el meu cervell és més llest q jo…

sí senyor… i no dic q sigui molt capasc, només q el meu jo, la meua consciència, no arriba, no dona la talla…

m’en adono quan fai coses sense pensar-hi gaire i les encerto… o em pregunto com s’em pot haver acudit tal cosa… o algo en mi reacciona correctament abans q jo ho raciocini del tot… bé, no sempre l’encerta… o l’encerto, o encertem… q potser el meu superjo és més llest, pro tb la caga…

i llavors em venen al cap frases cèlebres: “confía en la fuerza, Luke” o “segueix el teu instint”… clar… si ejq l’instint és aquesta màquina gris… de la qual un ‘accident’ per evolució o gens egoístes és… el d’allò… el tu, o jo… la consciència…

aquesta interactúa amb la resta del cervell, amb més o menys trasca per entendre’l… no us passa q de vegades no doneu abast a ‘percebre’ tot el q penseu… q les idees s’escolen entre les circumvolucions de la massa encefàlica? q perdeu el fil del pensament, trencat per atres filets, amunt avall, per aquí per allà? (i no parlo de productes psicoactius externs)

possesso… pos va ser q no t’arriba… q falta riego o lo q sigui… vaja, és una mica dur pensar això… vull dir q’entra un xic de sentiment d’inferioritat… envers mi mateix… bé, el super-mi mateix… com a mínim presenta aquell dubte, lo de ser amo d’un mateix… va a ser q no? vull dir q sí q’ets amo de tu mateix, pro el mateix no només ets tu, tu ets una parte… de la parte contratada…

i sobre la vigília pre somnífera (o els moments previs al despertar, per alguns) q m’en dius? aquell caminet q porta a mons onírics… quan tu comences a marxar, a dormir-te… i alguna xispeta inicia reflexions… q oblidaràs o guardaràs en la llibreteta de la tauleta de niteta, si et veus en cor de l’esforsc… i q resulten línies d’habilitat inhabitual… i això quan tu ja marxaves, quan el cervell es quedava sol per ocupar hemisferis i bulbs ocults…

pq clar, val a dir q aquesta intel.ligència no només va de l’enranoamenta, inclou condicionaments emocionals, combinatòries supercomplexes i/o superaleatòries, i les codificacions primigènies, manual de conducta per a l’animal supervivent de ayer (antediluviano) y hoy…

estigueu alertes, potser en prepareu una de bona… i no en teniu ni idea, vaja, la teniu… pro… en fi, ja ens entenem… tu, jo i ell, oi?

(una imatge durilla, ho sé… és pq sigueu conscients de la magnitut de la tragèdia)

5 Respostes to “el meu cervell és més llest q jo…”

  1. crmel Says:

    Ei neeennn, això em dona a mí que es cosa de l´edat, és a la conclussió a la que he arribat, jeje!! A més anys, més informació acumulada i més per gestionar, per tant reorganitzar-la cada vegada és va fent més difícil, es com quan saturem la memòria operativa (es diu aixíns?) en un ordenata, amb tot de programets oberts, imatges, bla, bla, bla…..pasa allò de NO RESPONDE….i ape! al administrador de tareas, i a cerrar el explorer, el photoshop….i a ENVIAR INFORME DE ERRORES. Poder aqui està el quit de la qüestió!! on collons enviem nosaltres els nostres errors perque un dia o altre es resolguin???? jo que se!!!

    Mira, precissament avui he llegit la contra de la Vanguardia i parlava de que per pendre decissions hem de fer més cas a la nostre intuició, que és aquell inconscient, jo, superjo o ello, que de cop i volta fa que les coses surtin pese a los errores y demás pajas mentales! archivos de sistema serían??? jajajajaja!!

    En fí…..tema complicat aquest del cervell i les noves generacions encara ho tindràn pitjor, més i més i méeeeeeesss informació……..als 50 si no posen més ventiladors encara se´ls hi cremarà la placa base i a cascarla!, jajajajaj!!

  2. Kinky Says:

    jo sempre he pensat que el “superjo” es aquell que quan dubtes entre dos plats a un restaurant, en demanes un, i despres veus el que no has escollit i penses, merda! aixó està més bo… el superjo es aquell ent metafísic que sempre ens torra els collons dient-nos que la primera idea era la bona etc etc…

    es a dir, com conclusió dir que el superjo es algu o algú que no para de fer-nos la punyeta dient mentalment que en sap més que natrus…

    En resum, el superjo es quelcom despota y feixista amb nosaltres mateixos, per aixó tens la sensació que es més inteligent que el propi jo…

    no em feia payes mentals amb aquests temes desde que estava a 3er de bup fent filo…

    Saludus irish!

  3. loxai Says:

    Carmela… q no és pas l’edat, q jo només en tinc… ahem… q no és l’edat òsties… i q informàtica te me pones xiqueta!
    sí, no pas gaire jo tb feia referència en algún atre post a la importancia de les emocions per a pendre decissions (motiu pel qual la IA haurà de ser capasc de sentiments per ser eficient), en qualsevol cas, em meravella aquest ‘atre inquilí’ q treballa subreptíciament i hàbil…
    … inquilí q, diu en Kinki, és un sabotejador nat… hum… d’entrada no hi estic d’acord, crec q va a favor nostre encara q no ens ho sembli de vegades… val a dir pro, q per a tu KinkiWinki, tot mineral/vegetal/animal (q no siguis tu mateix) és un dèspota feixista ;P
    (per cert, compte amb les palles mentals, q diuen uns catòlics q’et quedes cec si t’en fas massa… :S)
    sobre la qùestió dels dubtes/penediments sobre decissions preses, recentment llegia q hi ha dos tipus de persones (esquematitzant, en blanc i negre, és clar), els q busquen (indefinidament?) la millor opció, i els q accepten una opció bona, sense perseguir la més òptima… els q trien per després maleìr-se veient q hi havia una alternativa més xula, i els q trien acceptant q hi haurà opcions més xules… (entenc q això tb varia segons la rellevancia o prioritat q donem a la tria) jo ho tinc prou clar… vatres q preferiu?🙂

  4. crmel Says:

    Aviam, jo diria que “els que trien acceptant que hi hauràn opcions més xules”….i perque? pos fale, perquè és una mica com anar fent camí, es com allò tan sobat del Forrest Gump ….la vida es como una caja de bombones nunca sabes cual te tocarà…..el de licor, el de avellana…..però s´han d´anar obrint, i que millor que deixar-se portar per la intuició per sorprendres encara més, oi?..jeje!!

    Malgrat que també crec que les persones tenim èpoques, etapes….o digues-li com vulguis, i que en funció d´aquestes el nostre estimat superjo està més o menys atrevit!! i vol més o menys sorpreses….jo ara fa una temporada que el tinc desmelenat, jajajajaj!! la veritat es que ja va bé, perque compença d´altres èpoques més conservadores…..lala!!

    Serà la llum? serà l´estiu? quan fa fred i hi ha poca llum el superjó hiverna? ves a saber……;-)

  5. KinkyWinky Says:

    Estic amb crmel quan diu que tot depen una mica de l’etapa de la vida per la que estas passant.

    Jo intento triar l’optima Ç(sempre i quan no depengui dels diners) aleshores em decanto per la “prou bona”.

    have fun !

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: