miseries d’un leprechaun…

Em dic Oxley O’Shea i soc un leprechaun sotmes per la industria del cristianisme.Anys enrerra jo tenia una vida placida i plena, venia sabates de marca, amagava calderes plenes d’or alla on l’arc de sant marti comensca, m’entretenia prenent el pel a algun que altre huma badoc o esperonant el caos domestic de ses llars, i acabava els jorns comentant la jugada al pub, entre pintes i colegues. Resumint, una existencia activa i divertida, de trebols i violes… ok, un cop a l’any pel solstici d’hivern, als ‘amos’ del moment, els druides, els donava per fer el corco, posant ridicules guirnaldes i parides rituals, entre cantarelles pesades, en un arbre sagrat (la casa d’algun vei), o tallar i cremar-ne algun de menys popular (sovint tambe la llar d’un colega).Cada desembre venien a tocar els pebrots, bandarres, i nosaltres ens violentavem en manifestacions pacifiques. Pero be, jo passava prou de tot aixo, no m’hi vai amoinar mai gaire, segurament perque mai vaig caure en la desgracia d’eixos tarats ‘veneradors’ de la natura.El tema es que un any tot va canviar, ja no recordo exactament quan, finals dels anys 700 diria. Llavors arriba a la nostra verda illa un paio influent i conquistador, un tal Patrick, que fot fora els barbuts celtics i organitza tot un nou calendari d’events i cuentos llatins.Al principi no li vaig donar mes importancia, ja estava acostumat a pasar-me la historia, o la histeria, d’eixos avariciosos humans pel forro dels… en fi, el problema era que ara nosaltres, leprechauns externs a la nova mitologia imposada, no encabiem gaire be en el programa de cristianitzacio del senyor P, aixi que un angel amb pintes de comercial a comissio ens va anunciar no se que d’un sospitos naixement d’un pressumpte salvador anys enrerra i que tal event ara alimentava una cornucopia de merchandising on ens hi podrien encabir, via subcontrata en els tallers del cap d’explotacio, un tal Santa.En fi, no entrare en detalls perque ni tan sols entenc tot el negoci aquest, pero el cas es que a nosaltres ens tocava pringar tot l’any, construint regals i productes pel tema aquest del Nadal… tot aixo, val a dir, en unes condicions laborals de merda. Tant merdoses, de fet, que, amb el temps i la rancunia, van incentivar les accions d’un petit moviment de resistencia. Dic petit perque vaig ser l’unic amb els collons per l’activisme a l’ombra.Serien els anys 1200 i feia poc s’havien posat de moda les representacions de l’esmenat pressumpte naixement. I jo, com a exercit d’un sol leprechaun, vaig decidir cagar-me, literalment, en tals ‘teatrillos’. De nit m’enmascarava en el passamuntanyes roig que m’havia regalat la dona… si, el ‘Nadal’ anterior… que ja em diras tu, cada any mitjons, calscotets, bufanda o algo vermell, que potser donara molta sort pel pas d’any, pero amb el meu vestuari verd doncs com que queda com el cul… i com si els trebols de quatre fulles no donessin prou sort!… pero en fi, es igual, aixo ja es una altra batalla, mes complicada. Com deia m’ocultava en tal anonimat poc subtil, i m’esmunyia en pesebres domestics i urbans, passions vives i estatiques, on hi deixava marrons i olorosos presents.I, d’alguna manera, em vaig convertir en l’heroi del moment, el paio de qui tot deu parlava, i molava estar en boca del personal, tothom seguint i comentant les meves ultimes cagades… pero un es regala i es confia, i un dia, treballant en un pesebre de plasca, just al costat d’una viva foguera ambientada amb inerts pagesos, i amb les calors de l’escatologic esforsc, em vai aixecar el passamuntayes, just com si fos un barret, i aixo va ser prou per que algun desgraciat em reconegues i vengues per una miserable caldereta d’or.Desde llavors penco esclavitzat, encadenat i marginat com un lepros, netejant la merda dels rens i embolcallant amb brillants colors petits fragments d’il.lusio… o una collonada aixi, que diu el cursi del jefe. Pero aixo no ha aturat la meva lluita, encara barrino formulacions antisistema, procurant deixar algun detall personal entre embolcall i paperina, incentivant a la lluita les noves generacions, explaiant-me explicant les meves batalles i fantasejant amb la meva imatge d’heroi de la revolucio… doncs ?no seria bonic, que algun dia s’em recordes, per exemple, afegint als pesebres la figura d’un vermell enmascarat, galtes enlaire i fertilitzant la terra, com a caracter irreverent i generador de dubte, per plantejar-se uns valors perduts o establerts sense criteri? ah… somniar es gratis.

En qualsevol cas, si algun cop, trencant bonic paper de colorins, trobes una merda de regal, recorda’m i intenta recordar que representa tot aquest show de la nativitat.

Una resposta to “miseries d’un leprechaun…”

  1. oriol Says:

    Ja em semblava a mi que tu venies d’una dimensió paral·lela xDDD

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: