cinema per sota del underground…

fa uns dies me vai trobar amb un posavasos suggerent. publicitat d’una teleco q proposava participar en un concurs de curts casolans, fets amb el mòbil, emulant de forma lliure grans escenes de la història del cine…
el cas és q, entre glop i pinta, em vai quedar en el limbo aquell en q’et trobes quan intentes recordar alguna cosa q sents mol aprop pro q no acaba d’arribar, aquell allò q’et deixa mirada perduda mentre barrines la resposta a una pregunta més o menys trivial q’ha quedat enterrada en algún racó (exemple: com es deia el saltamartí de l’abeja Maya?)
així, saborejant el fosc fruit espès d’Irlanda, m’en van venir unes poques, d’idees, per participar en la proposta… tot i q ja sabia q no m’embrutaria les mans en crear tal mini super producció:


emulació primera – full metal jacket

un acnòs esquifit amb més galls q veu humana, ennoegat del mateix poder q qualsevol adolescent pot sentir quan el fan coordinador de producció de patates fregides al McDonalds, repeteix el discurs de benvinguda del sargent de la vena sortida als reclutes, q són algo menys tendres i més cepats q’el petit saltamartí dirigent

caricatura segona – the wizard of Oz

un panning vertical ens porta desde les llunyanies de turonets resseguits per camins de rajoles grogues a un primer plà sagnant, on jeu desmembrat gorament el cos de la Dorothy, envoltat per satisfets personatges: un espantaocells q practica com posar-se un cervell, com si fos un barret nou; un home de llautó mirant com encaixar un cor rogenc per entre els seus engranatges; i un lleó desil·lusionat i capcot pq no veu per on pot obtenir el valor. pro ah! li dirà el nou intel·lectual, ras i curt, sense enredar-se en palla – ‘homens, has tingut el valor d’obrir aquesta bona pinyata en canal, q no és poc’. fos a negre amb musiqueta simpàtica de final ben feliç
(ok, aquesta està basada en un acudit q vai vore per alguna banda)

imitació tercera – amacord

per recordar, l’escena de la gruixuda estanquera amb el jovenet pur i ignorant dels camins q confronten els sexes. en aquest cas, repetiríem l’escena tal qual, pro canviant la mestressa per un paio gras de somriure discretament satisfet amb pits abundants, peluts i brillants de suor… euch! (o altra onomatopeia per il·lustrar l’angúnia de la visualització)

variació quarta – 2001: a space odissey

amb escenes versionades en diferents ocasions cinematogràfiques, jo em quedaria amb la inicial. en aquesta cas canviant el monolit per un mando a distància, i els micos per humans normals i corrents (si pot ser aficionats a tots els programes del cor i d’altra brossa). el temeròs ‘mico’ q s’acosta vacil·lant al comandament acaba prement un botó, q’encendrà una pantalla fins ara fora de plà, plena de tertulians i personatges del paper mediocré, tot excitant els apassionats espectadors.
(sí tius, aquest remake fins i tot te missatge… ejq sòc un artista dels mídia)

degeneració cinquena – bladerunner

sí dic allò de ‘y todos esos recuerdos se desvanecerán, como lágrimas en la lluvia’ (o algo així), a molts ja us deu venir al cap l’escena de l’àtic, sota la pluja, amb un Rutger Hauer moribund i un Deckard penjant del primer. llavors el replicant, demostrant més humanitat (ok, en realitat més compassió i empatia, algo q no és evident ni inherent si ens referim a humanitat) q’els humans q’el persegueixen, es disposa a ajudar al caçador… esgotant l’últim bri de vida q’el seu cos fred encara conserva… però ah! q collons! a pendre pel sac titu: deixa anar al Harrison q se’l mira amb ulls sorpresos ràpidament empetitits per la creixent distància.
(si ho pensem bé, l’Indy ja s’ho mereixia després de la innoble escena en q dispara a un mestre del sable)

desbarrament sisè – a clockwork orange

molt simple en eix cas, de fet no m’estranyaria q ja s’hagués emprat. amb l’escena de patiment del nostre drugo Alex, visualitzant imatges lletges sota l’efecte de drogues q’el convertiràn en un depravat hormonat contra la violència… pro simplement canviant les visions a algo més horroritzant… com la telebrossa d’abans o el fari menjant llimones… en aquesta proposta podem treballar amb pressupost mínim si simplement afegim les imatges desagradables q volguem al metratge original… pro ja q ha de ser grabat amb el telèfon, ens serviríem del dvd de la peli, enfocant la tele i desviant la càmera a l’horror escollit, sigui qui segui al costat o una atre tele amb la cadena amiga q s’escaigui…

homenatge setè –  casablanca

poster sense la nostàlgia del blanc i negre, pro sí amb el borrisol romàntic de llavors (típic de les fotos de boda) imitat al grabar en la mínima resolució, tenim a un Humphrey i una Ingrid q’es miren recatats pro amb emoció desbordant, al bell mig d’aquell aeroport boiròs, dient-se aquelles paraules d’amor senzilles i tendres… i de cop arriben els amigotes, cridant, cantant, amb bufandes de l’equip local i els esprais de fer soroll, enduent-se al Rick, q ja ha canviat el xip ‘parejita’, i està tot excitat per anar al camp i vore el partit del segle… q’al final resulta q no era la guerra i el deure el q’els separava si no un partit de primera…

ara q m’hi fixo, tres de les pelis q’em van vindre al cap eren del Kubrick… casual curiositat per reflexionar (o no)… la veritat és q, en el moment q’em vai quedar ensimismat entre pintes, aquestes van ser les q’em van vindre al cap… i no n’afegeixo més pq no em ve de gust o em vull quedar amb les idees de primera concepció… a més, us deixo aquí un espai per les vostres propostes…

5 Respostes to “cinema per sota del underground…”

  1. maivista Says:

    ets bó tiu.. molt bó…

  2. freak Says:

    Ets tant friki que segur que vas al concurs aquest i et fan fora per abusica!😛

  3. baldufa Says:

    … es diu Flik.

  4. Crític de cine Says:

    emula REC. per l’estil de la gravació i per donar una mica d’importància al cinema català (encara que estigui rodada en castellà) Només produccions americanes??

  5. loxai Says:

    potser és q el cine americà em resulta més parodiable… si penso en pelis de fora dels USA em vindràn bons noms com Ikiru (Vivir), Irreversible, El cielo sobre Berlín, els tres colors de Kievslowsky o algunes atres q no em surten ara… pelis mol interessants pro q resulten un pel menys mainstream i, per tant, menys identificables en una parodia…
    en qualsevol cas, si he de referir cinema espanyol, em costa bastant, bàsicament per la poca qualitat. crec q caldria menys subvenció i descartar tanta púrria, q gastar tans calerons en mantenir una producció tan mediocre i deixar de banda coses més importants com I+D em sembla de jutjat de guàrdia… quasi em sembla q’el cine és considerat un estandart cultural, un orgull q s’ha de potenciar (bàsicament, agafar una merda i clavar-li un pal, pq resalti, per exaltar la nostra merda, q’és cultura)… i no, hi ha altres prioritats q són més importants… q vale, cal cinema cutre d’entreteniment localitzat, nacional, doncs vale, q’es faci, pro el just, sense gasto estatal…
    i si parlem de cinema català, doncs encara pitjor… la meua prespectiva quasi és limita a Ventura Pons, com ja comentava anteriorment (i Isabel Coixet, q tampoc és q rondi gaire pel territori nacional)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: