una visita fugasc…

fugascment baixava al poble el finde passat, amb dos objectius principals al cap: fer recollida del pis per rellogar-lo i distribuìr els instruments del meu últim projecte principal…

problemes tècnics van fer q’hagués d’ajornar el segon punt… gran púa pq ja tenia ganes de comenscar i només podia fer-ho baixant a la terra. sortosament, vaig poder enrolar dos agents q col.laboraràn per tirar-ho endavant en breu…

sobre el primer punt, la recollida… bé, comenscem pel principi…

arribava al tard, després d’una hora de delay a l’aeroport per climatologia adversa… en fi, res q no estiguem acostumats ja…

en els ferrocates, entre idiomes familiars, coincideixo amb un company d’institut q feia anys i panys no veia… i això colabora amb una idea q’em passa pel cap últimament, després de passar la trentena, i mentre aquí i allà sento els crits i comentaris dels joves sortint de xerinola… com passa el temps, com va canviant el fòrum intern… i l’extern una mica tb… q, per exemple, en un moment breu de lectura del Metro descobreixo q Catalunya ja no és motor del país… vaja homens!

supos q, conforme el bagatge de records augmenta, més ens hi aferrem, més nostàlgics ens tornem i més valorem el temps viscut, conforme la barra de progrés cap al final del trajecte s’incrementa tan ràpidament com una de Windows (és a dir, amb certa parsimònia, prou lenta pq, al principi, sembli q no tiri, pro al final vagi accelerada), i veiem al voltant el mateix futur q per naltros és ja passat… pro bé, això no vol dir q qualquier tiempo pasado fue mejor, només diferent, més desorganitzat, més inconscient… després t’en adones q la vida passa, i et planteges objectius, coses q realment vols, i descartes coses més futils, trivials o de joia més efímera…

quan obria la porta de casa, apujant els ploms, la minvada llum del menjador i alguna altra bombeta del pis s’enceníen sorpreses per la meua visita. era divendres i estava prou cansat com per fer res, així q’em  vai decidir per una mica de relax al sofà, engegant la petita tele analògica i veient com va el món per ací…

els tubs catòdics tenen un curiòs efecte, doncs donat el seu dinamisme, uns mesos sense conectar-los resulta amb un toll de novetats més o menys trivials:

– veig un apassionat anunci de “Sin tetas no hay paraíso”, sèrie q fa un temps la Ramoncina o la Powerpuff girl referenciaven desde gmail… deu tenir èxit?

– la vocal de l’orella de van gogh ha canviat, i ara anuncia no se què…

– El Che, és la última gran estrena (i per Dublín no hi ha ni un eco)

– ara tots els anuncis de cotxes són greens, super greens… quasi et culpen de tenir un vehícle q contamina una mica més…

– hi ha una nova iteració a la gama Cillit Bang… em fa gràcia recordar els primers anuncis:” yo uso sólo uno, nooo… 50!”…

– hi ha un plà per convertir la Diagonal (Macià – Glòries) en passeig…

– és temporada de vuelta al cole, hi ha coses q no canvíen, com els col.leccionables de temporada: figuretes d’héroes i villanos, mariposas muertas i encajetadas, trenecitos, naves de star wars, Citroen Rally radiocontrol, aprende a dibujar manga, Placido’s rigolettos, abanicos…

entre anuncis acabo veient una cutre-peli a telecinco: aquellas juergas universitárias… el Will Ferrer te la seva gràcia… més si és acompanyat de la cosina Maria…

després d’aquesta, fent un zapping per decidir si vai a dormir, em trobo una perla per La dos, Antes del atardecer, la segona del q considero una trilogia, grande mu grande, de Richard Linklater… amb la qual m’en vai a dormir ben satisfet després de sentir i identificar-me amb els diàlegs dels mateixos personatges, ara madurs, amb els q’em vai identificar als 90, llavors joves… grande el Richald… q’amb unes converses fresques transmet un quelcom vital, una vibració q recòrre el cos físic i el cervell metafísic…

en fi, en general… grata arribada el divendres, després dissabte, la recollida… en un post pròxim, q si no m’allargo massa i fai de mal llegir…

3 Respostes to “una visita fugasc…”

  1. KinkyWinky Says:

    Una trilogia???

    antes del amanecer
    antes del atardecer…

    quina e sla tercera??? jo soc megafan d’aquestes dues pelis, la primera em va “enamorar” la segona la esperaba més fluixa i em vaig sorpendre molt gratament, si hi ha una tercera ja em diras quina es😉

    Salut Xai

    PD: encara no he tastat el vi, el guardo per algún moment especial😉

  2. Rainer Maria Rilke Says:

    Qualsevol dolor em roba el món.

  3. loxai Says:

    bé, jo la considero tercera ‘espiritualment’, doncs si bé les dues primeres tenen aquesta interacció especial entre els protes, aquesta química, mentre conversen sobre temes certament interessants, aquesta tercera es centra en la temàtica sobre la realitat… o el somni… seguint i ampliant alguns conceptes ja indicats a les primeres…
    i, en qualsevol cas, també inclou una escena amb els dos protes… parlo de waking life

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: