office space…

avui revisitava una peli q és considerada com un clàssic al món laboral informátic (o d’oficines, en general). si l’heu vista, eix acudit us farà gràcia:

el cas és q ha sigut bastant oportú eix visionat, doncs coincideix amb la meua parada tècnica. la setmana q ve plego veles i fai un petit break laboral de dos o tres mesos durant els quals em dedicaré a entreteniments diversos. després ja buscaré feina per alguna banda, certament no per Irlanda q ja n’he tingut prou (bona experiència, pro ja toca canviar) pro possiblement i temporal (mentre manego paperam per nar més lluny) per UK, a vore q tal….

eno, qüestions personals a banda, sobre aquesta peli q deia, Office space (‘Trabajo basura’, a la nostra terra) és d’un temps en q la humanitat encara funcionava amb disquets quadrats (!) i tenia por q la fi del món arribaria, segons el calendari dels ordinadors, l’any 2000…sí, les coses han canviat, ara fem servir diskets rodons (sensata evolució) i la fi del món es basa en el calendari Maya, pel 2012… personalment, ja tinc ganes de q caduqui eix apocalipsis i es pronostiqui la següent fi del món, basada en el calendari q hi ha al garaig del mecànic de sota de casa… desde luegu q’eixa fi pinta la mar de bé…
eno, qüestions terminals a banda, el llargmetratge (basat en Milton, de Mike Judge, el mateix de Beavis and Butt-head) es centra en un personatge q, d’alguna manera, desperta a l’horror laboral del món oficinari, adonant-se, com diría un BOFH, q res és vital, res és important i bé, narra la seva experiència alliberadora…
la veritat és q, quan la vai vore per primer cop, no em va atraure massa, doncs jo era un innocent estudiant q el màxim treball q realitzava era passar l’aspirador de tant en tant (i, bé, segons les fonts q pregunteu no quedarà gaire clara la meua dedicació a l’empresa)
eno, qüestions de tasques domèstiques a banda, entretinguda i revitalitzant com és la peli, no em dona peu real a parlar de teoríes filo-marxistes sobre l’alienació del treball, o la buidor de fer un treball aliè q no aporta res al propi treballador, ni fantasejaré sobre com una societat futura podria ser més constructiva si cada individu, entitat familar o estatal tingués la capacitat, gràcies a la tecnologia (el punt de singularitat, potser), d’autosustentar-se plenament, proveïnt/fabricant els seus productes i serveis via el propi esforç i evitant la tragèdia de q tots haguem de treballar per tots, en el nostre petit cubícle on no veiem el fruit i benefici de la tasca… un món on la revolució equivalent a l’excedencia de blat q canvià, fa un bon grapat d’anys, l’estructura de tribu humana, vindria donada per l’excedència d’ociositat o ‘fulfillment’ personal (quan l’individu arriba al súmum del benestar personal/familiar), fent q la societat segueixi evolucionant fent ús d’aquest superàvit voluntari (i no asalariat)… nops, no parlaré d’això… pq jo he vingut a parlar d’Office space…

bonus track: aquí un fan de la peli guanyant $250mil…

Una resposta to “office space…”

  1. Arqueòleg Glamurós Says:

    Superpartidari del Apocalipsi als calendaris de mecànic!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: