mis vacaciones…

bé bé bé… doncs això, la típica redacció de quan tornaves a escola… sense la connotació de deure, és clar… només unes pinzellades sobre la meva excursioneta per Dublín de la setmana passada…

vaig aprofitar l’oportunitat q’em brindava el Freddy, un català resident d’aquelles humides terres, per visitar tal contrada irlandesa…

no sòc de la mena q requereix estudiar i revisar totes les ofertes turístiques d’un lloc… vai una mica a la babalà, a lo q surti, i a no estressar-me massa per allò de “si vas a tal has de vore qual”, i entenc les vacances com un temps de descans (si, no?)… així q combino landmarks amb relax i amb gresca… i bé, vaig començar amb aquestes dues últimes🙂

el primer dia, divendres, tocava xerinola de pub, provar la birra de malta q’impregna d’alcohol la vida d’allà, la Guinness… mmm… diuen q la primera Guinness no s’oblida (o era la novia?), el cas és q recordo l’expectació davant la pinta a mig servir, amb la cascada marró fent la seva màgia… un repòs previ al servei pq el suc del tirador adquireixi la seva maduresa, el negre rogenc de tan preuada substància…

la zona de baretos principals és Temple bar, on s’acumulen les castanyes pilongues… (useful fact: m’informaren q la millor Guinness te la tiren a The Palace i a Mulligans… pro bé, jo no vai notar diferència substancial… pro clar, jo tampoc tinc massa criteri)

allà et pots trobar els pubs plens a qualsevol hora i qualsevol dia, beuen i beuen… i després, tornen a beure, els irlandesos als bars… com els peixos al riu, q per cert, a joc es combina el Liffey, mantenint el color fosc de la famosa fermentada… aquesta característica q, diuen dona nom a la ciutat (Dublín–> black pool –> bassa/estanc/piscina negre), es deu al tint natural q genera la vegetació de les muntanyes.

i així va passar el primer finde: sofà, pub-disco…

a partir de dilluns, turisme tradicional… descripcions sense ordre en particular:

El castell de Dublín… bé… no sé… un castellet, res extraordinari… potser el més destacable és el poc criteri… vull dir… mireu:

dublincastle.jpg

St. Patricks… per fora… no pago jo per vore una construcció cristiana, anglicana o romànico apostòlica… per mol mona q sigui

sany0021.jpg

La Guinness storehouse, obligada visita… pro lo típic (semblant a la Heineken d’Amsterdam, pro més gran)… com a curiositat: cada x temps, els visitants poden iniciar un lot de producció, prement botonets i tal per donar aspecte de profesionalitat… i va tenir certa gràcia sentir PINGs tradicionals d’error Windows, girar el cap cap a l’acumulació expectant de gent davant el botó vermell i veure un staff member, en bata blanca, mirant cíclicament la pantalla, el teclat i el turista assignat a la gran tasca, amb cara d’astonished… PING… PING… PING… no hi va haver producció de Guinness aquell dia… o així m’agrada recordar-ho😉

maqueta semi representativa de la proporció Dublín-fàbrica de birra, ínfima porció de la ciutat, pro es q clar, per alguna extranya raó (seríen les bombes nazis, combinades amb la capacitat arquitectònica de l’època, sostinguda per inèrcia/tradició?) per allà tendeixen a la construcció baixa, res de pomes amb residents de comunitats, cadascú amb sa casa i sa jardinet…

sany0026.jpg

Una visita al Trinity College i book of Kells, exposició sobre un llibre d’edat medieval, sobre el tema aquell dels evangelis cristians… o algo… pro estava bé veure alguns detalls de com es feien els llibres llavors (monjos i pell d’ovella, sense postcript ni word), i de com corretgien errates d’escriptura… q clar, no hi ha tipex en aquell temps, q fas? doncs una bonica filigrana, un dibuixet. El cert és q l’edició/còpia de llibres era tot un art…

I sobre el Trinity escullo una foto no gaire bona, pro q mostra un degà d’allà q deia algo així com: no entraràn dones en aquest college mentre jo visqui (segle 19?… 18? busqueu-vos’ho si us voleu culturitzar)… i pam, el parlament (o q sigui) les accepta, moment per posar al palomu mirant a la porta d’entrada, pq el seu semblant mediocre s’impacti i observi la superació de la seva estupidesa…

sany0065.jpg

Hi havia una exposició de Yeats, un poeta local de força renom… q bé, jo no coneixa… si hi vai nar és pq m’havia agradat un video q’el referenciava, i q vai esmenar en aquest post… i res, prou interessant pq acabés comprant algo de merchandising per apendre un xic del paio… suposo q’una de les característiques q’em va atraure va ser la seva relació amb Maud Dunne, algo amb q em puc identificar en part, i q es repeteix per a molts humans (com ho demostra Kafka amb Milena… o Goethe i les aventures del jove Werther)

The Spire, o la fundació de les xeringues… The spire ay the spire… els científics no es posen d’acord sobre pq collons la van fer… encara menys els vilatants dublinencs… la teoria q més gràcia em va fer va ser la d’en Paul (ja en parlarem, d’aquest): Irlanda era un país pobre fa 10-15 anys, enriquida i exhuberant ara, gràcies a les empreses IT. Pro abans era un cau de merda, on et podies trobar aturats i penjats d’heroïna per qualsevol lloc. I es veu q, algú amb seny q coneixia la importància de recordar el passat (per no repetir-lo), va decidir ajuntar totes les xeringues per fer-ne una de gegant… per això, per no oblidar els origens anteriors… per no pujar-te als núvols de la falsa felicitat capitalista…

[q no poso foto, de l’Spire… pq no en vai fer, q’em semblava massa cutre… busqueu imatges google si és de menester]

Blues… Jazz… whatever. Jo no destaco com a crític musical, vull dir q’accepto positivament la major part d’estils musicals. El cas és q vam nar un dia a un garitu, dels q no surten a les guies (jjsmithys, si no recordo malament), a vore un live show q va star prou bé… em va tocar seure arran d’escenari, és a dir q l’exaltació vocal dels artistes em tocava directament en forma de babes, pro va ser prou xulo… potser més la parada de descans, en q va actuar un jovenet francès amb guitarra xulíssima, rítmics cops de peu i molta energia (feia por veure la gola enrogida per l’èxtasi, pro entusiasmava el seu entusiasme) [we are freedom!]

A Dublín plou i fa sol. Prou malament m’havien parlat del clima… pro jo no el vai trobar tan greu… vull dir q’és estiu i ningú ho diria (i l’hivern deu ser xunguet), pro la dinámica accelerada de solano del quince, nubosidad abundate, ventosidades frioleras y lluvias “xirimiriesques” no resulta tan incòmode o desagradable… vaja, q em fot més la calorasca q fot per aquí (val a dir q no sòc mol playeru)

Annotació sobre el gaèlic… llengua local pro q només parla un 10% (ara in crescendo… us sona d’algo la situació?)… hi havia un temps (d’invasions angleses) q, estadísticament, era més probable morir davant fam i malaltia si només parlaves irlandès i no la llengua imposada. A aquest idioma li falten lletres… pq moltes coses les sents i sembla q s’estiguin ofegant. Els anglesos versionaren els topònims per aproximació fonètica, perdent tot el contingut semàntic… q sembla ser rellevant per al gaèlic, pq és una mica rotllo indis americans… els llocs s’anomenen de manera descriptiva, per exemple: Glendalough és un llogarret pròxim a Dublín, d’entorn bucòlic i vegetal, q’es troba a una vall q te dos llacs… doncs bé, aquesta derivació britànica, Glendalough, prové del nom irlandès q diu just això: la vall amb dos llacs… ras i curt en un diàleg:

colega 1: “ei, com quedem?”

colega 2: “ummm, a vore, estic a una plaça prop del mar, on hi ha una columna amb un pavo senyalant mar endins”

colega 1: “ah, plaça Colom?”

colega 2: “no sé, digues-li plaça Colom, digues-li plaça-marítima-del-pavo-q-senyala-al-mar”

doncs aquesta accepció descriptiva sobre la característica local és la q’usaven els Irish per especificar el nom d’un llogarret…

(obviarem la curiositat o llicència estètica d’un Colom desorientat, mirant al Mediterrani enlloc d’al nou mòn)

La botiga d’urbanites (“Urban outfitters”). Amb prou criteri en Freddy m’hi portà… una botiga xula, aturista en tant q és una botiga normal… pro mira, jo m’hi vai comprar una làmpara. Q dius… um… una làmpara, en temps de vacances? si si… passa q encara tinc detalls pendents al pis, pendents pq no m’hi dedico mai, pro si veig algo q’em convenç… doncs millor pillar-ho!

Wiclow… vam fer un tour fora ciutat, a 20 mins d’aquesta et trobes paratges moool naturals, com Wiclow i Glendalough. Excursió d’un dia en mini van, prou interessant i maco… amb en Paul de Cicerone (d’ell trec alguns comentaris i conyes regionals).
[nota: es veu q Braveheart no es va rodar a Escòcia, si no per aquestes valls… mira tu si en deuen ser de xules :)]

sany0040.jpg

[Nota fora de context pro q’es produïa mentre preparava el post (digues-li meta twitter): juer Mai, juer Carme… me stais stesssaaaaando]

trivia: Joyce caracteriza Dublín a l’Ulisses, detalladament i amb el sobrenom de Edwardian… no l’he llegit el llibre, per algunes raons específiques (és un autor xungo, mol contextual i difícil per foranis a la cultura i llengua d’origen), vai provar una obra prèvia, Dubliners i eno… tampoc la recordo gaire, vull dir q no em va motivar massa…

I res… la conclusió: val la pena fer una visita a l’illa…

ah… no ho he comentat pro en Freddy m’ho ha recordat… el sofing o relax el compartíem amb partidetes a la Wii… al Mario charged football (jugant els dos, apallisant-me quasi sempre ell) i el Call of duty 3 (q no em convenç pro q te gràcia veure al colega borratxús post party/post burguer dealer, intentant tirar les granades [metòdic i compulsiu llançament de braç])…

PS: greets to the people I met there, Jarek “the born in Poland, raised in Canada guy”, Maria “the shapeshifting girl” (coz I wouldn’t recognize her the second we met ;)) and (what was your name again?/I dunno how to pronounce native) Connor, Mireia “the Wii tennis professional”/”I wanna go to the chinese buffet instead of Momo’s” and Jon, and last, but no at all least, Rita…

8 Respostes to “mis vacaciones…”

  1. Fede Says:

    Oooohhhhhhh!!! resum molt acurat!!!
    Com a persona implicada directament en les teves vacances (per si hi ha més lectors jo seria el Freddy), m’agradria destacar alguns punts que trobo importants:
    -Les “Guiness Girls” (ho deixaré aquí per no ofendre a ningú i per deixar que cadascú pensi el que vulgui).
    -Lo bones que estan les polaques.
    -Les hamburgueses a 1 euro al Burger King (de fet 0,99€), tant bones després de festa.
    -Lo bones que estàn les polaques.
    -El festival que hi havia un dilluns a les 5 de la tarda a un pub: abraçades, cants i apludiments efusius al so d’un solista amb la guitarra interpretant clàsics.
    -He dit alguna cosa de les polaques?
    I això que estàvem a Dublin!!!

  2. loxai Says:

    hehe… ara q’ho dius, si q’em sona algún comentari sobre les polaques…
    m’he trobat un tíquet a la butxaca del darrere dels pantalons… del Zanzibar, el lloc on ens vas dur l’última nit de gresca, q’era ben xulo i ben fashion… pro amb el handicap d’ostiaments habituals i de morlacus polacs… q ginyaven i molt!
    i sí, millor obviar les Guinness girls…

    i, petita curiositat: trobar-nos a la Rousseau de Lost en el super… em vai mossegar la llengua abans de fer la broma fàcil… so you ain’t that lost after all?!?!

  3. intoku Says:

    Gràcies, Ja no cal que hi vagi!!! jejeje🙂

    He conegut el teu blog mitjançant els comentaris del Blog d’Eduard Punset.

    Enhorabona i salutacions,

    intoku.

  4. loxai Says:

    homens homens… s’ha de viure en carn propia!😀
    ostres, i te’ls llegeixes tots, els comments de l’Eduard? pq a mi em fa una maaaandra! :p
    i res, gràcies per la visita, torni quan vulgui!

  5. maivista Says:

    1.- Va en sèrio que escrivies tot això en plè xat estressant? Tiu.. encara tindràs més costast femení del que em pensava.. això del multitasking m’ha impressionat.
    2.- El castell es una monada.. sense criteri potser, però moníssim. i St. Patrick també..
    3.- Punset? Comentaris al Punset? Tu?.. vaig a mirar…

  6. maivista Says:

    jajaja.. ja l’he llegit… i això què dius té sentit?.. es qué ja saps que aquí.. la Mai .. no pilla les frases que tenen subordinades… jajajaj

    pst…Vols fer un programa rotllo “xarxas” ?.. com portes el cabell darrerament?

    PD. Ara en sèrio.. has llegit el “el viaje a la felicidad”? . Recomenable.

  7. loxai Says:

    nah, mentre parlava ja estava només amb les fotos… i obviarem el comentari masclista… perrasca

    i de cal Punset… eno, doncs igual no en té gaire, de sentit, el q dic…

    del programa… en principi no, pro vamos, q si paguen bé la permanent i el q calgui, em faig…

    PD: ara en sèrio, has llegit a Alain de Botton? recomanable

  8. maivista Says:

    no m’has dit si has llegit el del punset.. tu divergeixes que fa goig!I no… no he llegit l’Alain.. miraré..

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: