en realitat…

després de vore la peli recomanada per Mai, “Y tu q sabes?”, m’he quedat una mica com… eno, molt bé… i ara què? com m’ho menjo això?!

no m’ha canviat gaire la prespectiva de l’univers… potser pq em resulta més còmode i fàcil la casuística tradicional q la quàntica actual…
ara comentaré algunes coses de la peli, q podríen resultar spoilers… si es tractés d’una peli normal… pro com q tira més cap al documental… doncs no és tan greu. De totes maneres, sería convenient q la veiessiu abans de clicar aquí:

… ja l’heu vista? mol bé… comentem… jo divideixo el documental en dues parts, una més orientada al món real, amb els rotllos quàntics, i la segona mirant al món interior biològic i fisiològic del cos humà… amb la idea de l’observador com a nexe entre ambdòs entorns…

d’entrada la mecànica quàntica descarta el mecanicisme/casuística tradicional sense proporcionar clara resposta alternativa… q’el tema està encara prou verd i els científics no es posen d’acord… bé, doncs me quedo con lo q tengo hasta q tengan la sabidudida al respecto más elaborada… (això ve a ser com fer servir les fórmules gravitacionals de Newton enlloc d’Einstein, ja em va bé, ncara q no sigui real, només aproximació)… com sempre la wiki ajuda

a més, la casuística s’ajusta a les percepcions, la sensibilitat humana… la quàntica va més enllà i parla d’una realitat imperceptible a l’ull nu… vull dir q aquest coneixement no ajuda gaire al dia a dia… si de cas ajuda pels avenços científics… per les màquines q creem i q’han d’interaccionar amb la realitat de la manera més precisa… però per a la màquina humana on, a priori, no en podem canviar els instruments de percepció/interacció amb el món… casi q poc aporta… encara q sàpiga q’el q veig són les ombres projectades d’un món real q s’em escapa, seguiré veient només eixes ombres…

respecte a la capacitat de percepció, si q’és interessant el “resum” q fa el cervell i com mostra o descarta coses a tenir en compte, independentment de la nostra consciència… Aldous Huxley ja experimentava amb aquesta idea… dic experimentava pq es fotia mescalina, flipava un rato amb el color i textura d’una cadira i au, a escriure

el tram més entretingut i lleuger de la peli és la boda polaca, amb el joc de comunicacions de l’hipotàlam cap al cos… mentre les neurones es transmeten impulsos elèctrics, el cervell informa a la resta del cos amb impulsos químics, proteïnes… com dos busos de dades amb protocols diferents…

Ah, i algo q ja havia vist per la web, lo de les fotos d’aigua amb paraules relacionades… nusé, el primer q vai pensar era q’es tractava d’un fake jachondu… pro veient-lo a un documental avalat per científics de cert renom, i amb les incerteses i dubtes sobre l’univers q crea el rotllo quàntic doooncs… como q ya me lo creo más… pro ncara no sé com pendre’m-ho… de moment, amb rol escèptic d’Scully…

en fi, paro aquí, el documental dona per molta més xerrameca… q prou carregat de info està, pro jo em planto aquí… potser hauria de vore-la un atre cop per revisar i aclarar coses…

peich de la peli… i tu q dius… Mai?

2 Respostes to “en realitat…”

  1. maivista Says:

    Penso que ets un gos!!!!
    Si aquesta peli no li trobes sentit… o contingut.. o no saps com reaccionar en veure-la…ves a la Meca! perquè jo passo d’explicar-te res, cadascú es mengi la seva paella. Mai dixit.

  2. loxai Says:

    descansa Mai descansa… i després m’indiques on dic q la peli no te sentit o contingut… o q no sé com reaccionar-hi…
    no et demanava una explicació, només la teva opinió… anormal!😉😛

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: