Nicola Tesla, quin paio tu…

o de pq la bondat va en contra de la competitivitat comercial… de pq en el curru triompfen en major proporció (en la minoría hi ha l’esperansca) els individus socials o, més concretament, els paios llepaculs, vende-ciclomotors, o buitrejadors q succionen els atres (la minoría constructiva)…

bé, títol acabat, ara parlem d’en Nico…

aquest científic del segle XIX a XX, va inventar i proporcionar moltes de les tecnologies en les q’es basa la nostra vida moderna. Entre molts atres, va idear la tecnologia inalhambrica (abans q Marconi, q va emprar la tecnologia del primer per guanyar el Nobel per la radio… de fet està prou difosa la paternitat de tal giny), va fer els primers passos per als sistemes de radar, per establir l’ús de transmissió d’electricitat alternada (doncs les línies d’alta tensió amb contínua es fonen prou ràpid, a base de pèrdues energètiques), per aprofitar l’energia de cascades (Niàgra, per ser específic) i proposar l’inici del naixement del làser (q els posteriors descobriments quàntics portaríen a fer realitat), entre d’atres…

tb va perseguir utopies d’energia gratuìta per a tothom i blah blah blah

contra ell, el mòn perseguidor de pecùnia (àmbit en el q, val a dir, Tesla va ser un pel ximplet… idealista supos), i, per detallar, personatges tan populars com Edison… q podríem anomenar el seu archivillano, amb objectius molt diferents pel q fa a la invenció tecnològica.

l’home va morir deixat de la mà de deu en una habitació d’hotel, envoltat dels colomins q mantenia com a bons (i únics) amics en sa trajectòria final…

a posteriori ha sigut reconegut per la societat científica i referenciat per múltiples artistes… q la tragèdia de la seva existència conmou amb facilitat… pq sí, va ser un gran geni oblidat en la misèria…

així doncs, reverències a tal personatge i, aprenem de la lliscó… q’hem de pendre amb mesura els èxits atribuìts a un (el jefe?) q pertànyen a un atre (o un equip)… i q bé, potser cal tenir més vista comercial, més ambició, si ens volem menjar un rosco (del dia, no ressec i reciclat del contenidor)… difícil equilibri i, possiblement, una decisió individual (simplement sies conscient de les conseqùències!), al cap i a la fi, la vida és breu i confosa, i pot costar prou trobar el trajecte q’escau a la natura individual (i sense savegames tu!)…

si bé l’evolució de la civilització és part de l’esforsc de tots (menys tú, perrasco), on destaquen uns pocs amb visió per l’èxit propi, tb queda un espai per a un grupet q lluita per millorar por amor al arte, pel bé comú i sense interessos personals/comercials… paios del pal sòcratic, q’en diríem…

jo no sòc cap geni, ni cap Sòcrates, estic a la franja de la majoria, hi ha coses q s’em donen bé, coses q no tan bé i atres q porto com el cul, pro bon jan en definitiva… i almenys, de tant en tant, quan ‘la vida toma conmigo cafè’ (q diría el nanu) em dona una alegria… una petita existència irrellevant si voleu, pro bona… sempre amb faltes i pecats (una mala tarde la tiene cualquiera!) pro, fent mitjana, ben encaminada com a formigueta, com a xai dins el ramat del senyor de la humanitat…

Hay dos maneras de conseguir la felicidad, una hacerse el idiota; otra serlo.

Enrique Jardiel Poncela

afegiré unes frases de l’Idiota de Dostoyevsky… q’estàn en anglès, malauradament… pro recomano de nou el llibre…

i fai mutis amb una versió transgènica del Capità Enciam (AKA Oliana Molls): els petits detalls són poderosos…

6 Respostes to “Nicola Tesla, quin paio tu…”

  1. Arqueòleg Glamurós Says:

    M’ha encantat la cita de Poncela! ahajaj
    I genial que es faci apologia de la ciència! En aquesta era de relativisme postmodern no està gens de més!

  2. Arqueòleg Glamurós Says:

    Aps! I felicitats per les 10.000 visites! ara a per les 25.000, que jo ja hi estic a puntillu! ahajaj A veure si m’agafes!

  3. loxai Says:

    mmm… jo no se pas si serà una era de postrelativisme modern o que, pro crec que les últimes tendències d’exaltació al geek, nerd, tecnòcrata o, simplement, gent avessada a la tecnologia en contraposició de la sociabilitat (aspergisme… post en ciernes) ja expliciten tal apologia que anomenes… de fet, diría q en aquests temps moderns som tals frikis els q sortim de l’armari, apareixent com a nou mercat per a la màquina comercial (vèase samarretes, webs i cine/sèries amb tals inclinacions)… els gays ja són una moda passada (i ho dic, en l’estupendu sentit o creensca de q tal orientació està normalitzada a nivell social… garrulus fòbics i iaios d’atres temps a banda — ok, potser peco un xic d’optimista ací)!!!

    i respecte a les visites, bé jo vai poc a poc i a petita escala, no crec q t’agafi i, bé, no faré tal competència, ja estic prou content amb la meua parròquia… i està clar q’ets més popular!🙂

  4. papichulo Says:

    tornant al tesla, a mi em va agradar força aquesta entrada relacionada amb una altra mena de visionari de l’època…

    http://eltamiz.com/2008/05/19/konstantin-tsiolkovsky/

  5. loxai Says:

    de ni dó en Kostya i la seva previsió sobre l’exploració espaial… em recorda allò de q els bojos obren els camins q’els sabis segueixen… bé, ok q no era pas boig, pro segur q’ho semblaria als seus coetanis… fina línia entre bogeria i genialitat… i sovint només distingible en la posteritat!

  6. papichulo Says:

    totalment d’acord

    (llàstima q la gent no em fagi més cas, q sinó….)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: