Archive for Abril de 2008

doncs res tu, forsca Manchester…

Abril 29, 2008

just torno de l’Oval, on es reuníen els CADencs per vore (o veure) “l’event”… au, ja som fora de [quasi] tot… supos (o suposo) q’els fans (Pietro, you’ll never walk alone) empedernits estareu decaiguts, pro no patiu, tard o dora, el barsca tornarà a ser ric i ple [nota mental: pensar en la relació històrica, nascuda de la repressió dictatorial, entre Catalunya i el blaugranarisme]…

ara només espero q guanyin els d’Old Trafford, per allò de ser venscuts pels vencedors… pro vaja, la veritat és q poc m’importa, q sòc futboleru lo just per mantenir algunes converses de machotes (ok, val a dir però q, in situ, la cosa engresca i/o estressa)… (more…)

el síndrome del copy/paste…

Abril 28, 2008

no, no em refereixo a allò de ‘reaprofitar’ d’una font, a un destí on lo copiat no acaba d’encaixar (com el típic trosc de codi en q falla algo pro sembla q tot hagi d’anar b, pq total ho has agafat d’un lloc q rulava)…

parlo d’una problemàtica q tinc a vegades… o, més aviat, com una angoixa d’estar sobreescrivint el clipboard (l’espai de memòria on es guarda temporalment allò copiat) i perdent ‘grans i estupendus’ continguts. passa quan estic entre varies coses: navegant, codificant, documentant i editant… i te dos fenomenologies o modalitats (normalment, la primera es produeix al cap d’unes quantes ocurrències de la segona): (more…)

webilles…

Abril 25, 2008

va tu nem a posar uns linkets, q fa temps q no proporciono tal entreteniment navegaire… segur q’uns quants els mireu amb desdeny pensant “aix, aixòs és taaaan d’ahir”, pro eno tu, algún hi haurà d’innovador o poderòs (com un kame) 🙂

– fa unes setmanes, per casualitat, vai acabar en una festa d’uns q diuen q fan couch surfing… o, com en diríem al poble: “ho haveu vist, aquestos pocavergonyes q s’acoblen al sofa de ca la tieta, cassun l’olla i òs pedrer, la mare q’els va parir!”. vaja, una forma alternativa de viatjar… o d’estar-se entre trajectes vaja!

– tu potser ets massa jove, pro hi va haver un temps on internet no existia (ok, i tampoc les BBS… ahhh… those were the days…) (more…)

l’home volador…

Abril 23, 2008

en Colm deia q podia volar. ningú ens el crèiem, és clar, pro era curiosa la seva puntualitat quan la resta ens atrafegàvem en el trànsit, o q no ens acompanyés en trajectes aèris, i aparegués a les destinacions més llunyanes… això sí, amb cert retràs q’ell excusava somrient i tocant-se els cabells: “si accelero massa, perdo el pentinat”.

recordo un any, quan unes grans nevades em van deixar incomunicat a la caseta rústica d’uns amics, com ell va aparèixer com si res, per apuntar-se a la gresca q’havíem muntat en el nostre captiveri.

tenia clar q no podia ser q volés, pro la veritat és q, en algunes situacions realment em preguntava: “cony, i si pot?”. més d’un cop li vaig demanar una demostració, entre riures o amb seriositat, a lo q ell contestava: (more…)

ahir, només els corbs volaven…

Abril 20, 2008

aquest dissabte vai llogar un cotxe per nar a donar un tomb pels aires de Naas… el lloguer sortia més car q el bus+taxi q cal per arribar al camp de vol, pro donava més independència, algo q provaria útil…

el cas és q arribo i em trobo la pista tancada i deserta, el dia no acompanyava i els pilots havíen fet atres plans… ai las, i ara q? doncs ara agafo el cotxe i em perdo per Irlanda… (more…)

entumit…

Abril 17, 2008

com un dissabte diurn del q’et passes la meitat mig endormiscat al llit, i després la resta del dia, te’l passes mandròs en vertical… q’el cos agafa una inèrcia i quan més dorms més vos dormir…

amb la feina passa igual, un treball escàs i poc desafiant et du un adormilamenta cerebral q no només t’anul.la durant el jorn pagat, si no q et deixa mig zombie per la resta de temps i costa recuperar energia per fer quelcom rellevant… la diferència és q’enlloc d’un dissabte la cosa (potser) es perllonga una vida…

i últimament m’he sentit fluixet per això mateix, q si bé estem entre projectes i toca fer poca cosa, en general la feina sembla q s’entona a ser poc exigent (a banda d’haver-se de llevar de bon matí), no resulta interessant… [Update…] (more…)

impuestos del imperio…

Abril 14, 2008

vai rebre l’atre dia un link q’entrevistava a en Teddy, l’amic dels nens (q’autorejen i editen), i vai pensar en recuperar aquest post mai postat…

diiiic, jo no stic gaire al corrent de tots aquests xanxullus de la SGAE (i encara menys ara a Dublín, q quan vai comenscar eix post l’any passat), només la idea general de q s’ha de cobrar per qualsevol contenedor d’informació (hum, els folis ncara no els cobren… oi?), ja q la llei no desautoritza la còpia per a l’ús privat de creacions aliènes… sí, Alejandro Sanz, Ramoncín, el vídeo domèstic de ton cosí a la Patagonia nord, les imatges d’aquella nit q no va passar, pro de la q tothom en te coneixença, etc… (more…)

mosaic… eh?

Abril 12, 2008

he rebut mails, sms, faxos, teletipus, colomins missatgers i telegrames (o ningún dels anteriors) preguntant per la foto de capscalera: q si d’on surten les mini fotos, q si com stà fet, q si els ulls tan profonds i bells són meus, q si volem un fill teu, etc etc…

ok, fantasies a banda, fa mool de temps, en un pc (ara) moool llunyà, vai fer servir un programet i una acumulació vital d’imatges per crear un pòster-mosaic ben gran (actualment visitable a la galeria… de l’escala de mons pares) (more…)

al poble…

Abril 8, 2008

bé bé, updates per aquí updates per allà, inspiracions i problemes de transport aèri (i terrestre!)…

em va alegrar la bona nova q’el “abuelo” serà pare: enhorabuen!!!

i bo és q’el Rootyeah ha près una decisió dràstica envers la verdura…

i llàstima d’un bala perduda q de tant jugar amb la mala vida ha comenscat a caure en un pou, ofegant-se en neu…

i el Pietro pensant en la independència…

i tants altres gestionant paternitats…

i el país, collons com està el país!??! (more…)

el somni d’una pedra…

Abril 3, 2008

hi ha aquell koan q pregunta si fa soroll un arbre caient al bosc, quan no hi ha ningú per sentir-ho…

existeixen les coses quan no són percebudes? hi ha aquest paio, q’em trobava pujant al bus als matins, fins q vai canviar de domicili… i llavors me’l creuava al caminar cap al laburru, fins q vai canviar de ruta… i llavors encara me’l trobo, quan vai a dinar… és real o una creació familiaritzada  q’em representa la rutina a Dublín? (more…)