del clima i de la política…

el clima o el temps, és el conjunt fenomenològic d’interacció entre partícules que es produeix en unes capes concretes de l’atmòsfera (ok, a la wiki segur q surt ben dit, pro ja ens fem la idea no?). El fet q faci sol, plogui, nevi o ventegi ve donat per una sèrie de factors, de nombre caòticament elevat, amb ses retroalimentacions i encadenaments per tot l’àmbit del globus. Els meteròlegs, basats en un sampleig de la informació celeste i per l’experiència històrica, relacionen events per pronosticar, sovint infructuosament, el devenir ambiental…

i ara de la política…

(on encara sòc més conceptualment ignorant)…

la política és un conjunt d’estratègies i ordenacions, on entren tants altres factors per determinar solucions a problemes, conceptes de màrketing i estadística per concretar rellevàncies demogràfiques… també en un àmbit global, pro en el q, no només “meteròlegs” (o analistes polítics) pronostiquen les interaccions, les retroalimentacions dels events provocats pels factors, en aquest cas humans, enlloc de físics/químics; si no q tb el poble, al demos, li correspon considerar per determinar el poder, la cracia, si cal “portar paraigües” o votar al PP… aquí m’ha sortit un inesperat joc de paraules interessant, pq si bé etimològicament democracia vol dir poder del poble (oi?), la democracia actual vol dir poder del poble per indicar qui te el poder (valga la redundancy)… vull dir q democracia real sería q el poble determinés tots i cadascún dels problemes, seguit de totes i cadascuna de les solucions (algo q’encara no és tecnològicament possible i q’obliga a la delegació en partits o candidats)… [i no entraré aquí en el detall sobre la incapacitat estadística del poble per jutjar problemes i solucions, algo q, segons com, m’inclina al feixisme o oligarquia dels mentalment hàbils… algo q ve a ser l’actual pretensió en la delegació de responsabilitats, pro q no funciona bé pq sovint es delega o responsabilitza a mentalment incapaços]

bé… el q intento dir o enfatitzar, és la similitud en la complexitat per diagnosticar o decidir q tenen amdòs camps. La problemàtica de considerar l’experiència prèvia i la fenomenologia per concloure la millor solució (ulleres de sol o gorra… votar PSUC o POUM). En els dos camps participa el caos i la incertesa. Però aquesta aparent igualtat, no és tal si tenim en compte com el temps es basa en lleis més o menys conegudes científicament, i la política en persones humanes, caixes tancades díficils d’explorar i conèixer (menys encara des d’una prespectiva bidimensional i limitada al q l’individu vol mostrar… condicionat per la personalitat i, en bona part, pel màrketing)… vull dir q, si bé es pot donar el cas q poguem arribar un dia a analitzar tota la casuística i caos relacionada amb el clima… segurament mai serà així per la “metereologia” política…

i aquest garbuix de paraules prèvies ve a ser la base pq no exerceixi el meu dret ciutadà (bé, menys a nivell nacional, tot desitjant q no guanyi la mediocritat excelsa q suposa el PP [els hi he d’agraïr doncs la seva innata i explícita capacitat per l’estupidesa]), pq accepto i m’atinc a les conseqüencies de govern tal i com accepto la neu o la riuada… ho accepto com a un obstacle (essent negatiu, tb hi ha “atajus” o beneficis) del meu entorn vital… sòc una ovelleta i estic a la base de la piràmide organitzativa, m’en escaquejaré tan com pugui, tot procurant pringar lo mínim… desde la meva supina ignorància política…

PD: estaria moooool xulo una mica de dialèctica… i per això us necessito, passius lectors…