la solució a la crisi…

sí, com diria l’Ansar, jo se com acabar amb la crisi!

l’atre dia, voltant pels internets em vai trobar un link a 15 lliçons vitals q’ens dona Sim City. Sim City is un simulador d’administració de ciutats amb primeres versions creades a principis dels 90, i últimes… prou recents. la veritat és q no m’hi vai dedicar mai gaire a aquest, jo sòc del parer q si s’ha de ser megalòman (d’estar per casa) millor fer-ho a gran escala, això és, amb el Civilization: un magnífic simulador de civilitzacions on portes una societat desde l’edat de pedra a la era espacial, descobrint tecnologies, destruïnt o negociant amb altres cultures, fundant i millorant ciutats, etc etc…

pro vaja, anem al tema, q’em desvío i ja us vei delerosos per conèixer el remei a la trista situació econòmico-social, i tal…

d’això, ah sí: Sim City, d’aquesta llista q’esmenava en resalto alguns elements, per si un dia us convertiu en governants poderosos:

– evita els medis de formació i educació. quan més cultura i capacitat de raciocini, més et questionarà el ‘populacho’

– no construeixis una estació de bombers fins q no hi hagi un incendi (o, generalitzant, la prevenció surt cara, millor esperar a q’els problemes esclatin per treballar en les solucions)

– fes lo mínim possible. a la llarga, el poble valorarà q no hagis fotut grans cagades

– una bona desgracia a temps, uneix als plebeus i fa de cortina de fum (temporal) per als problemes de veres

i, bé, d’atres propostes q podeu revisar en el link original…

el cas és q, derivant la reflexió, em va vindre al cap com han arribat (o arriben) les grans superpotències a assolir el seu status, puntualitzo:

– amèrica va florir alliberant-se d’europa i esclavitzant àfrica. la importació de negrets va sortir a compte per generar riquesa fàcilment

– xina es basa en una economia de treballar… com xinos, és a dir, un estat dictatorial on es manté una esclavitut camuflada rera idees milenàries sobre el bé de la comunitat per sobre de l’individu i una censura clàssica d’eliminar opinions i opinadors contraris

– japó manté la culturilla del sacrifici per al seu emperador/país, i l’honor del treball (quan no hi ha una guerra per fer el Kamikaze) amb dedicació extrema és una gran demostració d’afecte

i ja amb reflexions fora de test, me salgo: si bé crec q les polítiques actuals del nostre país van ben encaminades, caldria radicalitzar-les una mica per a convertir Espanya en superpotència. a pams:

– reducció de condicionants per a EREs, contratació temporal i acomiadaments; tot amb més facilitats. el terror (de perdre un curru miserable) es magnífic per mantenir encadenat al treballador

– minimitzar la inversió en educació i mantenir els pressupostos de R+D (q tendeixen a valor zero amb cada pujada d’IPC). massa cultura embafa i pot donar idees tontes a la gent

– mantenir el caliu de grups radicals (aixo és, ETA). deixar mà lliure quan toca pot anar bé, q’un bon atemptat quan les coses van maldades dona altres temes de conversa

– més opcions per veure fútbol i telebrossa, tot en digital d’alta benedicció. així entretens amb trivialitats. i proporciones alternatives de capitalització per als ‘latifundistes’ (q vaja, al cap i a la fi, algú s’ha de beneficiar de l’estatus de superpotència). ah, important també, edicions juvenils (sense restriccions d’edat per trucar) dels concursos de call TV, q hi ha un mercat verge de guardioles per explotar

– portes obertes als inmigrants il·legals (sense opció de nacionalització, es clar). no gasten serveis socials i fan competència abaratint la mà d’obra. a més si perden un braç o la dinyen l’amo el llença el carrer, n’agafa un atre i llestos

– incentivar el consum de certes drogues. el poble ha de fugir i ignorar els problemes. el crack, és barat, i el consum diari pot minimitzar la consciència individual. l’hàbit exagerat de drogues toves tb va bé, pro no és tan eficaç. a més és tens un atre impost per pujar a banda de tabac, alcohol i benzina

– internet és inevitable, pro si poguèssim tornar a l’època dels mòdems a 1200 baudis estaria bé. a tals velocitats l’opinió pública i lliure es queda en res, q l’adsl xuta massa depressa i cal protegir la meravellosa producció audiovisual de les grans forces

en fi, en línies generals la idea és aquesta: crear una societat esclavitzada q no sigui conscient del la seva condició i mantenint a uns quants sàtrapes ben servits pq s’ocupin de controlar les propostes esmenades… ok, potser algunes de les idees no les he rumiat massa… pro en general ha de funcionar, fiju! i si no mira, es vota al PP i ja ho arreglen, q’ells en saben…

Una resposta to “la solució a la crisi…”

  1. Arqueòleg Glamurós Says:

    N’hauria de pendre nota la Salgado!
    A mi m’ha recordat als consells de MAquiavel al princep

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: