desordre en el missatge…

l‘atre dia comentava com m’agraden guions q lliguen la ficció amb la ‘realitat’ del procés creatiu… sortosament no n’hi ha gaires, q no convé com a gènere, si no com a part argumental…

bé, avui em dona per parlar d’una tècnica per explicar històries q tb te la seva gràcia: barrejar els fragments d’una història, abandonant el fil tradicional de principi, mig i fi…

quan és fa bé, et trobes amb un producte q pots vore varies vegades, doncs mentre la primera volta és laboriòs rememorar i posar les peces a lloc, les segùents revisites resulten en observació al detall de com encaixen amb precisió i harmonia… aquí mesclaré jo tb, entre les q juguen linealment amb viatges temporals i les q jugen temporalment amb trajectes lineals (em sembla q quedarà més clar quan les enumeri), la primera q em ve al cap és del primer tipus…i, redundantment, és ‘primer’… ok, val a dir q aquesta no em va agradar massa… pq realment costa de seguir, és per a gent molt llesta (per això li deu agradar al senyor Langley, amb cognom modificat, com a bon agent de la CIA). va d’uns paios q creen una màquina del temps, i bé, la peli transcòrre linealment pro solapant els viatges… o algo així, tot plegat mol complicat…

una de més senzilla, pro q sempre m’ha agradat com lliga passat futur i/o viceversa (i la història en sí) és ’12 micos’… Terry Gilliam (dels Monty de tota la vida) at his best (en el seu millor treball)… en fi, poc a afegir, ja sabeu de q parlo…

passant a la categoria de temps sense viatges, però desordenant els events, tinc al cap un parell… ‘Memento’, q juga prou bé amb un personatge amnèsic q passa per la seva vida com un peix afeccionat a llegir notes pròpies…

tanmateix, la joia de la corona per mi, de tota aquesta selecció és ‘irreversible’… genial, m’agrada especialment pq si la mires del principi te un final trist, pro per l’acabament te un final felisc, i/o viceversa o ninguna de las anteriores… tot i q no dona ninguna excusa per invertir completament (i lineal) el procés narratiu, no li fa falta… queda estupendu de totes maneres…

i aixòs… alguna recomanació en eixa categoria (o recordatori potser)?

2 Respostes to “desordre en el missatge…”

  1. martacarreton Says:

    Recordatori clàssic… no hem d’oblidar l’amic Quentin, que vaja unes ens les fa passar als que som una mica més tradicionals en això dels fils argumentals… Que m’agrà força, però em posa nerviosa no entendre tots els detalls i sempre amargo la peli al del costat amb preguntes sense resposta… aviso para navegantes

  2. loxai Says:

    ummm… jo al Taratinoniano no el posaría en eix sac… sí q ha fet històries amb flashbacks i fils/personatges paralels, pro el primer és un recurs prou normalitzat i fàcilment distingible/identificable en el temps (i com a descripció característica, no com a part del fil) i el segon una atre forma, prou habitual i q manté la linearitat (diguem q només trasca més línies)…
    per esmenar atres obres més complicadetes i q estaríen en el llindar del desordre, podríem incloure Spider de Cronenberg…
    un atre clàssic com La màquina del temps (l’antiga, és la bona) continua essent lineal i sense complicacions en l’ordre q’es presenten les escenes (únicament, aquestes escenes es troben traslladades per la quarta dimensió)

    PD: tomo nota, “no nar al cine amb la Marta”😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: