waking life…

waking.jpg

 

d’entre les creacions de Richard Linklater, destacaria Antes del amanacer i, sobretot sobretot, Waking life… en aquesta película inicia els experiments amb la rotoscòpia q després fa servir a Scanner darkly (no em va dir gran cosa, la veritat), q queda ben xulo i útil per representar algunes idees, pro el q més interessa és la diversitat i profunditat dels diàlegs…

vull dir q si Antes del amanecer cundia per la frescor i, el bon fluir de la conversa pels carrers de Praga (Praga era, no?), amb aquella ben conjuntada química dels personatges (i els records barrejats de viatges en tren per Europa, amb motxilla a l’esquena, bon grapat de batallitas!)… a Waking life canvia el xip de les converses, pro encara arriben a ser més interessants… en alguns moments pot resultar algo carregada o densa… vaja, almenys a mí em costava de seguir el ritme d’entendre i de compendre… pro, en qualsevol cas, dona una satisfacció similar a la d’una bona tertúlia de bar… divagant i navegant sobre temes diversos pel simple plaer d’argumentar, discutir, dialogar i, fins i tot, jugar a fer-se el savi…

i si m’ha vingut al cap parlar d’eix film és per algunes referències creuades amb el post de cine anterior (“en realitat…”), doncs aquí es parla dels somnis, la vigília i les fronteres entre ambdues parts (i algún comentari de física quántica… i molts comentaris de coses diverses, de fet)… i bé, buscant una imatge per postejar he acabat revisant aquest artícle… i de fet, crec q ja tocaria tornar a vore-la… i valtros, si no l’heu vist… recomendóselayo… passa q’em sembla no s’ha arribat a distribuïr a Espanya, potser haureu de buscar fonts alternatives… jo la vai trobar en anglès subtitulada, pro tb està en sudamericà…

… extracció aleatoria d’imdb

Soap Opera Woman: Excuse me.
Wiley: Excuse me.
Soap Opera Woman: Hey. Could we do that again? I know we haven’t met, but I don’t want to be an ant. You know? I mean, it’s like we go through life with our antennas bouncing off one another, continously on ant autopilot, with nothing really human required of us. Stop. Go. Walk here. Drive there. All action basically for survival. All communication simply to keep this ant colony buzzing along in an efficient, polite manner. “Here’s your change.” “Paper or plastic?’ “Credit or debit?” “You want ketchup with that?” I don’t want a straw. I want real human moments. I want to see you. I want you to see me. I don’t want to give that up. I don’t want to be ant, you know?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: