xarxes… i el Joc dels ‘abalorius’…

ah… les xarxes… l’element bàsic de la infraestructura vital… i de retruc d’un bon grapat de tecnologies humanes q repliquen la realitat natural…

sense wikejar i bàsicament, una xarxa és un grapat de nodes o elements interconectats o encadenats d’alguna manera… sí, amb tan simple definició quasi bé tot és una xarxa…

tens xarxes q sincronitzen aquells ocells q després els anuncis de cotxes esmenten amb desig…

tens xarxes q’organitzen boscos d’arbres conxorxats…

tens xarxes al tarro q t’ajuden a desxifrar eixos caràcters escrits…

[
interrumpimos este post a sabiendas de q es un poco coñazo para un viernes (o cualquier día, en general :p), linkitos pues:

preguntas bastante chorras
– para el artista de la air guitar pofessioná
– juegazo de torretas, y si quereis más, Oink tiene un recopilatorio
– una casa q me recuerda poltergeist… o una singularidad cuántica d’esas q salen en las pelis y joden la marrana a los protas
– thinkgeek siempre tiene cosas chulas y/o geeks… como esta camiseta semi-DIY
– y un par de videos majetes

y nada el resto de post es un batiburrillo para hacer bulto :p, q vaya bonito el San Juan…
]

en fi, a patades, n’hi ha, de xarxes… hi ha fins i tot aquell tal Eduard Punset, amb un programa aferrat als catòdics desde fa anys, amb el mateix nom…

pro bé… precisament pq parlant de xarxes un s’en pot nar per les branques… niré al tema… El juego de los abalorios (com és diu això en català, Sr. Verdaguer? oh perdó, Sr. chalkmaker?) és un llibre de Hesse… bé, de fet no el meu preferit (normalment prescric El llop estepari com a antidepressiu), i del q recordo ja poquet, només dues cosetes…

d’una banda, el joc en sí, consistent en algo així com enfilar idees vinculades per construïr un “collaret”, no físic pro sí amb la bellesa estètica de la conjunció i coherència de disciplines dispars… d’aquí s’en pot extreure la idea de xarxa global (no del nostre rocot del sistema solar, més tirant cap a la realitat universal), de q tot és relaciona amb tot, i la realitat és el teixit q creen les fibres enxarxades (les físiques i les q no)… fins allò més complexe es composa d’elements més simples, conxorxats…

de l’atre banda, està la mateixa idea q fa q l’anterior sigui una puta merda punxada en un pal… el q seria la moralina del llibre… i q ja esmenava una historieta de Buda sobre un soldat ferit en combat per una fletxa (text search=soldado, aquí)… sobre la diferència entre estudiar la vida i viure-la… sobre trobar l’equilibri entre ambdòs…
d’aquesta dualitat, la primera part pot ser un amagatall per evitar la segona… si aquesta t’espanta o… o algo… en fin nosé… si cadascú ha de trobar el seu camí, segurament serà més per la praxis, per prova i error, q per la teoria o les palles mentals…

—¡Oh, si fuera posible saber! —exclamó Knecht—. ¡Si hubiera una doctrina o algo en que poder creer! Todo se contradice, todo pasa corriendo, en ningún lugar hay certidumbre. Todo puede interpretarse de una manera y también de la manera contraria. Se puede explicar toda la historia del mundo como evolución y progreso, y también considerarla nada más que como ruina e insensatez. ¿No hay una verdad? ¿No hay una doctrina legítima y valedera?

El maestro nunca había oído hablar con tanta vehemencia. Adelantóse un trecho más, luego dijo:

—¡La verdad existe, querido! Mas no existe la “doctrina” que anhelas, la doctrina absoluta, perfecta, la única que da la sabiduría. Tampoco debes anhelar una doctrina perfecta, amigo mío, sino la perfección de ti mismo. La divinidad está en ti, no en las ideas o en los libros. La verdad se vive, no se enseña. Prepárate a la lucha, Josef Knecht, a grandes luchas; veo claramente que éstas han comenzado ya.

de totes maneres… el gran clàssic (IMHO) de Hesse és el llop…

ah per cert, els q van muntar Lost fan una atre sèrie sobre una xarxa d’individus, q’es coneixen o no entre ells, i les seves històries de NY… és diu Six degrees, nom relacionat amb allò dels graus de separació en q’ens coneixem entre els habitants del planeta… recordeu l’oracle d’en Beicon?… poseso, i jo encara diría més (q diria un Dupont), considerant aquesta xarxa i la cardinalitat mínima de “graus de separació” q tenim amb tothom, tantes accions desconegudes i de desconeguts ens afecten a cada moment… l’efecte papallona, el caos, el fluir del devenir… pensar q hi ha tantes coses q’ens influeixen remotament, i les interconexions o casualitats curioses q’ens relacionen amb el veí, i q ens involucren al riu de la humanitat…

i l’atre dia vai vore un episodi on es deia algo així com “aquell q tingui una bona xarxa de contactes, tindrà el poder”… o algo…

hala, bon Sant Joan!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: