cartellera domèstica…

la veritat és q ja fa prou q no parlo de recomanacions de cine, pq no he vist quasi res q valgués la pena suggerir pro, ara q tinc una estona suelta al laburu… ahem… ok, ja q’estic, breu explicació del q fem (incís en paràgraf saltable):

estem a les últimes fases del projecte, quasi apunt per comenscar les proves dels sistema complet a nivell europeu… la gràcia és q cada membre de la unió (departament d’hisenda, q semos toos) implementa el seu projecte pel cobrament/repercusió d’impostos d’activitats comercials entre els 27, mitjanscant un sistema comú de missatgeria… així q ja vorem per on peta (q es poden donar diferències/errors d’interpretació de cada país sobre les especificacions de la commissió europea, per mol específicament q s’especifiquin)… pro en fi, tinguem fe, el projecte ha d’estar en producció l’1 de gener… qualsevol falla estarà llavors ja corregida i, de totes maneres jo, espero, ja no estaré aquí per vore-ho…

d’això, fet l’incís i tornant al q toca, comentarem alguna coseta audiovisual…. bona, dolenteta i normal…

em feia prou gràcia vore faq about time travel (o ‘preguntas habituales sobre los viajes en el tiempo’), una visió planera i en clau d’humor de la BBC sobre… ahem, los viajes en el tiempo. si em cridava especialment l’atenció és pq incloia Chris O’Dowd, de IT crowd (sèrie q, per cert, vai abandonar veient q perdia intensitat o novetat)… pro el cas és q ni IT crowd ni òsties, es tracta d’una peli cutrilla q intenta lligar tripijocs i paradoxes temporals amb un guió q fa figa… OUT!

vai vore fa unes setmanes el ninyo con el pijama de rayas i, de fet, no és la bomba… un dramet de tristor q’es recolza massa en l’ambient i injustícia de l’holocaust. un període q ha acabat resultant una rentable franquicia cinematogràfica… un filó d’aquells on la realitat, grisa, dura, execrable i increible, supera la ficció, pro permet a aquesta última beneficiar-se del factor emotiu q tal drama del segle XX pot evocar sense necessitat d’elaborar un gran guió, doncs aquest ja existeix als llibres d’història. tanmateix, tot i no ser una gran pel.lícula, la del pijama de ratlles, funciona bé… LET!

he vist, més recentment, siete almas (curiosa traducció), amb el príncipe de Bel-air de prota… aquesta sí q va resultar emotiva de per sí… a casa, llagrimots corríen desbandats mentre la veiem (jo no… l’únic q s’em fa ficar algo a l’ull i no vegis com escoia). el cas és q al principi no t’enteres massa de q està passant, pro quan hi arribes… bufff… bona actuació del Will i bona història de dolor, culpabilitat i última redempció… POINT!

i, ara sobre sèries…

fa uns mesos, apalancat pel poble, em vai trobar davant una sèrie alaskense q, si bé dista de ser un clàssic com Dr en Alaska, tb desperta interés sobre tal bell paratge i no està mal del tot. d’altra banda, donada la seva orientació a un mercat femení (dic jo) i la temàtica sobre l’etern conflicte, pot ser ideal parejas (vull dir, q potser em fa més gràcia The big bang theory*… pro potser també fa de menys compartir). hombres de los árboles (q sona millor com ‘Men in trees’) bàsicament va d’una neoyorquina q, per vicissituds de la vida, acaba instal.lant-se Elmo, un poblet de l’antiga provincia russa. ella és una consellera de relacions, pro descobreix q, per les vicissituds abans esmenades, no sap tant com es pensava de les relacions, dels homens i la vida en general (42, 42!!!*). així doncs, la sèrie ve a ser com un llibre d’autoajuda per la prota… ara a tu, ajudar-te no crec q t’ajudi massa… pro algo d’entreteniment aporta. POINT!

una altra sèrie q vai comenscar fa poc, seguint la recomanació de Microsiervos**, i q, de fet sembla condemnada a la cancel.lació, o sigui q potser no us val la pena, és desafiando la gravedad (Defying gravity). res espectacular: a mitjans d’eix segle tenim una missió espacial per visitar cada planeta del sistema solar en persona. amb una motivació misteriosa amagada rera tal científic objectiu. a cada episodi es mescla el present viatge dels austronautes amb flashbacks a les seves histèries personals. sí, això del flashback ja és un recurs massa habitual… pro és q és realment còmode i fàcil per justificar els personatges i proporcionar context. LET!

per acabar, esmenarem chuck, una sèrie q no te res a vore amb en Norris, sino més aviat amb un xaval q treballa al support tècnic d’una superfície comercial i es veu embolicat en trames d’espíes i contra-espíes… bastant irrellevant i repetitiva, intenta mantenir al públic via tensió sexual entre els protes i, potser, idealismes de geek convertit en super-heroi. no sé com em vai deixar enredar per seguir les dues primeres temporades… de fet, em pessigava mentre les veia, per castigar-me encara més… la meua teoria és q la senyora King (no pas l’espantaocells) em va deixar tocat… OUT!

* afegits dedicats a aquell q’em deia friki l’atre post, q magrà satisfer al públic i les seues obsessions ;p

** la veritat és q, si la vai comenscar, la sèrie, és pq era de l’espai i tal… nauetes, sci-fi i eixes coses q em fan gràcia. en general crec q’el criteri q tenen a l’esmenada web no és… bé, no s’ajusta gaire al meu (recomanen pelis com Knowing, per l’amor de $deity)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: