l’exclusivisme en l’art plàstic…

el q no m’agrà de la pintura i l’escultura és el seu sentit elitista…

els preus es basen en l’exclusivitat de l’obra, i l’obra resulta un trosc de joieria, una caríssima producció… com una broma q només dos gats entenen, pro q venen als gossos a preus exagerats, gossos rics q no compren talent, si no criteri…

ulto_chhobisi l’art és una forma de transmetre emocions i idees, em sembla ridícul q’aquest valor s’extingeixi en la polseguera de la jet set… de fet, es converteix en un simple producte de mercat on interessa buscar el més exòtic i estrany (com el vestit invisible per un rei imbècil de conte per nar a dormir), potser una polèmica barata buscant tabús obvis i esquitxant al personal amb la ‘llibertat’ d’expressar-los sense embuts…

[UPDATE: avui veia una atre vinyeta, prou adient a la qùestió]

merda d’art mudernu tu, ja em perdonareu, pro es q crec q la cosa hauria de funcionar d’altre forma… essent més similar a altres formats, com la literatura, el cine o la música… medis reproduíbles i ‘relativament’ massificables. vull dir q, un cop l’artista produeix una representació per oferir al món, amb ses idees i sentiments, hauria de poder replicar-la en un taller de colaboradors/artistes amb control de qualitat sobre l’expressió del concepte (i no, posters/fotos no compten q, com diria un indígena llunyà, et roba l’ànima)… no sé, crec q l’autor podría treure el mateix profit econòmic, més individus gaudiríen de l’emocionant forma creada, i s’eliminaria la contaminació, la perversió de l’obra com a indicador d’estatus social… crec q bons professionals poden recrear una creació única, doncs la ‘unicitat’ es troba en com s’han conjuntat els elements, l’art està en la creativitat de l’artista per expressar, pro un cop ho ha fet, és simplement feina d’artesà (q hey! no és poc tampoc) el replicar amb cura per mantenir l’esperit intacte…

la cosa seria com la diferència entre un concert en directe i un CD, nar a vore una obra de teatre i la seva grabació (digues Cubana, digues Tricicle, per ex.). mentre es mantingui un segell d’autenticitat i qualitat per part de l’autor, i/o la ‘productora’ (pinacogràfica?) q confirmi l’esperit de la idea inicial, pq no?

aquesta proposta la faig principalment respecte l’art plàstic modern (sovint un farsant del q ja em vai queixar un xic abans), on un cagalló d’ocell sobre un pneumàtic és una gran obra si té un gran nom darrere (forjat a base de màrketing i vendes), pro és perfectament aplicable a tot estil…

campbell

en fi, em sembla q, en algún moment Warhol va seguir aquest camí, amb el seu workshop i les seves reproduccions a la llauna… i, irònicament, se’l titllà d’artista del negoci…

open source for art!?!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: