li deia a la Milena…

… en Kafka:”si no m’escrius deu ser pq tot va bé”…
ai pobret, en K, i el seu amor vital… possiblement base de la seva retorscada i frustrant (o Kafkiana) inspiració.
Maud Gonne, l’estimadíssima platònica de Yeats, li deia al poeta q’era bo q lo seu fos algo abstracte, doncs l’impulsava a la bellesa en ses obres…
en general, sí q sembla q el millor art es fa en hores baixes. historiadors coincidiràn q les creacions més boniques (no les més opulentes) d’una nació s’han forjat en la misèria economico-politico-social del moment… eh q sí, historiadors?
potser és pq quan tot va bé, no apreciem el món q’ens envolta, és allò típic de q no trobem a faltar quelcom fins q manca… serà q’un bon artista ha de tenir un trosc de bohemi, perdut en l’existència humana?

jo, q no treballo en tals categories excelses no puc dir q tot anés bé mentre no escrivia… simplement no ho he fet, simplement massa capficat en coses q passen, o simplement no he estat per la labor… pro avui, esperonat, m’he decidit a passar la barrera dels 200 posts.
m’he mogut a teclejar (i disculpin si estic quelcom rovellat) pq m’ha fet ilusió vore’m referit per gent desconeguda… curiosament. vaig vore ahir (i avui l’oìa) q’un programa de ràdio m’esmenava i, mira, m’ha fet gràcia… més q res per aquest fet de no ser familiars o amics, només persones q els hi agrada el q’escric de vegades, sense cap altre valor afegit.
escriure, o compartir productes propis, és un esforsc… és un conflicte buscant acceptació, suport i/o apreci per les arts d’un. atres dirán q’és més una cosa d’elitisme i ser més xulo q’un vuit… bé, potser també, potser es combinen ambdues coses. deu ser un difícil equilibri, una combinació també entre talent i cara dura (o molta seguretat en un). de fet pq et mirin/escoltin no cal fer algo realment bo, l’important és tenir la forsca per defensar-ho… pots crear merda si t’aferres a ella, si tens habilitats socials o bons espònsors/endolls… amb 10 minuts de tele ja te’n adones, d’això, amb la quantitat de porqueria q destila i q funciona per… per una sèrie de cara dures q posen la caqueta en un pedestal (i pintada de color rosa, com les q’entusiasmaven a l’Arale)

en K, talentòs pro incapasc de defensar ‘la seva merda’, li va demanar a Max Brod, un amiguet, q cremés els seus escrit quan morís. aquest últim no ho va fer, es clar… i ara em pregunto, q esperava Kafka q fes? seria una petició al destí? com dient, ‘seria pretenciòs decidir-ho jo, tu q tens criteri, elimina’m o comparteix-me amb el món’…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: