el somni d’una pedra…

hi ha aquell koan q pregunta si fa soroll un arbre caient al bosc, quan no hi ha ningú per sentir-ho…

existeixen les coses quan no són percebudes? hi ha aquest paio, q’em trobava pujant al bus als matins, fins q vai canviar de domicili… i llavors me’l creuava al caminar cap al laburru, fins q vai canviar de ruta… i llavors encara me’l trobo, quan vai a dinar… és real o una creació familiaritzada  q’em representa la rutina a Dublín?

hi ha aquest conegut, q quan me’l trobo (o atres se’l troben) acostuma a estar dormint, o mirant les musaranyes al sofà… i, si desperta, pot passar-se una bona estona parlant-te… existeix per sí mateix, o es materialitza quan algú es troba a on ell estaria si existís?

tornant de treballar veia aquest hippy iaio, calvet pro amb cua rastosa i llampant ‘peineta’… veus aquest, en canvi, tenia pinta d’haver existit sempre… o, seguint una popular cansco de Joan Osborne, segur q si deu es un de naltros, s’assemblaria a aquest personatge…

ok… tonteries divagades… pro al fons (a la dreta) hi ha la qùestió: la realitat és el percebut, o percebem les ombres de la realitat? les pedres copsen la magnitut de la tragèdia? bah… who cares…

en temes circumstancials, avui, a banda d’avorrir-me com una ostra al laburru, passejar-me assedegat de posts per cal Pietro (i preguntar-me a) q deu haver fet el tal Bojan i b) q li deu haver passat al Messi), Oink, el blog de referència pel n82 i apendre sobre els fluidus no newtonianus a ca la Marta; m’he comprat algunes peces vestidores i registrat al servei 12 meses doce causas camis… o tees… o samarretes de threadless, q ja tocava renovar vesuari informal/tope caxual…

i demà… ah demà… mentre jo em moc cap al poble, l’oficina es mou al nou i modern edifici…

pregunta: la derivada d’una bejenada original, és propaga més o menys ràpidament q la funció inicial (chilicuate a javascripy)?

trivia: fan un programa per aquí el National Geographic Channel, Mythbusters, prou entretingut… es dediquen a fer experiments per trobar la veritat davant mites i llegendes urbanes… sorprés, ara mateix veia com un elefant s’aturava i canviava de direcció (acollonit!?) quan els busters destapaven un ratolí pròxim i amagat…

3 Respostes to “el somni d’una pedra…”

  1. crmel Says:

    Hi havia un filòsof….no recordo quin (ara li dono la volta a la història), que deia: quina seria la realitat si no tinguessim sentits, fòrem cecs, sords, muts, sense tacte…….? existiria alguna cosa? aquest paio existiria?…..

  2. pietro Says:

    Hi ha un capitol del Cazadores de Mitos (aka Mithbusters allende los mares) on pregunten si les noies guapes es tiren pets ^^
    el resultat, el podeu buscar al llutup :p

  3. loxai Says:

    com deia, grans els Cascadors😉

    i Crmel… jo diria q tot i q podriem existir, no seriem conscients… en tant q no tindriem inputs ni coneixements dels propis outputs… pro vaja, preguntes hipotetiques… respostes… infinites? absurdes?
    despres hi ha el tal Descartes amb lo de pienso, luego existo… pro a mi m’agradava mes Kundera amb lo de sento, doncs existeixo…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: