l’algorítmia cerebral…

eno, després del post de la Mai estava determinat a parlar d’un atre llibre de teoria, i després ja em dedicaré a la novela universal (per cert, mol recomanable si cerqueu noves lectures afins als vostres gustos)… així doncs, parlem del complexe i extraordinari maquinari q regeix les vostres vides…

“Cerebro y emociones” (José Antonio Jáuregui) és un llibre en clau informàtica (no us espantessiu, q’amb això vull dir ben organitzat i separat en processos comprensibles) q’expressa les diferents actituds i metodologies q’empra el cervell al interaccionar amb l’entorn (o “l’intorn”, la resta de la biologia q’acompanya l’arrugat òrgan)… dic q’és clar i entenedor pq el llenguatge és molt casuístic, mecanicista… jo sempre (o desde la il·lustració, a classes d’insti) he acceptat les lleis de causa-efecte com a credo universal, comprenent el q podia i acceptant el q no (la màgia, la ignorància, l’accepto en la seva bellesa o monstruositat, procurant evitar metafísiques fantàstiques i deïtats), i considero el cervell com una caixa (prou sovint) màgica on interactúen agents químics (hormones, fluids), sensitius (socials, entorn) i elèctrics (xarxes neuronals, variables d’estat o memòria)… doncs bé, en tal llibre s’explica l’enginy de la massa gris en accions i reaccions tals com l’alimentació, el riure, l’arrelament de grup o cultura, l’odi, la vergonya, etc…

nusé, jo em vai trobar molt a gust amb les seves idees pq s’ajustaven coherentment a la meva visió… i afegir q qualsevol sistema o secció de la realitat, es composa d’elements més petits, compendre’n el comportament i interacció ajuda a pillar el concepte global… digues-li divide y vencerás… o no, pierde con honor ante lo q te supera…

PD: puc entendre, somerament, el funcionament d’una cèl·lula, i tot i q s’em escapa el perquè l’Acebes existeix públicament (eno, d’això alguna idea m’en fai), les dones en general, q’un nano mati a la seva familia amb una katana o suicidar-se una mare havent llevat de vida els fills, tinc clar q hi ha una cadena de processos q porten d’A a B… potser semblo un cap quadrat, pro aquesta quadratura conté la ignorància i el caos, per tant està ple de fisures i formes meravelloses… (ejq tengo un mundo interior q lo flipas XD)… ah q tu creus un atre cosa? doncs parlem-ne, treu-me de l’error, en tertúlia, q’el diàleg aporta moltíssisim més q’el monòleg… o nos vemos en la calle neng, q se ande vives…

6 Respostes to “l’algorítmia cerebral…”

  1. maivista Says:

    això d’apostrofar la q… es en honor als origens filológics catalans o pura mandra?

  2. maivista Says:

    a veure.. ves al cine: “Y tu que sabes?!”…. ja diràs.

  3. loxai Says:

    digues-li elisió digues-li mandra…
    prenc nota de la peli…

  4. maivista Says:

    vale sinalefo.. prenc nota de les elisions… jajaja

  5. maivista Says:

    D’altra banda responent a la teva PD, crec que el comportament humà depen de molts factors, i una persona actua d’una manera atenent a pressions, gustos, estats mentals, conceptes, etc…
    Què una dona es suicidi em sembla fort si ho miro fredament, però estic segura que aquestes coses no es poden entendre o valorar fredament.

    Algú que mata a un altre, a peu de carrer, des d’un bombarder, o en refugi en la ignorància, son coses diferents amb el mateix resultats i unes ens trastoquen i d’altres ens semblen normals.

    Per què ara mateix no estem venent les coses que tenim i el que treiem l’estem portant a un país africà per donar de menjar a una familia durant un any? Què ens fa dormir tranquils mentre no fem això? Per què no deixem que dormin a casa gent sense sostre en aquestes nits fredes?

    Tot plegat es molt complexe..

  6. loxai Says:

    oi tant q hi ha un munt de factors i variables! i sigui constructiu o destructiu, bell o lleig, tot és “normal”, en tant q part de la condició humana… i donada la complexitat d’anàlisi fred i racional (limitat a més pel nostre coneixement científic actual), és més “fàcil” una aproximació emocional… per intentar acostar-nos més o menys a la comprensió de certes accions a priori inverosímils…

    i si no venc el q tinc per ajudar el proïsme, és pel meu egoïsme (herència d’un instint de supervivència, evolucionat per la complexitat de la ment), i per la fórmula en q l’empatia o la compassió són inversament proporcionals al quadrat de la distància (no únicament geogràfica, si no tb social, cultural, etc…)… uns dormen tranquils ja amb aquesta fórmula, d’altres amb una mínima col·laboració mensual a ONGs, i uns pocs agafen petites tirites i s’en van a l’atre punta del món per intentar tapar enormes ferides…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: