marinada…

gavina

avui he vist una gavina, volava estàtica contra la marinada… estenia les seves plomes i s’abraçava a l’aire…

tenia la confiança en el vent oposat, confiança per sostenir-s’hi i l’experiència per percebre’n els canvis… es conservava quieta, allà al blau…

subtilment allargava els braços, aixecava o baixava una ala per adaptar-se al fluir del present, i deixava escolar-se entre ses formes la brisa punyent cap enrere…

voldria ser com aquella au, q’entenia i gestionava l’energia del voltant… l’ocell al q la natura ha ensenyat a sostenir-se, tot sol…

3 Respostes to “marinada…”

  1. maivista Says:

    el que fa l’ociositat… jajajaj
    Bueno va.. en sèrio.. molt maca l’analogia.. parlàves de mi, oi?😛

  2. crmel Says:

    Joderrr!! Que maco!!! Ultimament que estic sentimental m´has arribat a l´ànima…

    Mai: Parlava de mí!😉

    Ei!! tiu! Ets un crack!

  3. Maivista Says:

    Si gavina si.. parlava de tu… i de les escales mecàniques.. jajaja

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: