sòc mag del quinze al WoW, supera eso…

jo sòc dels q tenen idees i projectes pro tendeixen a minimitzar el consum d’energia, fent servir excuses varies per no comenscar-les, per no portar-les a terme…

o bé, d’eixos projectes q poso en marxa, cert percentatge es perden en l’oblit al cap d’un temps, quan m’en canso i/o veig q el resultat final és possible, és viable… com si ja en tingués prou amb verificar q puc fer-ho, sense en realitat realitzar-ho…

sí, és un pel mediocre eixa actitut, en el primer cas per la manca d’esperit superador, en el segon per… ummm… potser soberbia (dient-me q ho puc fer) sobre coses on s’ha de posar tota la carn per acabar la menja…

en ambdòs casos tb hi deu haver certa por al fracàs… i al.lergia a l’esforsc…

sí, és una comportament a millorar…

[atenció: post llarguet… potser val més aturar-se aquí, amb aquest vídeo divertit]

(atenció al del banyador, actualment en observació psiquiàtrica)

ara m’estic llellint ‘Philosophy for polar explorers’ d’un nòrdic d’aquestos q tatxen les Os com es feia amb els zeros dels primers ordinadors. el paio parla de la seva experiència intentant fer allò q diuen q no es pot fer (o q mola pro costa un culló), i de la seva predisposició mental a assolir objectius, donant idees i consells. el tío ha nat caminant (sense gossos) als pols (sol en alguna ocasió) i pujat a l’Everest, entre d’atres. pro val a dir q tb posa de rellevància l’actitut en les coses de cada día, com llevar-se per currar o tenir descendència. a escola era un patata en mates i gimnàstica, per igual… és dislèxic i el llibre l’ha publicat amb la seva editorial…

algunes coses interessants diu i deu dir (el llibre l’he comenscat fa poc), altra cosa és q li acabi fent algo de cas o només procastini dient “sí q te raó sí” – tancant el llibre per sempre i posant-lo ordenadament en una estanteria…

després l’atre dia llegia d’un atre cas de poderío, la Jessica Cox q, per un problema de naixement, va aparèixer sense brascos. la xiqueta te dos cinturons negres de tae kwon-do, condueix normalment  i fa res es va treure el carnet de pilota, de les q volen dins un avió… tot amb els peus. vale q els animals ens adaptem al q tenim, sobretot quan juguem desde bebitos amb la mateixa mà de cartes, i pot no semblar tan extraordinàri conduìr o pentinar-se amb les plantes baixes. pro és q en realitat no es tracta de la limitació física de la psicòloga de 25 anyets (q ben mona és, per cert) si no de l’amplitut de mires mental… o de la capacitat d’afrontar reptes positivament i punyent…

en fi, jo no inspiraré a ningú… i, excusa al canto, potser només uns ja inspirats de fàbrica tenen eixa capacitat de superar els límits (sovint psicològics, socials… o psicosocials, per fer-ho més enrevessat), pro hey… ara q comensca l’any: reflexionem-hi companys, reflexionem-hi…

o no… o simplement mirem vídeos de bojos programes de tele japo…

en el fons crec q més o menys tots tenim una fasceta creativa, això és, un interès i un plaer per crear, per fer… pro tendim a apoltronar-nos i absorbir els continguts q’ens venen de fora… els q, irònicament, ens absorbeixen…

PD: no sòc jugador del World of Warcraft… pro era nivell mierdecilla decente del Counter-Strike… supera eso! amb el títol volia remarcar com de vegades sobrevalorem (regodeándonos incluso) certes banalitats, pro no voldria acusar jocs, cinema, ràdio, tele o atres continguts ‘absorbents’ d’eliminar la nostra personalitat o habilitat per assolir fites petites o grans… al cap i a la fi tb poden ser formes d’inspiració o, simplement, de relaxació… només recordar l’evident: q amb tot cal tenir mesura… encara q jo mateix no la tingui massa… vaya predicador stic fet😛

PD2: jo de gran vull dar la volta al món conduìnt-me en avioneta…

PD3: encara puc agraìr q’el curru em doni algunes ajudes i oportunitats per crear coses bones… com un nou sistema en el q he estat treballant i q ha alegrat al client, als meus jefes, a petits i a grans… i a mí també…

PD4: calico-bonus track pels q’heu aguantat fins q’he acabat…😉

Una resposta to “sòc mag del quinze al WoW, supera eso…”

  1. wiiFiter Says:

    Qui no s’ha trobat, es troba o es trobarà en la situació que esmenes? Lo més important és fixar-se objectius curts, molt curts no massa complicats i mica en mica la cossa s’engresca sola. Fàcil dir-ho però difícil posar-se en marxa. Jo encara tinc esperances en mi mateix de començar algun dia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: