arribar i molt…

el viatge down under va ser llarg, molt llarg… sortint un dimarts, vai arribar un dijous, fent unes 20 hores a l’aire mes unes 7h d’aeroports (Dublin, Frankfurt, Singapur). si q en vai dormir algunes, i tragar pelis a l’avio en d’altres (un 747 amb video on demand, cal un bon server a bord per tants passatgers!).

arribo a Kings cross (barri on tenia l’alberg) vora les 7am… i alli comensca la llarga espera. no vai poder fer check in fins les 9.30am, es a dir, una bona estona esperant, surfejant i veient els matins amb el Cuni i la Melero (be, els homonims locals, pro mes cutrillos, tot sia dit).

ok, tinc clau d’habitacio, a l’atic, es clar (no pain, no gain) i tb tinc moltes ganes de tenir un espai privat per descansar un xic i atendre necessitats basiques com una ben necessaria dutxa. aixi, pujo escales… entre el pis 3 i 4 hi havia una miniporta q resava ‘intermediate plant’ (heu vist ‘Being John Malkovich’?), habitacio 32, foto la clau i…

patapan! una noia dormint vestida (wasted)… ahem, ok, baixo de nou, se q’el check out es a les 10.30am aixi q m’espero una estona mes (total). veient al ‘Cuni’ i els abundants infomercials (no vegis com n’es d’absorvent eixa baieta!). vale, 10.31am, me toca, pujo, obro, tachan. la nena igual, surto, knock knock… KNOCK KNOCK! en aquest punt, petat i ment absorta, entro… si, gran idea, pro necessito el meu espai. ‘Hey, hora de llevar-se’, chasqueig (ummm?) de dits, palmetes, ‘wake up’, l’Amy Winehouse ni s’inmuta, ok, toc suau al tormell, ‘hey’, vibrato al tormell, ‘desperta!’, alscament de brasc i caiguda lliure, si es desperta ens duem un bon susto els dos, pro res… ja no se q fer… m’imagino en un monitor, de camara oculta, jo amb la motxilla a l’esquena, el pendo de qualsevol manera tirada amb totes les pertenencies fent de l’habitacio un mosaic… be, l’escena te gracia, somric… pro no en te prou, de gracia… cal un contrapunt argumental…

‘what the fuck are you doing in my room, man?!’ (q collons fas a la meua habitacio, tio?!), exclama el paio q’acaba d’entrar al dormitori… pel to dedueixo q no s’en alegra de vore’m (amb lo maco i simpatic q soc jo)… ahem, errr… m’han donat la clau… (em disculpo) i… passava per aqui… ummm… q ha fet el barsca? (ok, aixo ultim no, pro segur q’hauria trencat el gel). i corrents cuitem q’em cago marxa cap a recepcio, i jo q’el segueixo. bla bla bla a recepcio: ‘q voliem estar una nit mes’-‘q no heu avisat’-‘buenu pos eso’-‘buenu pos vale’-‘Zeivier (aixi sona el meu nom en angles), et posem un atre chambre. pro t’has d’esperar’, oi tant home! jo m’espero lo q faci falta! ainxs… mes infomercials… a les 12 ja tinc habitacio… yey! estic a Sydney!

Etiquetes:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s


%d bloggers like this: