la fleca de la Mari…

en aquell moment no sabia q dir i, intuìa q, si ho hagués sabut tampoc hauria trobat les paraules. s’havia quedat palplantat en mig de la botiga, esperant alguna reacció per part de la clientela.

pro tothom el va ignorar, ell allà, despilotat entre baguettes, pastissos i marujes q comentaven les visites intempestives de la veina del cinquè segona.

“Potser ja estàn acostumats”, va pensar mentre les intimitats se li encongien amb el fred.

“Potser és com allò de la psicologia inversa, pro passant del fenòmen per intentar abolir-lo. Com una mena de teràpia passiva”.

el cert és q despullar-se a la fleca on pencava la Mari havia perdut la gràcia…

feia tres anys q’ho repetia, i no tenia clar si per l’excitació de fer algo tan inesperat, i per ell, valent; o com a mesura desesperada per atreure l’atenció de la xiqueta.

el cas és q, després de procedir mensualment amb la rutina exhibicionista per tant de temps, l’encant i l’adrenalina del moment s’havíen exhaurit en la quotidianitat. i el fet q la Mari hagués marxat al poble del seu nou marit vuit mesos enrera deixava la funció sense l’espectadora principal.

va marxar cap cot i amb la cua, tristota, entre les cames… després d’aquell dia, va deixar de comprar el pà a la fleca de la Mari. fet i fet, podia comprar Bimbo al súper de sempre.

Una resposta to “la fleca de la Mari…”

  1. Arqueòleg Glamurós Says:

    “va marxar cap cot i amb la cua, tristota, entre les cames”

    Jjeje molt bon relat! M’encanta la barreja entre la quotidianeitat costumbrista i el surrealisme sexual!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: