mites i llegendes…

veia una peli d’animació infogràfica prou ben elaborada fa un grapat de dies: Beowulf…

desde luegu, impressiona com va millorant el renderitzat realista en el cine… aviat serà indistingible del cinema clàssic!

m’ha fet gràcia verificar en els crèdits els actors q, ja en gestos i fisonomies es reconeixien durant el llargmetratge.

Tècnica a banda, la història es un conte, una exageració, una llegenda prou maca, paga la pena de vore… pro jo no volia parlar del producte en sí… si no, dels mites i llegendes…

l’èsser humà ha creat històries a la vora del foc, desde el principi dels llenguatges (digo yo), contes q’evolucionen, s’incrementen i es detallen amb cada boca q l’estén…

diria q el canvi de medis a formats digitals, més permanents (escrits/audiovisuals) i/o dialectables (internet) redueix la capacitat de creació de mites i llegendes… bé, encara queda un bon espai, doncs l’inmens volum d’informació al q ens sotmet el món modern, tb te el curiòs efecte invers de desinformació… o sigui q potser al final el combat de mites i realitat acaba en empat… pro diria q la capacitat de verificació i desmitificació va en augment conforme la famosa aldea global amplia els seus tentacles de veracitat… sí, curiosament, per aquest recurs estètic de la exageració i dramatització, la veritat és un verí àcid…

tot i q hom (ok, segurament no tothom ni sempre) pot ser conscient d’això, encara hi ha pantomimes q’es conserven com a fe o com a dubte, en part com a tradició d’un passat en q no era tan fàcil desmentir meravelles falses… hi ha històries completament inventades, i d’altres basades en fets reals, antics i evolucionats… normalment, eix últim cas correspon a les belles paraules en boca del joglar…

diguem per exemple, St. Jordi, una història comuna al continent europeu… podría ben bé ser simplement la història d’un paio q va matar una sargantana q’atemoritzava una jove donzella. Bé, l’original és més macu, és clar, pro com q involucra dracs resulta poc creíble…

pro q passa amb películes més realistes? com Sòcrates o Homer… encara avui no està clar si el primer és només un personatge creat entre timbes per Plató and friends, o el segon va realment escriure alguna de les parts q se li atribueixen…

i, últim pro més rellevant, q m’en dieu de les fantasíes religioses… q si Crist (per triar un dels protes més famosos, deixo a banda Mahomes o Budes) va existir o no poc importa, la veritat… pro amb tants anys q’han passat i amb una institució aferrada a mantenir-ne… l’esperit (!?), s’em fa difícil no creure q no és més q’una atre llegenda… va resucitar, o va reapareixer entre els colegues després d’un son profond post juerga del quinze? va multiplicar pans i peixos, o simplement els va racionar prou pq arribessin per tots?

vaja, q sent conscients de la facilitat del temps per remodelar el passat, creure amb certs mites més màgics q Paf el drac, ma sembla un xic fora de lloc…

dit això, tb he de dir q crec en la utilitat q tenia tal creensca religiosa en temps violents d’incultura i incivisme… establir oficialment un codi moral em sembla mol convenient per a les masses amb poc sentit del proìsme… però, conforme avanscem com a espècie… conforme som més conscients no només de naltros, si no dels atros… dic jo q aquesta moral, aquesta ètica, aquesta lluita contra la animalitat en pro del ser racional, és més evident i clara… no? … eh?

acabo amb una atre recomanació cinematogràfica, menys popular prò mol més pròxima al q volia expressar en eix post (i tb prou més recomanable q l’anterior)… una peli senzilla q passa en una sola habitació, sense efectes i coloraines, pro amb un argument contundent (sovint, les millors obres són aixins, de minimalisme contundent). en fi, la vai vore per casualitat un temps després d’haver redactat l’esborrany d’aquest post, i s’hi escau molt: The man from Earth… (alguna web on surtin els títols traduìts de les pelis? a imdb no ho trobo… de fet no tinc clar si s’ha arribat a distribuìr fora de usa)

al final, segurament es tracta d’un balansc entre acceptar la màgia o assumir la realitat, i cadascú ha de trobar l’equilibri conscientment o inconscient q li funcioni…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: