cara tallada…

o Scarface, és la peli q’acabo de vore… em sembla q per molts un clàssic… val a dir q tinc certa tendència a perdre’m algunes joies populars, per exemple els fadrins amb Marlon Brando… pro bé, de tant en tant ja procuro fer repàs històric…

el cas és, q després de vore-la he pensat q fa coses bones eix Brian de Palma… ho dic per aquesta, Scarface, i un atre… com es deia?… amb mosaics fotogràfics… sí, sòc més imprecís q’un client de Fnac, pro per contra, inet ja m’informa q’es deia Femme Fatale… alhora q tb em comenta (inet) llargmetratges no tan bons d’aquest home (Misión imposible, entre d’atres… pro eno, tots , o quasi tots, necessitem currar per viure)…

prou bona qualitat en aquest producte amb un jove Toni Montana… tanmateix el q m’ha motivat a parlar-ne és una escena q m’ha colpit i q no te massa a vore amb la peli…

scarface.jpg

… una escena en q el gran narco sudamericà mostra a en Toni unes imatges gravades de les notícies, via projecció enmarcada…
dic q m’ha colpit vore exactament el mateix concepte q em vaig plantejar pel home cinema… jo q’em pensava q la meva idea era original… i ara ja tinc el dubte de si ja l’havia vist abans, d’un record subconscient/prematur de Scarface o d’alguna altra producció… en fi, és q fins i tot el marc correspon amb el q tinc… quines coses… ben pensat, tampoc és una idea extraordinària, i a més d’un cap se li deu haver acudit…

no deia Hume q l’home no podía crear idees noves, només associar conceptes ja existents… o algo així? nusé, jo mai me l’he volgut creure… pq em dona una prespectiva un pel trista o monòtona… vull dir q sí q l’existència te un valor de repetició generacional i tal… pro q no poguem crear conceptes plenament originals… i fins a quin punt no és original l’associació d’elements?… vull dir q, al cap i a la fi, tot es composa de moltes cosetes d’ínfimes dimensions (véase el átomo)… i les opcions combinatòries són infinites… vull dir q potser lo de Hume no és més q semàntica sofista o un error de percepció del fet q tot es basa en quelcom, i tota idea nova és una amalgama de combinatòria i evolució, q’alhora és converteix en un nou element intercanviable/barrejable… on clau és la memòria, com a paleta de construcció o desenvolupament… i si no res tu, lo seu serà viure en la ignorància i q cada dia, cada acció, cada proposta sigui nova i innovadora…

they say goldfish have no memory
i guess their lives are much like mine
the little plastic castle
is a surprise every time
it’s hard to say if they are happy
but they don’t seem much to mind

Ani DiFranco

PD: I això m’ha recordat un’atre escena peliculera… amb la Natalie Portman (l’estupenda de León o Beautiful girls) inventant davant Zach Braff (el jachondu d’Scrubs), a Garden state (no recordo el nom local, q ho he hagut de rebuscar per imdb.com)

Una resposta to “cara tallada…”

  1. Pietro Says:

    Hola hola!!

    ja que parles de mítics i joies del cine, et deixo un link que no per freak és menys espectacular … la hostòria de l’incrible profressor Zovek, el mal anomenat Houdini de Mèxic. Un paio que va fer de tot a seu país i que va morir fent un dels seus números penjat d’un helicopter … la relació amb el cinema?? com Lugosi, ell també va morir a la meitat de la grabació d’una d’aquelles pelis que competirin pel pitjor film de la histèria …
    la vida acollonant d’aquest paio, aquí ….
    http://absencito.blogspot.com/2007/03/escapa-guey-intro.html
    Im-pressionant …

    Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: