Archive for Desembre de 2008

salta, salta…

Desembre 30, 2008

“salta!”, li va dir la Joana carinyosament.

“Pro, amor, em fotré una bona patacada des d’aquí”, li contestà l’Albert, medint les distàncies amb preocupació. Es trobaven en un balcó d’un tercer pis i si bé, les persones d’abaix no semblaven formiguetes, el ciment fosc i fred li resultava tan amenaçador com un camió Ebro dels antics tronant a 80km/h.

“No pateixis, tingues fe en mí, jo m’ocupo q no et passi res dolent. Creus q jo voldria q prenguèssis mal, cogombret meu?”, li xiuxiuejava ella amb un to melòs q amagava escassament el desgrat de veure’s qüestionada.

“Ja però és q segons les lleis de la física…” (more…)

ho he ho…

Desembre 15, 2008

enga pues, postaleta nadalenca a l’estil bad santa

la música, una versió (per orelles de 8 bits) del clàssic ‘Let it snow!’, q’em recorda l’esperit nadalenc americà… de ‘matar terroristes’ (vore John McLane)

a las buenas fiestas!

Duff, man…

Desembre 11, 2008

de vegades la realitat es converteix en ficció, per exemple en una adaptació cinematogràfica ‘basada en fets reals’ o el colega q’explica la historia (ja alterada/exagerada per al ‘gran públic’) q li havia contat un del curru, sobre el seu veí Bartolomeu…

d’altres, la ficció es converteix en realitat, essent la forma més comuna el merchandising o venta de productes relacionats… és certament una forma eficasc de vendre motos i, si tens tanta vista com en George Lucas, forrar-te gràcies a aquest factor de satisfacció per acostar-nos a un món irreal q’ens és familiar i complau la nostra imaginació…

bé, si conto tot això és pq, d’alguna manera, necessito una base per excusar-me de comprar cert item de consum, a preu exagerat pro vinculat amb una sèrie de personatges esgrogueìts. la sorpresa de trobar tal producte em va poder, no sabia q existís al món real: (more…)

cinema català…

Desembre 6, 2008

bé, volia fer un post sobre cine català q m’hagi cundit pro, repassant filmografíes, hauria de titular el post ‘cinema de Ventura Pons’…

a banda d’eix bon director, no puc esmenar gran cosa pel q fa a produccions de la terra… només em ve al cap Smoking room, de Roger Gual i q ja vai recomanar amb anterioritat, prou ben trobada i de la q recordo amb vivesa els crits i venes excitades al coll d’un dels actors.

en fi, a banda d’aquesta, com deia, només em queda el senyor Pons (al Balagueró ja el descarto pq no em triompfa el seu tipus de cine de ‘tensió terrorífica’)… aquí van referències significatives q paga la pena vore… (more…)

la fleca de la Mari…

Desembre 2, 2008

en aquell moment no sabia q dir i, intuìa q, si ho hagués sabut tampoc hauria trobat les paraules. s’havia quedat palplantat en mig de la botiga, esperant alguna reacció per part de la clientela.

pro tothom el va ignorar, ell allà, despilotat entre baguettes, pastissos i marujes q comentaven les visites intempestives de la veina del cinquè segona.

“Potser ja estàn acostumats”, va pensar mentre les intimitats se li encongien amb el fred.

“Potser és com allò de la psicologia inversa, pro passant del fenòmen per intentar abolir-lo. Com una mena de teràpia passiva”.

el cert és q despullar-se a la fleca on pencava la Mari havia perdut la gràcia… (more…)