elefants en àcid…

ara no fa gaire em vai acabar un llibre (q dona títol al post, d’Àlex Boese, aquí una web seva sobre enganys descoberts) q parlava d’experiments extranys q’els científics fan de vegades (si es q són com nens). aquest va vindre quasi seguit d’un atre, “13 coses q no tenen sentit” q parla d’anomalíes q els doctes homes no poden explicar (vaja, q no es posen d’acord i es barallen a l’hora del pati). la veritat és q vai gaudir d’amdòs, descobrint anècdotes i curiositats del món real i de la història de la ciència, així q voldria exposar alguns exemples q paga la pena conèixer, pq poden ser coses trivials de la vida quotidiana de les q no en som conscients, però q sabent-ho podem aprofitar o contrarrestar. com q són uns quants els casos q voldria mostrar, començaré amb un i ja niré parlant del tema en atres posts (i creo un nou tag al respecte)…

el cas q’he triat avui és un amb el q de segur ja us hi heu trobat i explica una mica la ‘fredor’ social amb la q ignorem l’ajuda al proïsme en certes situacions…

el 1964, Kitty Genovese va ser apunyalada i violada al portal de ca seua. la notícia va ser primera plana a USA pq la noia va estar cridant per ajuda durant els fets (q’es van allargar una mitja hora) i, els testimonis q van sentir o veure part dels events no van socòrre-la. aquest event va donar lloc a certs estudis de psicologia de grup q desembocaren en el q avui es coneix com a ‘efecte espectador’ (bystander effect). per corroborar la teoria, el 1968, els doctors John Darley i Bibb Latané, van dissenyar un experiment amb dues situacions:
en la primera, un subjecte ha de mantenir una discussió privada via interfón amb una altra persona (un experimentador encovert, o ‘ganxo’), en l’altre, diversos (sis) subjectes mantenen la discussió entre ells i l’experimentador encovert (per torns).
en totes dues ocasions, el ‘ganxo’ simularà patir un atac. així, els científics comproven el comportament o psicologia (individual o de grup) segons el nombre de persones presents.
doncs bé, com us deveu imaginar, mentre q en tots els casos de la primera situació (individu i ‘ganxo’) el subjecte va sortir ràpidament a demanar ajuda per a la persona agonitzant, en la segona situació, un 40% es va quedar (atribulat en preocupacions, això sí) esperant… comptant q’algú altre ja atendria l’emergència.
l’experiment doncs, va comprovar el fenòmen conegut com difusió de la responsabilitat, o q, davant una emergència, cada individu del grup pensarà: ‘algú ja farà quelcom’, ningú s’en sent directament responsable i, en conseqüència, ningú actúa…

això potser explica en part alguns casos q podem haver vist a les notícies d’un individu morint dessangrat en una sala d’espera, un lateral de carretera o al mig del carrer…
per tant, la pròxima vegada q’hi hagi algún tipus d’alarma en un lloc públic, recordeu aquest experiment i penseu q potser uns científics us estàn vigilant sigueu conscients, actueu!

per cert, l’assassí de la Kitty, Winston Moseley, q segueix a la presó, va deixar anar aquesta perla durant la seva defensa en una de les vistes per la llibertat condicional:

“Per una víctima, és una event q només passa una vegada, una hora o un minut, però per la persona a la q enganxen (culpable) és per sempre”

(i, en la pròxima entrega, parlarem de com qualsevol pot ser un assassí, sí sí, tuuuu també!)

2 Respostes to “elefants en àcid…”

  1. KinkyWinky Says:

    Jo no que soc un troç de pa…😄

  2. KinkyWinky Says:

    Jo nooooooooooooooooo😄

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: