Archive for Mai de 2009

Barcelona i la Vicky i també la Cristina…

Mai 26, 2009

vai vore fa uns dies eixa última creacio d’en Woody… en principi un director q no m’ha interessat mai massa… pro q al final sí q m’ha interessat forsca… supos q sempre li he tingut un pel de manía per aquest caràcter hipcondríac i de mosqueta morta… nusé… pro el cert és q fa coses, velles i noves, q són belles i bones…

vicky-cristina-barcelona-woody

bé, contradiccions a banda, aquesta de la Vicky i la Cris m’ha interessat entre forsca i prou… pro prou de rodejos, anem a comentar-la… almenys les dues idees generals q em van fer més gràcia… (more…)

jo, és q l’univers és taaaan gran…

Mai 21, 2009

l’atre dia vai na vore l’última peli trekki… tocava nar al cine per tenir la col.lecció de visionats completada. sí, sòc d’eixos.

val a dir q no tinc massa a dir de la peli en sí. la inspiració pel post va vindre en el senzill trajecte d’anar a comprar les entrades.

en fi, comenscarem per aquesta producció del director de Lost i després em poso al lio…

(more…)

mons paralels…

Mai 14, 2009

l’atre dia, en ocasió del Dublin dance festival, vai passar-me per un event q ja m’havia despertat la curiositat en el passat.

es tracta de la idea de la discoteca silenciosa: un llogarret on el ritme es transmet per auriculars individuals, on tu tries l’intensitat (el volum) i la forma (seleccionant diferents canals, o DJs, possibles).

bé, aquest cas q vai visitar era lleugerament diferent, doncs es tractava d’una emissora de ràdio q’ho organitzava, muntant un mini estudi a la plasca i deixant q cadascú es dugués el seu aparell, el portal q sintonitzaria tal entorn musicat.

(more…)

li deia a la Milena…

Mai 4, 2009

… en Kafka:”si no m’escrius deu ser pq tot va bé”…
ai pobret, en K, i el seu amor vital… possiblement base de la seva retorscada i frustrant (o Kafkiana) inspiració.
Maud Gonne, l’estimadíssima platònica de Yeats, li deia al poeta q’era bo q lo seu fos algo abstracte, doncs l’impulsava a la bellesa en ses obres…
en general, sí q sembla q el millor art es fa en hores baixes. historiadors coincidiràn q les creacions més boniques (no les més opulentes) d’una nació s’han forjat en la misèria economico-politico-social del moment… eh q sí, historiadors?
potser és pq quan tot va bé, no apreciem el món q’ens envolta, és allò típic de q no trobem a faltar quelcom fins q manca… serà q’un bon artista ha de tenir un trosc de bohemi, perdut en l’existència humana?
(more…)