català adulterat…

no fa pas gaire, una catalanodublinenca s’em queixava de les faltes en un escrit (el viatge de Xaihiro). de primeres no vai saber vore a què es referia, vull dir q, sí compto q fai algunes faltes pro res tan voluminòs com per rebre tal crítica (ahem, Sufridor?)…

tanmateix, després de revisar el text, vai vore a q es referia: l’ús dialectal i ‘reduìt’ del llenguatge (a banda dels apanyus per fer dieresi i trencar Cs en un teclat irlandès). en fi, encara hem d’acabar la discussió, pro, bàsicament, ella ho considera un abús i degeneració de la llengua, només permisible en uns pocs casos (com per representar la parla d’un personatge), pro jo ho veig com a part del meu estil propi, personal i amb diverses motivacions:

– m’agrada la fluidesa i sonoritat q dona, de fet aplico sovint una o atre forma segons aquest criteri
– em recorda un personatge, de ‘El nom de la rosa’, q parlava una mescla de llengùes europees, mostrant cert bagatge vital q m’encantava
– tb hi ha cert factor de vagancia en els meus abreujaments… bueno vale deacuerdo…
– diria q va ser algún dramaturg espanyol, q va dir algo com q [en el procés creatiu] “primer cal apendre les regles, després cal trencar-les”
– ummm… potser sí q, ara q’hi penso, sòc distant a certs formalismes
– i, no ve massa al cas, pro m’agrada com sona Antònia Font, grup de ses illes, amb ses suaus sonoritats salades

és clar q podria procurar mantenir els estàndards més clàssics pro… no veig pq… per conservar ja està lo Pompeu i en Xuriguera…

de totes maneres vai apreciar el seu comentari (no com correccions més específiques i directes sobre les faltes en un post… eh Patidor? :p) en tant q era algo q jo no valorava (ni era conscient d’aquesta apreciació per part del lector). Algo q potser he de tenir més en compte per a alguns casos (pro no pas per al blog, en general).

després tb recordo un diàleg, no directament relacionat, amb el Rutyeah, sobre la pèrdua de la cultura catalana, el maltracte q fem en parlar castellà dins el nostre territori (encara q sia per fer-nos entendre). Ell, “q si hem de fer la lluita per educar els inmigrants i estrangers”… jo, “q si hem de mantenir la nostra cultura entre els nostres o els q la vulguin/demanin aprendre”… i ell blah blah blah, i jo bloh bloh bloh…
en fi, no ens vam convèncer l’un a l’atre, i jo seguiré parlant el castellà amb residents q no parlin català i ell en aquest últim amb tothom, com la xina q li prepara els entrepans de truita (amb qui prova en català, fracassa i acaba passant al castizo)…😉

[bé, aquest post ja el tenia a mig escriure abans de posar-me amb l’anterior, així q el posto ara com a tema relacionat… aquestes tecles candents fan pujar les visites… llàstima q no em tiri lo de crear polèmiques, q ja tallo el debat aquí, q prefereixo dir les meues tontàs q no venen al cas (de la majoria)… tanmateix, ho tindré en compte per si algún dia em decideixo parlar de la meua famosa polèmica amb Inyaki Gabilondo…]

Una resposta to “català adulterat…”

  1. martacarreton Says:

    “Et la resta valet un figo secco. Et amen. No?”
    Visca Salvatore!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: