el somni q (quasi) ningú vol de veres…

qui no ha desitjat alguna vegada desfer-se de la seua vida urbana per allotjar-se en la natura i treballar per gaudir-ne el fruit sense intermediaris? tu no? vale urbanito de pro, doncs per la resta…

estadísticament, segur q’és un desig especialment popular pels dilluns… moment en q reiniciem la rutina, el soroll, les presses, els marrons, el d’allò i el d’això d’altre…

pro estadísticament tb, és un desig fugasc, amb el q somniem una estona i deixem passar… com si el fet de jugar-hi ja ens portés, una mica, fora de la civilització, cap unes platges blaues i calmades o unes valls tranquil.les i verdes…

parlo d’això per una invitació del món real a fugir, fugir a un preu no despreciable…

[UPDATE]

llegia l’atre dia aquesta opció per nar a currar a una illa deserta per l’atre banda del món (a tomal pol culo, vaya), sis mesos per 70k €… temptador no? dona per somniar una estona, com amb els bitllets de les rifes de nadal o els quotidians de la Once…

[UPDATE: Sembla que tal deliciosa opció ja ha estat ocupada després d’un llarg procés de sel.lecció]

és clar, la idea és mol bonica… pro fa certa ‘paura’/por… tan gran canvi… pro sas q passa? q si no estàs bé, fins i tot els canvis equivocats són positius… com diu una amiga: ‘ acierta mal y pensarás’. i te trobaràs, i viuràs…

q sí, q ja no sé com dir-vos-ho, q cal provar… mira, quan era canalla, em feien rancùnia les olives negres… pel color, mira q tonto… fins q les vai provar… segur q’els saltamontes o el gos a la cassola valen la pena! (eno sí, pro encara prefereixo carn de rata del BurriKing)

de vegades s’ha de forscar la cosa, arribar als extrems pq t’obliguin al canvi… com el govern nipó amb els nous parats… proposant d’enviar-los a currar al camp pq espabilin… i jo q m’imagino fileres de tomaqueres amb fileres d’investment managers amb sa corbata i son traju, descalscos i amb pantalons arremangats, canviant accions per tomàquets farcits… mola!

i si no, a petita escala, tb teniu opcions ‘d’investigació’… com fer una excursió per la calma d’un país africà (sí, dels q’estàn en calma, no dels q’on la guerra pel Coltan [res important, minerals dels q feu servir ens els reproductors de DVD i atres tecnologies], l’ètnia, el número de peu o el tal deixen de ser notícia per la seva quotidianitat)… (link d’uns amigùitos… cosa curiosa de fet, un parell q’es va acabar casant després d’una d’eixes experiències… ell d’allà, ella d’ací… no és pas bonic, germans? ho és, ho és…)

en fi, tb llegia per atre banda (q lector q sòc oi? pro ara no trobo el link, potser m’ho imagino 😉 q’alguns estudis de senyors científics indiquen q la urbe ens atonta… pos sí, no m’extranyaria pas…