un crim q no havíen comès…

amb una frase similar s’argumentava aquella mítica sèrie dels vuitanta: the A-team! ja tararejo la cansconeta només de pensar-hi… i veig vívidament un jeep saltant pels aires just al passar per un arbust ‘explosiu’…

gran sèrie, gran sèrie… és clar q amb la devaluació del fer-se gran, ara no passaria el criteri de qualitat pro hey, conservarà un bon record a la memòria.

el cas és q’ara en fan la peli… avui en veia el trailer (un tanc en caiguda lliure carregant-se un avió, how cool is that?!?!)

ok, està clar q no serà una peli de culte… però, cal?

vull dir q, personalment gaudeixo del cinema gafapastista com el q més pasta porta a les gafes, però tb puc gaudir d’una peli trivial i descerebrada… amb certs límits, sí… si cal posar-se en acció, almenys q’aquesta sigui visualment atractiva, un ritme ben orquestrat  i/o, en general, tingui uns mínims qualitatius acceptables (q no tenen pq incloure un guió 100% coherent)… al cap i a la fi només es tracta d’entreteniment, de rebre una història q’afecti els nostres sentits/sensibilitat/’el ello’… no necessàriament els més evolucionats, si no tb els més primitius…

per això mateix tb tinc ganes de vore Avatar en 3D (encara q cansi la vista), pq potser el guió és de lo més tradicional (Pocahontas a l’espai, q diuen pels intertubs), pro no es tracta de ser un dogmàtic elitista (ahem) si no de poder gaudir de les qualitats específiques en les q es centra una peli (revolucionaria) com aquesta dels barrufets humanitzats (aplicació mainstream d’una nova tecnologia, 3D), o de simplement l’oci i satisfacció q pugui proporcionar un llargmetratge rotllo thriller/acció/etc sense fer ús intensiu del cervell… de fet és això, simplement desconectar una mica el processador principal…

vaja, q no tot ha de ser cine de culte… i q la ment pot tenir moltes opcions per relaxar-se i desconnectar (supos q com el fútbol per a tants)…

PD: estic de poc escriure, i això q tinc propostes pendents, pro entre organització de moviments (ja en parlarem) i hobbies casolans (també es comentarà) doncs mira… pro hey, stay tuned!

2 Respostes to “un crim q no havíen comès…”

  1. Arqueòleg Glamurós Says:

    M’has citat com a dogmatic elitista !!¿??

    Elitista si…evidentment!!!
    Però dogmàtic pq??? A quin dogma se suposa que milito? Al bon gust cinematogràfic?? Si es així, m’ho pendré com un elogi!

  2. loxai Says:

    jugava amb el concepte dogmàtic, d’una banda a la teua referència a Triers and company, de l’atre l’inherent a l’elitisme, al ‘bon gust’, q dius tu, dictant què se suposa q és bon cine, sovint entenent-lo únicament com a instrument intel.lectual (tb sovint per fer-se paies mentals), sense valorar altres qualitats q poden resultar més comuns, menys glamuroses… o argo aixins…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: