Archive for Setembre de 2007

bi jepi…

Setembre 26, 2007

eno… feia dies q no postava… pos stava per atres labores. Ahir m’hi vai posar pro sense gaire… um… whatever…

anyway, q maco és Bray un dia assoleiat, how nice to sit al lado del rio a Clonsilla, i q gèlid un dilluns al matí tornant a Barna

i ara: los micrófonos linkets per entretenir grans i petitets… (per cert, personatge el del video d’inici eh? q ja tindrà la seva raó ja… pro… eno… en fin… q me sean felices, plis 😉 ) (more…)

Anuncis

conócete a ti mismo…

Setembre 25, 2007

possiblement la dificultat més gran per al descobriment científic és l’abstracció de l’individu… intentar separar-se del prisma personal amb el qual veiem les coses, per percebre amb objectivitat la realitat q’ens envolta. En altres paraules, observem els colors pq així està preparada la nostra fisiologia, però amb això perdem la percepció d’altres aspectes del món real… és com el teatre d’ombres de la caverna de Plató, el fet de ser una entitat dins el conjunt, no ajuda a vore el total, el q hi ha fora de la cova q representa el cos físic q’ens conté o empresona… (more…)

un dilluns diferent…

Setembre 10, 2007

diferent sí… pq ja no treballo… no, no estic de vacances… divendres va ser el meu últim dia a la casa on he passat els últims cinc anys i escaig… q’es diu ràpid, pro són tantíssimes cares, clients, caps, companys i amics… i ara em toca preparar-me per una nova etapa… q ves a saber on em durà

anyots enrerra, a Doctor en Alaska vai sentir la dita q tot viatge comença amb un primer pas… i ara sòc com un guiri capficat en el mapa, intentant establir la ruta, mirant i remirant, fent passets petits i dubtosos… aix…

venga va… linkets, per no perdre la tradició! 😀 (more…)

me… and the worlds beneath…

Setembre 4, 2007

mewithworldbeneath.jpg

 

me, working less and worse… I mean, jo, treballant menys i pitjor…

jo, desitjòs de pirar… vull dir, I, eager to leave…

marveled before the view of an unknown brand new world… that is, meravellat davant la visió d’un nou món desconegut…

acollonidu davant la prespectiva… ja saps, scary to the perspective…

just as I was nervous and scared for my first flight alone… tant nerviòs i acollonit com amb el meu primer vol en solitari…

but willingly ready to fall to the void of the unknown… and see what’s beneath other worlds…

pero delerosament preparat per caure al buit del desconegut… i vore que hi ha a sota atres mons…

… the future’s gonna happen too late… vull dir, I mean, q’el futur passarà massa tard…

didn’t I say, that algún dia marxaria volant?