my kid could paint that…

o, en atres paroles: el meu fill podría pintar aixòs…

narem a l’últim dia del Jameson Film Festival, un festivalet d’aquí Dublín q durava un parell de setmanes. Em vai decidir per aquesta peli pq tocava la temàtica d’una conversa recent… típica, si voleu, pro rellevant. Ras i curt: de q collons va l’art modern i/o abstracte?!?

En certa mesura, l’impressió general q’en tinc és la d’aquell conte del rei despilotat (sobirà demana vestit super exclusiu, sastres li venen la moto de q només els llestos poden vore el teixit, regnant desfila entre els pueblerins… a cuerpo de rei). La idea és: si no aprecies l’art abstracte ets un pobre desgraciat curt de gambals… mmm… o just el contrari?

això dona mol de marge als piratilles (sastres o pintors) q poden fer garrulades (si tenen nom de renom) i vendre-les per una pasterada…

si bé per mí aquest pressumpte art resulta del més sospitòs, unes paraules de Kandinsky (q referenciava anteriorment, tot combinant-les amb Antònia Font) em deixen en el dubte… un comentari sobre la relació música-pintura… nota-pinzellada… q les expressions individuals poden semblar irrellevants i irracionals, pro el conjunt pot crear… harmonia… i el fet és q, de vegades, quelcom indescriptible fa atractiu un quadre amb pintura esbalotada

en fi, la peli tocava aquest tema de rasquis, llàstima, pro parlava d’atres coses interessants, potser més morboses:

es tracta d’un cas real de principis de segle, quan apareix una nena ‘prodigi’ q pinta quadres de 15.000 dollars… la mescla explosiva la fa un pare (o pares) incentivador (i, com a mínim, de sospitòs nerviosisme/somrís), un mass media exagerador i traiciuneru i, bé, una criatura de 4 anyets q simplement es diverteix pintant… quan pinta per divertir-se…

en fi, te punts interessants sobre l’art contemporani (i d’ara), sobre interaccions familiars i… un punt puntual sobre com observar altera l’observat… i com, en sí mateix, tot art, tota representació és una mentida consentida i obligada… com tota expressió pot ser la veritat per un i no per la resta… en aquest cas, del propi documental, s’agraeix q’et deixi marge per triar la teva opció de la veritat… thumps up!

PD/twitter diferit: entreveia troscos de la cerimonya de l’oscar mentre escrivia… forsca BARDEM!!!!! ara a les pendents, Into the wild i Once, hauré d’afegir No country for old man… ah… i Juno, no?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: