat i el pack de becaris de la primera…
… en fin, llavors és quan he començat a notar la màscara a la cara, llavors han començat a desfilar les imatges de clients hippies practicant l’amor i la pau, caps i gerents jugant al mocador o fent malabars amb ses pdas, secretàries o assistentes de direcció fent jocs d— la màscara? si, senyor… es vosté a l’hospital, inhalació de CO2, es veu q a la seva empresa no compleixen les normatives de reciclat i filtrat de l’aire a ses oficines…

… ja m’estranyava a mí… eno, quan surti d’aquí m’en hi torno… al sòtan…

4 Respostes to “al sòtan…”

  1. Maivista Says:

    tu fumes algo?

  2. crmel Says:

    o tomas yawaska?, jajaja!!

  3. loxai Says:

    aquest post està fet 100% lliure d’additius, pro ja, per naturalesa, prou s’em en va l’olla!!! només fantasejo i procuro practicar l’escriptura… per intentar complir algún dia allò del llibre, l’arbre i el marrec… (0/3 de moment)

  4. loxai Says:

    ayahuasca o algo així era no? una droga herbal d’amèrica? aquesta ncara em falta (a banda de les q’em fan por)… “probaré la droga una de cada, y volver fiel a repetir, pa’encontrar la q más me degrada, y abrazarme a ella hasta morir…” (Extremoduro)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: