caótica Ana…

dona, madre tierra fèrtil… creacions!

engendra homens bons… també dolents… destruccions!

vides de dependència i mort pel mascle… primitiu!

alliberament, sobre els criminals de les guerres d’orient mitjà… cagada!

reminiscència del círculo polar… Nawja!

vides passades, presents paral.lels, futurs esotèrics… fantasia!

viure en una cova… i plena de portes… camins imaginats, alguns realitzats!

q veia fa uns mesos, al festival de cine apanyol a Dublín… una de Medem…

… pro… parlant de caos… [llargament, farragosa i absurda… vull dir q aturar-se aquí queda com a post acceptable]

és un tema q ja he tocat anteriorment sí, pro és q mola tu… tot el tema de la teoría del caos, q sovint escassament entenc (digue’m q la ignorància em deixa nedar en un mar imaginari, i sovint beneìt)… ja és prou popular allò de la papallona creant huracans, pro hi ha moltes atres idees q proposa o proporciona i q són prou interessants…

ah… pro no les comentaré ara… més q res q no m’en recordo gaire i hauria de repassar i em fa pal…

[TODO] [YOUDO] wikijar i googlejar el tema

comentaré temes diversos relacionats… hi ha la idea aquesta (tirant cap a l’anarquisme) d’escanyar amb regles la realitat (legislacions varies)… així, Adam Smith suggeria allò del ‘laisser faire’ per a l’economia… cosa q, segons com pot nar bé, pro vaja… és lo q tiene el caos… tb pot nar malamente… el temps (de vegades d’imperceptibles magnituts, mínimes i màximes) diu o dirà… a vore, la clau és saber si un sistema es pot autoregular… o si les regulacions automàtiques convenen; per exemple, els canvis climatícs extrems pre civilització són regulats… pro q’ens convenen poc… (tanmateix insistim en regular en contra dels nostres ideals… de temperatures entre 0 i 40 graus, nivells d’aigua potable abundants, i salada sota els ponts de Venècia, etc etc)…

fa pocs mesos q m’hai fet membre productiu d’Accenture Ireland… en aquest temps he rebut varies sessions de brain-washing training i introducció a metodologies i processos de la casa. l’atre dia, durant un avorridet curset sobre alguns aplicatius de l’empresa, em venia al cap una llavor d’eix post:
[empresa més organitzada, llavors cada element pot ser més estúpid]
ras i curt…
i desde llavors pensaments erràtics s’han nat afegit… la idea del caos es prou interessant, jo només l’he tocat de rasquilló. el més breu q’en puc dir és: el caos és l’estat natural de les coses. el caos és la gestió entre equilibri i desequilibri etern. el caos expressa la nostra incomprensió de la realitat.
la inteligencia… o, si de cas, el cervell, es bàsicament un aparell amb tres elements bàsics: nodes, interacció/relació de nodes, agents modificadors, i l’inconegut o la incertesa (q’és el quart i mig, i no bàsic)
el cervell (o la vida, o la realitat, o la societat, o…) neix i creix en base al caos, formant certes subestructures organitzades.
l’organització descentralitza el poder o responsabilitat, els elements cedeixen aquests a l’estructura. la qualitat de l’organització determina la qualitat del producte, i, dins aquesta organització, la ‘qualitat’ de l’individu esdevé innecessaria…
un equip de persones mitjanes, ben compenetrat i organitzat, pot generar igual o més qualitat q un geniut… o, el geni tendeix al caos, i l’estupidesa a organitzar-se…
si la xarxa (inet) compenetrés i organitzés els seus nodes adecuadament, la humanitat seria un gran geni… pro algunes subxarxes/sites ja funcionen en eixa direcció, sovint com projectes open source/linuxaires/repositoris control de versions blah blah… la natura demostra diversos sistemes estructurats i eficients… com les formigues, on el node es irrellevant i bàsic (pro, mira tu, capasc de
determinar la propia mort, com esbrinaven un científistes no fa massa) pro l’estupenda organització crea un entorn q funciona…

pro ei, entortolligar-se imaginant portes, sense obrir-les, només especulant amb l’atre banda… no serveix… no serveix…
ok… en realitat nusé de q parlo… quan sigui gran vull ser, una micona, com en Punset… q per cert, això em recorda algo q diuen q diu al seu viatge a la felicitat, i q jo llegia en una petita introduccio a les emocions.
aquestes, les emocions, són eina important per dilucidar… sovint útil per la seva velocitat d’avaluació i determinació… menys precises pro més ràpides q la sobrevalorada raó… ideals per quan s’acosta un tigre a gran velocitat… i no sabem raonar si ve de bon o mal rotllo… com seràn els robots emocionals? ah, com naltros pro de marca (amb creador conegut, no pas inventat), ah, doncs vai a clapar, són les 22.22…55 d’un atre dilluns (bloomsday, per cert)… somnis caòtics? ah, pot ser… post errant? ah, sí… doncs deixa’l ací… pulcre com un nen en un fangar…

… en Nicola sí q sabia coi!

Una resposta to “caótica Ana…”

  1. Arqueòleg Glamurós Says:

    Un etxt certament caótic si!
    Genial film, de totes formes!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: