de la política…

tot el tema aquest polític… el sistema democràtic… fa pudor no?

vull dir q, la idea està mol bé, el poder del pueblo i tal pro hi ha dues pegues:

– tal poder (del poble) no s’aplica, doncs només determina qui té el poder, estableix una oligarquia d’uns quants, majoritàriament corrompibles o corromputs, o simplement subjectius, com la majoria humana. el ‘poder’ del poble és simplement una campanya de màrqueting on la competició es decideix pel grup amb millor recursos i/o publicistes. al final es tracte de vendre la moto el millor possible…

– a tot això, sap el poble què vol o què és el millor? això és com treballar amb un client q vol un producte o resultat, però no sap com obtenir-lo. és el proveìdor el qui l’indica, amb major o menor criteri, les característiques (de govern en eix cas)

vist així el resultat és semblant al comunisme, una idea maca, lògica, però q no te en compte la naturalesa humana i fracasa… sorollosament o subtil…

alternatives? doncs no sabría dir… no sòc estadista o expert en la matèria, jo només dic q algo ha de canviar, pq el sistema no sembla q rutlli bé i resulta frustant, injust… sobretot quan veus els tejemanejes dels nostres ‘líders’

bé, el cert és q hi ha tres idees q em ballen pel cap… q no sé si ajudaríen o la liaríen més, jo les pinto:

a) un govern amb pràctiques de project management: les empreses (almenys les q tenen cara i ulls) empren eines i tècniques per dur a terme un projecte amb èxit. (somerament) establir uns objectius clars, concisos i amb data límit (convertir les promeses polítiques en objectius ferms); analitzar com assolir tals objectius (accions a pendre, riscos, alternatives); determinar qui i quan (responsabilitat, recursos, seqùencia de passos/accions) convertiràn en realitat tals objectius; control de progrés (per determinar si es va ben encaminat, examinar problemes trobats i revisar l’efectivitat en la implementació); tancament (verificant la magnitut d’èxit o fracàs del projecte i recollir el q s’ha après dels errors i triompfs). aquestes pràctiques funcionen en el món empresarial, per una bona sèrie de motius (q no exposaré ara) i de forma demostrada… pq no fer el mateix amb el país, q no deixa de ser una gran empresa?

b) democràcia 2.0, o una forma de govern q’es distribueixi entre un grup més ampli de la població (tota la q vulgui participar), emprant les noves tecnologies per mantenir i controlar la intenció, ja no de vot, si no d’acció…

c) i la idea freaki futurista q ja he esmenat algún cop: deixar q les màquines ens governin… si no ens destrueixen potser actúen amb justícia, objectivitat, sense pretensions personals i pel bé comú… clar q lo del bé comú ja entra en conflicte amb el bé individual… l’eterna batalla, la lluita per tenir millors condicions q’el veí… una discussió filosòfica llarga i de difícil equilibri…

a tot això, em sembla vergonyòs q els líders q’ens representen davant el món, principalment el cap de govern, no parli la llengua anglosaxona com a pont directe en la comunicació…

ah, i tb estaria bé q’algú muntés un promes-o-metre com el q van fer per l’Obama (premi Pulitzer), pq la massa tingui eines d’evaluació!

6 Respostes to “de la política…”

  1. martacarreton Says:

    Jo crec que l’opció a) és la que pretenen fer i no els hi surt, o no hi ha manera que funcioni i a més serveixi per enriquir als que manen, que és la prioritat, clar… Jo voto per la b), sense dubte! (és quasi impossible que algú voti per la c després de la saga Matrix…!)
    Però sí, totalment d’acord, alguna cosa ha de canviar, perquè la majoria dels que manen no tenen com a prioritat el bé de la gent, i a més entre tots ens estem carregant el xiringuito. Difícil solució, però possible?

  2. Sergi Says:

    Per mi de les que has dit la pitjor és la b. La gent ni te ganes, ni té formació ni te temps per elegir-ho tot. De la mateixa manera que delega la construcció de la save casa en professionals, els afers legals en jutjes, els afers medics en metjes, necessitem delegar la direcció de la nostra ciutat/pais… en professionals.
    Almenys fins que les màquines no siguin capaces de fer-ho millor que les persones, s’hauria d’anar perfeccionant el sistema que tenim ara, limitació de mandats, separació de poders (a espanya el legislatiu i el judicial son el mateix, de fet el primer nomina als segons), més integrita timenos manipulació dins el periodisme i dins al politica …
    Espero que a mesura que es vagin creant entitats supraestats i aquestes vagin agafant poder tot vagi millorant mica en mica (prespectives més globals haurien de donar polítiques més encertades).

    Salut!

  3. loxai Says:

    nusé nois… m’agradaria poder dir q’un s’acostuma a la pluja política… pro vaja, ja n’estic fins els collons de la pluja irlandesa😛
    Sergi, el q dius em sona complicat…
    i Marta, tas segura q’és tan impossible l’opció Matrix? i allò de ‘tots contents i enganyats’?😀 ummm… potser el problema polític és q no ens acaben d’enganyar del tot… potser calen estafadors més eficients…

  4. suburu Says:

    per mi l’alternativa amb més sentit seria la a. De fet jo sempre he pensat que la població en general no està preparada per avaluar lo bé que ho ha fet un partit (ni té temps per fer-ho, ni coneixements objectius de política). Per això la democràcia actual és un circ mediàtic on el que prima és que la corbata del candidat al debat televisiu vagi a joc amb l’americana.

    El que jo proposaria és una comisió d’experts (àmplia, objectiva i auditable) que al final de la legislatura avaluessin simplements quants dels objectius promesos s’han complert, i amb quin grau d’eficiència (alguna web ja fa quelcom semblant). Si es compleixen p.ex. menys del 75%, el partit polític no es pot presentar durant quatre anys… ja s’espavilarien de no prometre la lluna.

    Apart, altres objectius generals (evolució PIB, atur, polítiques socials, etc.) per tal que no prometin mesures populars però que enfonsin el pais…

    Tan difícil seria auditar què tal ho ha fet un partit? No crec, però està clar que als partits això no els interessa. Jo estic ja bastant fastiguejat amb el tema…

    PS: una altra cosa que fa fastic és que un partit opositor (almenys a Espanya i estigui qui estigui al poder), per directrius del partit, només pugui criticar una mesura de partit rival encara que sigui bona idea.
    PS2: loxai, espero que tot et vagi genial

  5. loxai Says:

    sí, lo de la comissió està bé… però només q’hi haguès alguna ombra o ‘recoveco’ els bolsos i trajus correríen a mansalva… després està la complicació de determinar el bé… el bé democràtic…
    pos això, q les màquines ens han de governar… i els grans hackers seríen els nous polítics :p
    en tot cas, mesures com el ‘políticometre’ seríen positives…

    i del q comentes del partit opositor i la conducta en contra del governant… supos q’és inevitable… és com demanar a Apple q digui q Microsoft ha fet algo bo, o viceversa… val a dir q’una altra pega aquí deu ser el bipartidisme exagerat (Espanya destaca a nivell europeu en aquest sentit… pq en algo em de destacar, no?!? :D)

    PS: per aquí tot bé… encara q amb poques ganes d’estar-hi massa temps més🙂

  6. loxai Says:

    ah… un afegit, q’avui he rememorat: hi ha una sèrie prou divertida, ‘Flight of the conchords’ sobre un parell de pasarells neozelandesos q tenen una banda del mateix nom. humor divertit i absurd, q’algú podria comparar (odiòs ell) amb els de Muchachada chanante… ells també consideren un futur dominat per les màquines…
    aquí un clip musical i aquí un clip de sèrie

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: