impuestos del imperio…

vai rebre l’atre dia un link q’entrevistava a en Teddy, l’amic dels nens (q’autorejen i editen), i vai pensar en recuperar aquest post mai postat…

diiiic, jo no stic gaire al corrent de tots aquests xanxullus de la SGAE (i encara menys ara a Dublín, q quan vai comenscar eix post l’any passat), només la idea general de q s’ha de cobrar per qualsevol contenedor d’informació (hum, els folis ncara no els cobren… oi?), ja q la llei no desautoritza la còpia per a l’ús privat de creacions aliènes… sí, Alejandro Sanz, Ramoncín, el vídeo domèstic de ton cosí a la Patagonia nord, les imatges d’aquella nit q no va passar, pro de la q tothom en te coneixença, etc…

doncs avui pensava, si et cobren per exemple cànon pels CDs, i tu pots tenir l’autoría del contingut q hi posis, no podríes afiliar-te a l’entitat (allò de, si no puedes con ellos, únete) i cobrar la quantitat suficient per equilibrar el sableo dels cànons?

eno, he visitat la web d’eixos paios, concretament aquí i no pinta massa bé, pq el repart de beneficis canònics es fa en base a enquestes (sí, a dedo pro amb algún ens estadístic de per mig)… pro um… a vore, algún advocat o listo q se li acudeixi algún subterfugi en aquesta línia: tots som autors, tots hem de percebre virolios de la SGAE… ? o q tal una llicència d’autor barateta, amb una tarja a mostrar quan compris un disc dur, una impressora o el q sigui, i justifiqui el descompte del cànon com a autor autònom (extern a la SGA—ooops passo de nombrar-los 3 cops, q diu la llegenda q una munió d’advocats xungus apareix del no res i…)? nusé nois, algo s’ha de pensar q la estafa q s’han currat és mol frustrant tu…
ah, i algo q tampoc he tingut mai clar… els drets d’autors extrangers q? se’ls reparteixen entre els capos? els transmeten a la RIAA a USA, i a cada societat homòloga de cada país? o lo cualo?

com a especialista legal, tens algo a dir, Baldufeta? o algún advocat a la sala? (no mumbo jumbo, plz)
[Nota mental: considerar opció de crear la SAGAEM, o Sociedad Alternativa General de Autores y Editores Majos]

4 Respostes to “impuestos del imperio…”

  1. crmel Says:

    Mira, jo no se tú, però ya mismo me voy a hacer el copiright de los posts! a ver si cae algo, que toda creasion se tiene que ver recompensada por una recompensa…tú! I si el negossi està muntat anem a aprofitar-lo neeenngg!!

    Per cert…com va la vida a Dublin? Fa fred i plou? o estas calentito? jajaja!!

  2. baldufa Says:

    …això del cànon no te nom, es una mena “impuesto revolucionario” que s’han tret de la màniga per viure del cuento. Els artistes que treballin una mica més, tan de bó jo pogues viure cinc anyets de la feina que vaig fer en un passat i quan s’acabi la pasta treure un recopilatori, per viure una temporadeta mes de l’aire.
    … no soc una experta en propietat intel:lectual ni en drets d’autor…. Està clar que a l’SGAE el que mes li preocupa es la pasta. no se noi, si et vols afiliar a la SGAE i aportar les teves creacions per recobrar el que has hagut de pagar…. però tal i com es reparteixen els calerons, hauries de tenir molts seguidors….

  3. pietro Says:

    Hola Xai.
    Des de la meva sensibilització extrema, la meva opinió és que són uns pirates amb totes les de la llei. L’altre dia, a un client, em van oferir una solució: comprar a Portugal els CD’s i altres, ja que, a part de ser més barat i no hi ha cànon. Pel meu gust és massa radical, però és una opció …
    A Ireland no n’hi ha d’això? o és només al pais de la pandereta?

    Salut!

  4. loxai Says:

    el temps no és d’allò més amable aquest mes, pro ja ens coneixem, hi ha confiansca… i d’això del blog q dius, Crme… m’ha fet pensar en un megablog on hi participi tota la ciutadanía i, en tant q’autors tots i amb un alt percentatge de concurrència i… nah… deixem-ho star… pagarem cànon com als atres paìsos ‘importants’ d’uropa, i sí, aquí em sembla q tb hi ha canóns d’eixos (o com a mínim hi ha l’entiat homòloga, o sigui q per alguna banda te la deu clavar, ben lubricada pq ni t’en adonis)…
    desde luek estaria bé descobrir un nou model de distribució, així com el shareware va trencar motllos en el seu moment a la indústria del software, toca ara un moviment a atres indústries… un sistema de distribució sense suport físic, eliminant el màxim d’intermediaris possibles entre autor i públic, i una remuneració proporcionada a l’esforsc de l’obra, tot considerant q és un esforsc unitari q’actualment es cobra indefinidament… per exemple, tasar un disc segons una demanda inicial (com subhastar un quadre) i q un nombre x de persones s’associì per obtenir la quantitat necessària de quartos, adquirint algún privilegi (qualitatiu, quantitatiu, temporal, el q sigui) i q, posteriorment, l’obra sigui accessible per a la resta (com els llibres són lliures al cap de 50 anys)… uff… eno… no sé… reflexionem-hi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: