webilles…

va tu nem a posar uns linkets, q fa temps q no proporciono tal entreteniment navegaire… segur q’uns quants els mireu amb desdeny pensant “aix, aixòs és taaaan d’ahir”, pro eno tu, algún hi haurà d’innovador o poderòs (com un kame)🙂

– fa unes setmanes, per casualitat, vai acabar en una festa d’uns q diuen q fan couch surfing… o, com en diríem al poble: “ho haveu vist, aquestos pocavergonyes q s’acoblen al sofa de ca la tieta, cassun l’olla i òs pedrer, la mare q’els va parir!”. vaja, una forma alternativa de viatjar… o d’estar-se entre trajectes vaja!

– tu potser ets massa jove, pro hi va haver un temps on internet no existia (ok, i tampoc les BBS… ahhh… those were the days…)

– flashmobbing, el moviment sorgit d’entre guerrilles greenpeace i pelis d’en brat pitt (12 monos i club de la lucha). ok, en realitat no sé on/quan neix… algunes primeres experiències daten dels 80 (i encara duren); segons la wiki comensca (amb acunyamenta de nom) pel 2002. són idees ‘template’: originades a un lloc, implementades al voltant del globus; i donant entreteniment creatiu a les masses. m’agrada el concepte de germanor instantànea q implica… és una mica com quan tothom celebra q guanya el teu equip, o coses típiques com el nadal, pro sense tant sentit prefabricat… sería com un agermanament indie, com el woodstock del segle 21 (globalitzat i en bocins de fàcil distribució)! aquí una font d’on va rajar la idea de quedar-se congelat a una estació de Nova York o (aquest m’encanta) muntar un musical entre dependents, cambrers i segurates a un centre comercial…

– la cuàntica feta ‘fàcil’, q si aquella peli de ‘y tu q sabes?‘ et deixava amb un pam de nas, aquí el nas… el nas… bueno nose (nas en anglés, btw) aprens coses no intuitives sobre l’univers real de cada dia (sabíes q’ets una ona oscil.lant a tal velocitat q fa q resultis solid… algo fofo potser, pero sòlid? pozí, pos es veu q sí)… i sembla q la realitat és una quadrícula on l’espai entre quadre i quadre… no existeix… q’es veu q les coses no són contínues si no discretes… q es veu q lo d’analògic vs digital només és una distinció de magnituds de detall…

– prou clara és la dificultat de comunicació entre els marcians i les venusianes, pro si a sobre la telefonía afegeix paranys tipogràfics tenim una desventura q ni Xecspir Shakespeare, scolti! I jo q m’en alegro q la falta de dièresi no sia tan greu tu! [spoiler traduìt] un caràcter no reproduìble a alguns mòbils turcs causa la confusió entre ‘sempre canvies de tema quan et quedes sense arguments’ (us sona d’algo?) i ‘sempre canvies de tema quan s’et follen’, i ja la tením liada, Puerto Urraco style, amb la familia d’ella implicada… la noia morta i el noi suicidat a la presó…[/spoiler traduìt]

– un UAV q grava com un Mig29 rus se’l carrega… pobresito…

– fa temps vam vore aquell video tipogràfic d’un diàleg de Pulp fiction, per en Samuel, impressionant com les lletres teníen igual o més poder q la escena q rondava pel cap mentre les veies… bé doncs aquí un megapack d’atres moments cinematogràfics passats a texts explícits

– aquesta es la (antiga) història d’un paio q’es queda tancat en un ascensor quasi tot un finde… el vídeo es més terrorífic q’un intensiu de Gran Hermano…

– interessant fenòmen q demostra el poder de suggestió de la ment… un dia un ‘mag tàntric’ de la India es proposa matar un racionalista ateu convenscut (mira si es mala persona) en directe, per la tele… el resultat és esfereìdor… i en anglès… [spolier traduìt] res, q’el mag s’esforsca hores i hores amb les seves paraulotes i rituals (i quasi intentant escanyar-lo ‘a la vieja usanza’) fins q s’ha de rendir davant l’evidència de ses xorrades. i segur mols indis deixaràn de creure i, per tant de sotmetre’s al seu poder de suggestió (allò q t’ho creus i acolloneixes, i com q t’acolloneixes t’ho creus, pq t’acolloneix i clar, és màgic… tu…)[/spolier traduìt] ah, mira, q hi havia un vídeo tb… en indi, pro vamos, q te ríes igual… [Update: interessant noticia sobre la legislació a implantar contra eixos farsants]

ara he recordat q, fa prous anys, a la ‘rotonda’ subterrània i peatonal de plasca Catalunya, una noia d’orígen indi, es va posar a ballar amb lleugeresa, el sari resseguint suaument els moviments, ella donant tombs per l’espai soterrat. i feia goig el seu somriure… tan encantador q prou gent se li va anar sumant en una senzilla dansa… recordo q després em vai penedir de no haver-me unit a l’event… seria testimoni d’un primer flashmob espontani?

PD: i ull, q’ha comescat la tercera temporada de quevidamastriste.com, boníssim videoblog!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: