camarada socialista…

recordo quan era baixet, com m’agradava la idea d’un món sense monedes… on tot s’establís per intercanvi o, simplement, q tothom tingués de tot… quan encara no sabia com funcionaven les coses materials (tampoc és q’ho tingui gaire clar ara)… clar q, segurament, en aquell temps la meua preocupació seria per gominoles o cromos del Comando G…

recordo quan pujava en centímetres (d’alscada, xatins) com em va emocionar la versió animada d’Animal farm (Rebelión en la granja, o similar), quan encara no sabia q era el comunisme. La faula d’Orwell (de molt recomanable lectura) refereix al totalitarisme soviètic, amb una precisió impactant… i sobre la decepció de la pràctica en l’utopia del bé comú… però a mi només m’interessava la intensitat de la història… clar q, segurament, en aquell temps la meua preocupació serien els pèls q sorgien per llocs insospitats…

recordo quan ja deixava de crèixer (físicament), q interessant, llegir el manifest comunista… quan encara no sabia com n’era d’utòpic el somni… i l’innocència naìve de no vore com l’home és deshonest, egoísta i q no és q el poder corrompi… si no q’atrau el corruptible… clar q, segurament, en aquell temps la meua preocupació seria empanar-me d’alguna cosa fora de les crisis hormonals i teenagers…

q sí, q si bé la idea de tot per tots, equilibri i tal ta mol b… pro el tema comunista no pot funcionar… per com som els humans i potser per com és el concepte de vida ‘natural’… i llavors q?

en les formes de govern:

amb la democràcia, la massa tendeix a l’estupidesa…

amb la dictadura, l’individu tendeix a sí mateix (i rodalies)…

i en les formes administratives:

amb el capitalisme, l’home és el llop de l’home…

amb el comunisme, l’home segueix essent llop de l’home, pro s’oculta aquesta naturalesa sota una manta “d’igualtat”…

i l’anarquia? ves a saber… sería com un govern comercialitzat i coordinat per les empreses de serveis o algo aixins…

q queda? s’ha de descobrir algún invent nou… pq el govern equilibrat, eficient i just de les màquines encara falta pq arribi… la tecnocracia… ok, lo de les màquines governants és extremista… pro sí q són tals complexes mecanismes els q poden eliminar burocràcies i problemes de gestió… al cap i a la fi, la democracia és un sistema de síntesi de voluntat del poble pro amb input reduìt (eleccions, manis, etc)… una democracia amb accessibilitat diària (alta de problemes locals, trivials i personals q es rebin a estaments oficials q els puguin canonitzar, estudiar i prioritzar) podria tenir-nos a tots més contents… i només màquines intel.ligents/emocionals podríen gestionar tal volum de dades… o no…

solucions del pal consell de sabis o similars no les veig clares… umm… eno… potser si compleixen ISO 9002 i s’auditen per 2 o més entitats independents…

[frikipunto/trivia: a Star Trek, els replicadors (màquines q reproduíen l’estructura molecular d’objectes i aliments a tuti plen) eren la base pel benestar social material]

bah… jo q sé… seguirem aguantant el clima polític… com s’aguanta el clima atomosfèric… clar q, segurament, en aquests temps, la meua preocupació no és pas recòrrer 20 km per un canti d’aigua, jugàr-me’la amb la malària o esquivar les bales d’alguna guerrilla… més aviat coses més trivials q’em deixen temps per pensar en q va super super malament a la meua comunitat…

i a tot això… qui ha guanyat les ereccions generals… els bons o els dolents?

commie.jpg

la foto és d’un carnet del partit comunista txecoslovac q’em va regalar la Mirka no fa gaire… està completament nou, pro és d’un temps passat, de quan son pare, delegat de partit disposava d’eixos carnets per a tothom q’es volgués afiliar a la nova aventura social, en la lluita pel benestar general… és xulo, i m’agrada tenir aquest trosc d’història… tan recent, q sembla sortit d’impremta…

(i la barretina la vai fer l’atre dia… queda a joc!)

[trivia: sabíeu q Eric Blair, o George Orwell, va lluitar a la guerra civil… fent-se un embolic entre PSUCs, POUMs, etc… i escrivint l’Homenatge a Catalunya?]

[i aquest és un link residual… q’he trobat buscant les ereccions, entre el ‘montón’ em va impactar aquesta escena del pal Pink Flamingo falsificat, amb la jovenívola Alaska]

7 Respostes to “camarada socialista…”

  1. Sufridor T-Systems Says:

    sabíeu q Eric Blair, o George Orwell … ?

    Sí, jo tinc “Homage to Catalonia” d’Orwell a casa. “Animal Farm” també està inspirada en l’experiència d’Orwell durant la guerra civil i en particular en les seves vivències a Barcelona mentre es recuperava d’una ferida rebuda al front d’Aragó.

    Va viure de primera mà l’enfrontament entre POUM i PSUC (els porcs que finalment es fan amb el control del poder a “Animal Farm” simbolitzen el PSUC).

    Llibre de lectura obligada.

  2. baldufa Says:

    Doncs si, Rebelión en la granja no té despedici, i homenatge a Catalunya està molt be.
    Certament, el panorama politic nacional/internacional és cada cop més lleig. S’hauria de practicar mes el vot del càstic i apostar pel pluralisme polític. Se’ns ha venut la idea de l’estat com el pare que ens ho soluciona tot, quan en realitat estem atrapats a la roda de l’economia, que condiciona la majoria dels nostres actes. El sistema se n’aprofita i no tenim temps ( i suposo que ni ganes) de buscar un nou model social. falta conciència col.lectiva. I de moment, davant la problemàtica de com d’arribar a final de mes no ens parem a pensar en altres coses i acceptem, amb resignació (o ens autoconvencem), que el que tenim ja ens està be.
    …. i les com ja deus saber, les ereccions generals les ha guanyades el PSOE, es a dir, que tot continua igual…

  3. loxai Says:

    i jo q’em pensava q’Orwell només era popular per ‘inspirar’ Gran hermano😛

    bromes apart, si teniu criatures ja podeu nar ’empapant-les’ amb la versió animada de l’animalada de la granja (ok, potser la nena del laberint és massa menuda encara😉 )…

    respecte el canvi a un nou model social… tot arribarà… valtres no ho voreu, pro arribarà (jo sí q’ho voré, q si tot va bé ja m’hauré traslladat a un cervell positrònic)

  4. Pietro Says:

    Estimat xai,

    t’escric des de la nova ciutat-estat que ha nascut just al costat de la teva antiga ciutat (sisi, la dels “pijos”). El nou model adoptat és el l’anomenat narco-feixisme. Tothom drogat, com zombis. distribueixes la quantitat de droga suficient per persona i aquesta treballa sense molestar …

    — tant lluny de la realitat no es troba —

    pensem-m’hi.

    Pd. ves a mon blog i hi trobaràs els resultats, :p

  5. loxai Says:

    de fet, aquesta ‘proposta’ de la drogaina ja apareixia a ‘Un mundo feliz’, una atre forma (combinada amb l’enginyeria genètica i societat de castes) de govern ‘alternativa’ pro igualment dràstica a la q’apareix a ‘1984’…
    i, per cert, el mateix Huxley te literatura interessant sobre les drogues, percepció i/o administració del ‘bandwidth’ cerebral… està prou bé!

    PD: ah, i consti q, sempre q’hi penso, visito Su Ta Gar city quan passo pel blog😉 una nova empresa acaba d’obrir!

    ah… i l’atre dia, un colega q’em diu q s’està quitando em va passar eix link… ahí lo deix…

  6. martacarreton Says:

    Sí sí, però ves amb compte, que un cervell positrònic no absorbeix es gintonic. Millor un gramo de soma, que es todo lo que necesitas para ser feliz…

  7. Pietro Says:

    xD

    resposta : http://es.youtube.com/watch?v=-rTQCfupxAQ

    🙂

    de moment tot tira cap a una auto-sustentació que a saber quan podrà ser portada a la pràctica, però tot vindrà …

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: