Archive for Juliol de 2008

el riu de la dansa…

Juliol 31, 2008

tal dia com avui, fa dues setmanes, veiem el show typical irish: Riverdance… amb tots aquells cossos estàtics de cintura en amunt, i posseìts per dimonis en avall…

entretinguda composició, aquí, al Gaiety Theatre, teatre d’alcúrnia o anticuat.

m’agraden les actuacions q’es centren en sincronització de grans grups fent el mateix i similar… així, com un cor cantant el Carmina Burana, aquests irlandesos coordinaven patades accelerades i sonores contra un escenari vibrant… (more…)

Randy Pausch…

Juliol 28, 2008

fa un temps, en Pietro em va proporcionar un bon linket, sobre “l’última conferència” de Randy Pausch, un professor de la universitat Carnegie Mellon. tal video resultava conmovedor i inspirador, és llarguet, pro val més la pena q vore la peli del plus… aquí la versió completa, o, seguidament, una versió reduìda i subtitulada:

a partir de llavors he nat resseguint la seva plana sobre la progressió de la malaltia, digue’m morbòs, pro en realitat m’interessava per l’estat d’aquest desconegut llunyà… amb una esperansca irracional de q se’n sortís, com passa a les pelis de Hollywood… pro la vida és real, i breu, i només en sobreviu quelcom inmaterial (sovint inconscient), l’entreteixit entre les vides d’uns i atres…

va morir el divendres passat, 25 de Juliol de 2008. aquí unes paraules seves…

Busca la pasión que debe mover tu vida. Esa pasión no está ni en cosas materiales ni en el dinero; siempre habrá alguien alrededor tuyo que tendrá más. La verdadera pasión está en las cosas que te llenan desde tu interior y está cimentada en las personas y en las relaciones con las personas, y en cómo serás recordado cuando ya no estés aquí.

aquest va ser un home normal, capasc de perseguir els seus somnis i digne per afrontar el seu final…

sòc un mico…

Juliol 24, 2008

tinc vida elaborada, m’emociono i comunico francament…
ajusto les idees per al meu rol específic, dins d’amplia societat…
tinc existència variada, i dins el meu marc, combino varietat…
si les coses s’em escapen de les mans, crido escandalitzat…
i quan les entenc, n’acabo aprenent, adquirint superioritat…
tinc vida elaborada, m’emociono i comunico francament… (more…)

sòc un gos…

Juliol 22, 2008

tot ho persegueixo, sabent que és tot divertiment…
la gran qùestió poc m’importa, jo faig el que em diuen, que ja és la resposta, no cal debat…
un bastó o algú que corre, em manté actiu i ben viu, esverat…
de vegades m’he de buscar la vida, però em costa poc trobar a qui servir amb humilitat…
m’agrada cansar-me sense motiu, arribar a l’extrem i mostrar la meva habilitat…
tot ho persegueixo, sabent que és tot divertiment…

sòc un peix…

Juliol 20, 2008

flueixo i corretejo, miro i oblido ràpidament…
penso prou però no retinc substància, cada moment és sorpresa, esclat…
navego seguint la corrent, i prou distret és el trajecte, tot i que no m’aparto de lo planificat…
no em cal gaire meditació, doncs tot el que em cal m’arribarà aviat…
si el dia és dolent, se prou bé que demà serà diferent, un dia nou nat…
flueixo i corretejo, miro i oblido ràpidament…

sòc una planta…

Juliol 18, 2008

dansco amb el vent, escolto l’entorn i descanso llargament…
observo i contemplo, treient alguna conclusió, no importa si bona o dolenta, doncs no la discuteixo amb el veìnat…
agraeixo sol i pluja, però em queixaré lleument o lánguida si el grau és desmesurat…
poc o gens em preocupo, el món real és senzill i cada part de mí coneix el camí recomanat…
no tinc gaire feina, vaig fent i creixent, llàstima que, prou sovint, el meu cos es abusat…
dansco amb el vent, escolto l’entorn i descanso llargament…

sòc una pedra…

Juliol 16, 2008

m’estic inmòbil, no parlo, no escolto, no faig soroll, existeixo vagament…
procuro no pensar, faig passets menuts i delicats al dia a dia, per un estret caminet amb barrancs a cada costat…
salto lleugerament, i oculta, evitant brases, evitant joies, adormint-me en la neutralitat…
m’espanten els meus pensaments, perque no volen acceptar una absurda i vana realitat…
evitant qualsevol esforsc, canvi o lluita, actitut sense victòries però arrasarat de fracassos, en la mediocritat…
m’estic inmòbil, no parlo, no escolto, no faig soroll, existeixo vagament…

consumidor muerde empresa…

Juliol 14, 2008

m’he basat en allò de q ‘perro mordiendo persona’ no és notícia, pero sí viceversa, per cridar l’atenció a eix post, q parla sobre la frustració davant la injustícia i maltracte a l’usuari, per part de corporacions ‘me-paso-por-el-forro-la-calidad-de-servicio’…

ha sigut la Mai, amb eix escrit, la q m’ha incitat a aquesta idea. se suposa q hi ha una entitat de defensa del consumidor… pro és d’aquelles coses q costa manegar pq algú et faci cas, i sovint passes de complicar-te la vida per un ‘problema menor’, et cagues en la padrina de la companyia proveidora pro tragues, pacientment, pq no ens queda altra… l’únic consol actual es plorar per blogs i fòrums diversos…

això pot passar en qualsevol indústria, però són populars tals casos amb les telecos… i, tot i q estaría bé q la UE augmentés el control i qualitat de servei de tals entitats, me da q va a ser q no… així doncs, proposta: (more…)

el meu cervell és més llest q jo…

Juliol 9, 2008

sí senyor… i no dic q sigui molt capasc, només q el meu jo, la meua consciència, no arriba, no dona la talla…

m’en adono quan fai coses sense pensar-hi gaire i les encerto… o em pregunto com s’em pot haver acudit tal cosa… o algo en mi reacciona correctament abans q jo ho raciocini del tot… bé, no sempre l’encerta… o l’encerto, o encertem… q potser el meu superjo és més llest, pro tb la caga…

i llavors em venen al cap frases cèlebres: “confía en la fuerza, Luke” o “segueix el teu instint”… clar… si ejq l’instint és aquesta màquina gris… de la qual un ‘accident’ per evolució o gens egoístes és… el d’allò… el tu, o jo… la consciència… (more…)

pà i circ…

Juliol 6, 2008

amb eix títol tan genèric, herència romana dels espectacles per apaivagar les passions, sovint el primer q ve al cap és el fútbol…

jo no en sòc gaire aficionat, lo just per una conversa breu, així q la panera la trobo en el cine. quan no tinc ganes de pensar, només de deixar-me endur per una sèrie d’esdeveniments externs em baixo compro alguna cutrepeli irrellevant, comèdia, acció… ‘americanada’, en general… una pèrdua de temps vaja, pq reivindico la importància dels moments més oblidables de l’existència…

així, volia comentar un llargmetratge, mediocre de collons, pq així perdo el temps… despotricant… (more…)