si la tauromàquia és cultura…

… el canibalisme és gastronomia…

llegia l’atre dia aquesta frase divertida. si bé comulgo amb la intenció, per descartar una cruel tradició, no estic d’acord amb la proposició de q no és cultura… ho és, i tant, pro una q convé deixar morir…
sembla q la frase es troba amb la pega de q les cultures s’han de conservar, i per això intenta descalificar l’art del brau… i l’error està en pensar q han de durar per sempre. supos q, com a éssers q necessiten constants vitals on posar peu ferm, q assumeixen q allò existent abans q’un, allò q era segur quan un naixia i feia les primeres passes, ha de perllongar-se més enllà…

no crec q sigui pas així… tot tè un temps, encara q’ens superi, i igual q tots desapareixem (fins i tot jo, amb el meu futur cervell positrònic mantingut en un balsam de gin tònic), el q’ens envolta tb tè un rellotge q fa tic tac…
aquesta idea em venia reforscada recentment amb la polèmica, els crits i els plors davant la pèrdua de la castanyada, combatent a mort contra la ‘cultura dominant’, contra Halloween… ok, la batalla no està perduda: camarades castanyaires, depèn de valtres! només hi ha una regla: a les males poc es farà, no s’educa una tradició a base d’òsties i fent piquets contra fantasmes i carbasses…
un detall però, la castanyada inclou l’acte de buidar verduretes per inflar-les de llum de candela… això crec q era un costum comú repartit per europa, i tb és algo q romàn en les carbasses americanes (el Jack-o-lantern)… així doncs, la colisió de cultura, crea un ‘metxambrat’, una fusió… el valuable fruit de la diversitat…
anyway, és una lluita constant i inalienable de la dona (de la dona i l’home, vull dir, només he canviat el sustantiu generalitzador, per variar😉, la passió ens mou cap una banda o l’atre, una costum de menjar-nos els uns als atres (com a bons cristians?), o simplement jalar castanyes (certament la segona és més mona)… en certa manera, no hi ha res més democràtic q la cultura, pq és cada individu qui vota constantment per eregir l’opció final, i temporal, recordem-ho…
el q deia abans sobre constants vitals, forma part del concepte d’identitat, nutrit per la territorialitat (geogràfica o ideològica)… pro això és un atre post…

Una resposta to “si la tauromàquia és cultura…”

  1. Jaume Vicens i Vives Says:

    El mestissatge no crea valors propis.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: